dijous, 20 d’abril de 2017

Overbooking i comiats de solter.

La massificació "turística" del barri per setmana santa ha arribat fins a la torre de Can Ricart.
Diferents grups d'adolescents s'aglomeren en els punts d'accés al salt de la tanca i per les escales per pujar i baixar d'aquest BCIN de propietat municipal.
Entre grafiters, sense sostre, passavolants, artistes d'Hangar i animalons de similar pelatge, sembla que la ruta d'Indiana Jones que proposavem en 2010 acabarà per morir d'èxit: http://salvemcanric/…/la-ruta-dindiana-


Però la cosa no s'acaba aquí, ni molt menys. Diu que la crisi esmola l'enginy: Finals desfasats per a comiats de solter? Ja no cal llogar un vaixell i anar a aigües internacionals com feien en la sèrie "Els Simpson" (Veure https://www.youtube.com/watch?v=QewL0bkW7ZA).
El territori sense llei de Can Ricart queda molt més cèntric que alta mar, i ningú cobra entrada ( Si més no, de moment).
En les fotos 4 disfressats de pantera rosa intentant sobreviure a la ressaca sense morir en l'intent...

Ni tant sols els dies de pluja no acaben de dissuadir als "turistes" habituals, que malgrat el diluvi que pugui caure, tornen a visitar la torre. Es coneix que des d'allà dalt, la tempesta seria molt més emocionant... I a continuar llençant pedres a les taulades !!!!

Ben bé és allò que cantaven els Sopa de Cabra:
"Rius de gent malferida corren sols escopint el seu fracàs
ja vençuts, esperaran com sempre han fet, l'aventura d'una nit
mentre ploren de ràbia i per amor a un nom inexistent
mentre riuen dins núvols passatgers cada dia més distants.

Corren sols, seguint pistes per trobar el refugi de l'acció,
un amic que no estigui massa vist, o una ofrena de la carn
que a vegades, quan s'apaga el primer foc, pot fer encara més mal
i així acaben, quan ja tot ha passat, cremats per la veritat i cridant.

Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard.

Són germans d'un camí que no ha tingut mai sortida ni final,
saben bé que el futur és la foscor i que el negre és el color
d'una bandera, bruta i plena de sang, que els hi han posat a les mans
però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes de cançons i criden.

Podré tornar enrere quan estigui massa lluny.
Podré tornar enrere quan sigui massa tard."



dimarts, 11 d’abril de 2017

Bombolles i barraquisme.

Coincidint amb la defunció d'una antiga ministra d'habitatge, abans d'ahir va fer 5 anys que 4 persones morien en l'incendi d'una barraca, al costat de Can Ricart. Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2012/04/4-morts-mes-per-violencia-immobiliaria.html 

Avui poca gent se'n recorden d'allò, i una nova barraca ocupa el lloc del quàdruple decés. Però de l'antiga ministra en parlen en totes les tertúlies...http://www.elnacional.cat/ca/opinio/jordi-galves-carme-chacon-nina-trencada_150528_102.html Aquest és el país que patim !!!!

Aquella bombolla que esclatà en 2008, deixant dotzenes de milers d'afectats "col·laterals", altre volta l'estan inflant. Que tornarà a esclatar és tant clar, com fosques són les intencions dels qui es desentenen tenint "mando en plaza". Mireu http://www.huffingtonpost.es/2017/03/29/asi-funciona-la-especulacion-inmobiliaria-en-barcelona_a_22017385/

Mentre,  les "solucions habitacionals" es diversifiquen en l'interior de l'antic recinte fabril. Des de l'anterior barraca clàssica ja esmentada ( Descampat C/Bilbao), fins l'estada en tendes de campanya tipus iglú ( Descampat C/Marroc), passant pel reciclatge d'una furgoneta "abandonada" ( Descampat C/Perú). Evidentment, també hi ha qui aprofita les antigues naus per posar-hi el matalàs, sobretot ara amb el bon temps. L'ajuntament, amb els Comuns al capdavant, tenen clares les prioritats en que inverteixen els recursos públics: http://elmon.cat/noticia/193111/lajuntament-de-barcelona-ha-invertit-409000-euros-en-la-superilla-del-poblenou-i-preveu-destinar-hi-12-meur-mes

Als serveis socials municipals, ahir se'ls hi va girar feina, amb els guiris que dormien en els iots cremats en el port del Fòrum. Sembla que no estan per atendre els barraquistes del quart món, i si als turistes afectats per l'incident. Diuen males llengües que el seu gerent,Ricard Fernández Ontiveros, està desorientat de tantes voltes dins d'una porta giratòria: http://www.vilaweb.cat/noticies/sobre-portes-giratories-a-lajuntament-de-barcelona/

Sembla que aquella moto matriculada en 1978, encara pretenen seguir comercialitzant-la. Vigileu amb el que compreu amb el vostre vot i recordeu: Pels seus actes els coneixereu !!!!




divendres, 10 de març de 2017

Pedrades en la teulada.

La coberta de la nau que hi ha sota la torre de Can Ricart té més forats que el finançament dels convergents. Aquest aspecte de formatge grouller és el resultat del llançament de pedres que fan els grups d'adolescents que s'enfilen fins el cap d'amunt de la torre. Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2017/03/idiotesa-o-imbecillitat-qui-me-compra.html

L'actual equip de govern municipal ( i l'anterior, i el d'abans de l'anterior) segueix la nostrada tradició de no solucionar absolutament res.  Ja no és tracta de dotar d'us public d'aquesta propietat de l'ajuntament, ja no la restauració de l'únic bé cultural d'interès nacional del districte de Sant Martí de Provençals, sinó simplement aturar que continuí el vandalisme juvenil en el seu interior.
 
L'antic escenari de 170 anys de lluites proletàries per la defensa dels drets laborals, desapareix any rera any, des de 2005.  El record a les Elionors del Poblenou sols s'aixopluga en uns pocs versos amarats d'enyor, com aquests: https://www.youtube.com/watch?v=OD0RibIwTiE. Vergonya Muntaner, vergonya !!!!

Encara espera resposta la pregunta que férem entre 2011 i 2012: On estaran les teules  que la Benedetta s'endugué? veure   http://salvemcanricart.blogspot.com.es/search?q=teules 

La memòria d'un barri obrer s'esborra, a "cops de roc llençats amb massa traça, un vailet va buidar-li un ull. En l'altre s'hi ha posat un vel"... Mentre, perdem orígens, perdem arrels, perdem identitat col·lectiva i perdem patrimoni, per a que algú guanyi prou diners per repartir 3% entre els partits polítics que ens mal governen :-( 

En despertar del dia de la marmota, el dinosaure gentrificador continuarà entonant cants de sirena anestèsics !!!!  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/el-dia-de-la-marmota-i-els-cants-de.html

Però ens vacunem contra l'oblit amb una dosi d'Ovidi, que justament avui fa 22 anys que marxà de vacances.  https://www.youtube.com/watch?v=Wrq_YG7DzLM.. Si cal una dosi més extensa, perquè la primera sap a poc, aquesta entrevista a Ovidi Montllor al programa de TVE de Catalunya "Personatges", conduït per Montserrat Roig, l'any 1978, us deixarà definitivament satisfetes :-) https://www.youtube.com/watch?v=S-ZvbRSBCRA&t=637s . I a seguir cantant quan menys els plau. Perquè no ens empassem la ciutat en rosa que ens pinten els comuns, i, fugitius a casa nostra, encara ens resta la veu i el gest cansat de vell profeta, que diu el mestre Martí i Pol:


 EL FUGITIU.

A tot arreu sóc nou vingut
i em paren cambra a les escales
o bé em malmeto la salut
dormint al ras i no tinc ales.
Sóc fugitiu de no sé on
i he perdut nord i vent i guia
de tant romandre fora món
amb mi mateix per companyia.

Ja no tinc res, només la veu
i un gest cansat de vell profeta,
municipals de tot arreu
saben la meva malifeta,

 i pels carrers i pels terrats
dones obscures repeteixen

la lletania dels pecats
que no he comès i em malfereixen
lladrucs de gossos a la nit mira'm els ulls que cap fosca no venç
si dormo al ras o en una espluga.
Estic cansat de tant brogit;
Ja ni la pell no m'aixopluga
i un vent de sal em nafra tot.
si visc encara és a re ça
dels mots que he dit i en cada mot
la maltempsada recomença.
Captaré engrunes de neguit
perquè el que tinc encara em sobra.
Si algú us demana amb quin delit
m'ha arreplegat l'última prova,
digueu que he mort de fam i oblit
ran d'una porta que no s'obre.

https://www.youtube.com/watch?v=pxKIY8pPU7c

divendres, 3 de març de 2017

Idiotesa o imbecil·litat? Qui me compra aquest misteri?

"Idiota" és una paraula d'origen grec que significa "aquell qui es desentén de la política", entenent la política com tot el que passa en la polis. http://etimologias.dechile.net/?idiota

"Imbècil" és una paraula d'origen llatí que significa "sense bàcul", és a dir, que no mereix tenir bastó de mando.http://etimologias.dechile.net/?imbe.cil

No pretenc qualificar la conducta de la mitja dotzena d'adolescents que aquest matí s'enfilaven a la torre de Can Ricart. Estan massa enfeinats caçant Pokemons com per pensar en els seus actes.

Però si que vull recordar que aquesta torre forma part d'un B.C.I.N. que és propietat de l'ajuntament. Recordem també que ja va per 2 anys que un ex-membre de la plataforma Salvem Can Ricart és el regidor del districte. 

Mentre aquest bé cultural municipal és sistemàticament vandalitzat per pandilles de ninyatos., (Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/06/adolescents-per-les-teulades-un-altre.html) tornem a l'etimologia de les paraules: La forma d'actuar o no actuar del "senyor" regidor davant d'aquesta realitat: És per idiotesa o per imbecil·litat? És que no li interessa el que passa en el bocí de la polis que se suposa ell governa? O més aviat és que no se mereix tenir bastó de mando? Potser hi ha una 3ª opció que se m'escapa? Els camins de BenC són inescrutables? Lo de tornar a votar-los pensant que a la segona anirà la cosa diferent, seria d'idiotes o d'imbècils? Baixarà algun dia el "senyor" regidor de la parra?

Esperem les vostres respostes raonades, a tanta qüestió exposada. Mentre arriben, ens entretindrem tararejant  la cançó d'un altre famós dilema:

"Unos decían que sí,
otros decían que no,
y pa dar más que decí
la Parrala así cantó:

Que sí, que sí, que sí, que sí,
que a la Parrala le gusta el vino;
que no, que no, que no, que no,
ni el aguardiente ni el marrasquino.

Que sí, que sí, que sí, que sí,
que si no bebe no pué cantá,
que no, que no, que no, que no,
que sólo bebe para olvidar.

¿Quién me compra este misterio?
Adivina adivinanza;
¿Por quién llora, por quién bebe,
por quién sufre la Parrala?"

 https://www.youtube.com/watch?v=oCJBAAaU5yk

dimecres, 1 de març de 2017

Vidioteca Can Ricart.

Avui, Dimecres de cendra, recordant antics incendis, venen al cap els versos de "Al Tall":

La història ja està passada,
pols i terra la taparen,
però el mal que vingué d'ella
mal d'Almansa,
rossega encara i alcança 
tot el poble.

Invocarem alquimistes,
bruixes, fades i ocultistes
que dissipen la foscor,
per què conjuren el temps
que tot tracta d'amagar-ho.
I per a conjurar el temps, que tot tracta d'amarar-ho, disposem d'una extensa col·lecció de vídeos que ens recorden que deia cadascú.... Aquí va una petita selecció:
Recordem com ens enganyaven fa 15 anys? https://www.youtube.com/watch?v=j-AEEcjneIo
 
Quin era la mida de les mentides en 2003? https://www.youtube.com/watch?v=KpMOfBAaEEY

En 2005 quines eren les falses promeses? https://www.youtube.com/watch?v=GYHhZKbs6ys
Que passava mentre dins Can Ricart?  https://vimeo.com/64012270
Que feien artistes i veïnes? https://vimeo.com/46694496


L'impagable record de les veïnes :-) https://www.youtube.com/watch?v=Nd8d80Q21wg
 
La descarada hipocresia Convergent :-(  https://www.youtube.com/watch?v=YUu-Xeqft4I
La visita de la bona gent de la Makabra :-) https://www.youtube.com/watch?v=rc1M2UuvwiE i lo benvingutdes que foren https://www.youtube.com/watch?v=eiY8vWKnv8g
 
Les performances artístiques venent accions https://www.youtube.com/watch?v=ZLVJO258CMc
 
Com s'omplien la boca de patrimoni, els ja fa massa temps silents: https://www.youtube.com/watch?v=kakXnVABGKM
Com enderrocaren miserablement https://www.youtube.com/watch?v=_NPOU4HOS3g
 
Com el silenci còmplice era trencat de tant en tant https://www.youtube.com/watch?v=Vb0YBxH9Ca4
Com es "saludava" la marxa del Narvaez en l'últim acte com regidor del districte en 2011 http://www.dailymotion.com/video/xlh9ve_requalificat-can-ricart_news

Com a finals del 2015 continuaven els enderrocs i els silencis escandalosament sorollosos: https://www.youtube.com/watch?v=LZpR8EAnkOo&t=325s

Fins aquí remenem la videoteca, però encara ens deixem més d'una bala en la recàmera,  que la lluita està lluny de finalitzar !!!!

dimarts, 7 de febrer de 2017

Que Can Batlló no caigui en l'oblit!

Altra volta la rabiosa actualitat obliga, a contra cor, a fer comparacions odioses. Ahir ens varen dir que el govern municipal de Barcelona en Comú + P.S.C., invertirà en aquest mandat 64 milions d'Euros en Can Batlló. El motiu al·legat per aquesta multimilionària inversió no és altre que per a què l'antic recinte fabril   "no acabi en l'oblit". Veieu com ens ho explica la TV3... http://www.ccma.cat/324/barcelona-desencalla-la-reforma-de-can-batllo-amb-una-inversio-de-64-meur-per-a-que-el-recinte-no-acabi-en-loblit/noticia/2771679/

També en parlen Vilaweb, que ho desglossa en 28 milions per a la compra d’immobles i solars a la Generalitat ja adquirits, 18 milions a projectes en dos de les seves naus i tres a la urbanització, als quals se sumen altres 15 per a habitatge, aconseguint uns 64 milions. http://www.vilaweb.cat/noticies/barcelona-destinara-mes-de-60-milions-a-can-batllo-aquest-mandat-amb-pisos-i-equipaments/?f=rel

 Nació Digital afirma que se desencalla el projecte i que la Colau s'ho pren seriosament: http://www.naciodigital.cat/noticia/124873/barcelona/desencalla/reforma/can/batllo/amb/inversio/64/milions

Nosaltres no volem amagar el nostre goig davant d'aquesta bona notícia. Però tampoc no podem deixar passar l'avinentesa sense interrogar-nos en veu alta:

QUE HI HA DE LO DE CAN RICART ????

Per entretenir-nos mentre arriba la resposta oficial a la nostra pregunta, i tement que l'espera serà llarga ( Malgrat l'actual regidor del districte era membre de l'extinta Plataforma Salvem Can Ricart), amenitzarem l'estona reflexionant respecte als bonics dibuixos que acompanyen aquest text, obra de Nomdenoia. Podeu veure més obra d'aquesta artista en l'enllaç al seu face: https://www.facebook.com/nomdenoia/?fref=ts, i també en l'enllaç al seu blog: http://nomdenoia.blogspot.com.es/

Un altre divertimento que recomenem és mirar aquest vídeo filmat el 2004 ( Però acabat de re-penjar avui), on es veu una mica el panorama del barri en aquells anys, quan Can Ricart començava a ser oblidat pels mateixos que manen ara:

https://www.youtube.com/watch?v=9vnoeHpwhp4

Paisatges i paisanatges, lluites i derrotes, .... Que se perden en el temps com llàgrimes en la pluja. Recordem que mentre algunes capitanejàvem naus de guerra en flames més enllà de la constel·lació d'Orió, un tal Blade Runner ( Que s'ho mirava de lluny) s'emportava tota la fama cinematogràfica  !!!!  https://www.youtube.com/watch?v=qKpMFMiRkBI

dimecres, 1 de febrer de 2017

Recordem a Juan Sorin.

Ahir varem saber la mort d'en Juan Sorin:

 https://newrozeuskalkurduelkartea.wordpress.com/2017/01/31/ayer-fallecio-juan-sorin-miembro-fundador-de-newroz-euskal-kurdu-elkartea/

En Juan era un enorme lluitador internacionalista, que, precisament per això, se preocupava per lo local, Com Can Ricart. Implementava sàviament allò del "lluitar aquí, en el nostre temps i espais petits, com primer pas vers un món volgut infinit".

Ell va inaugurar la ruta "Indiana Jones" durant l'estiu del 2010, per l'interior de l'antic recinte fabril:

http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2010/06/la-ruta-dindiana-jones.html

No ens oblidarem de la teva visita, company. Que la terra et sigui lleu i l'espai on volar a partir d'ara no conegui límits. Fins a sempre, gràcies per tot lo aportat.

Nosaltres acompanyem el teu record amb un poema Kurd, per a que te acaroni llur melodia durant aquest nou viatge, entre les altes muntanyes i les nits curulles  d'enlluernadors estels:  https://www.youtube.com/watch?v=Ma_6jeNlHCY 

Zana û Andok

Şeve, stêrk li asîman
Dilerize bayê pişt çiyayan
Nêzîk maye ji berbangê
Reş dinêre kolan
Sare ev bajar

Zana, rêhevalê Andok
Nevîyê Şêx Seîd
Bazê zinaran
Haho deng ji we nayê
De rabin heval,
Neyar li pey we ye.

Şaxda tariyên kevnare
Êşên elem girtî pir xedare
Gotin Zana Birîndar e
Li ser Milê Andok ji kur ve dinale

Andok, rêhevalê Zana
Berxê dayika min,
Dengê çiyaya
Haho bila Mem bimre
Gazî dereng hat,
Dest ma bê çare

dissabte, 21 de gener de 2017

La deconstrucció dels mal anomenats processos participatius.

Els governs municipals anteriors a l'actual, anomenaven procés participatiu a convocar-te a una reunió on t'explicaven el que ja havien decidit. Amb el govern actual, sembla ser que prefereixen "organitzar el cotarro participatiu" fent les coses d'un altre manera:
Dels 60.000 habitants del Poblenou, una vintena han assistit aquest matí a la presentació pública dels presumptes resultats del procés de participació veïnal. Una senzilla regla de 3 demostra una participació en la mencionada presentació pública, del 0'03% del veïnat. Davant d'això, potser que no se sentin especialment orgullosos dels resultats, per molt que enn BTV "decorin" la notícia més que un menú del Ferran Adrià. Mireu http://www.btv.cat/btvnoticies/?p=952326 
Recordem els sorollosos silencis de la Taula de l'eix Pere IV i dels seus membres, davant el conflicte amb la superilla ( http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/09/la-superilla-una-bona-idea-en-mans-duns.html ) davant de l'enderroc d'una nau de can Ricart el 23 de desembre de 2015 ( http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/01/any-nou-vells-costums.html ) davant de la fumigació amb herbicida cancerigen dels parcs públics ( http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/09/jazz-food-amb-herbicida-cancerigen.html ) o davant el negoci de les industries de la guerra en el barri ( https://www.facebook.com/aavv.canricart/photos/?tab=album&album_id=1182677738494181) Tot això i més, (que seria massa llarg i podria avorrir al lector), expliquen l'assistència tant "multitudinària" de l'acte d'aquest matí, que caldria saber quants diners públics ens ha costat. 

En el que abans era un barri, seguim patint l'exitosa estratègia de l'entorn d'IxC, de controlar qualsevol inici de protesta o organització ciutadana que "escapi" del seu control.  Primer intenten que no hi hagi cap visualització de conflicte. Si resulta que hi ha un grup disposat a protestar, si o si, malgrat els seus intents de "canalitzar-ho" institucionalment, canvien 180º l'estratègia i s'hi posen a encapçalar ( Tenen alliberats que cobren per això). Un cop estan encapçalant, fan quintacolumnisme fins cremar a la gent de bona fe. Un exemple de manual va ser la plataforma Salvem Can Ricart, de la que ja ni tant sols resta rastre digital ( El web fa molt que va "desaparèixer", esborrant tota la informació emmagatzemada). La plataforma de l'eix Llacuna va ser un altre exemple d'aquest modus operandi.  Ara utilitzen la Taula de l'Eix Pere IV, perque l'AAVV Poblenou ja està més cremada que el pal d'un xurrero. Així "s'encarreguen" de temes com el de la bencinera de Rambla Prim http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/03/03/veins-queixes-benzinera-rambal-prim/


Un altre resultat d'aquesta fórmula que ens apliquen, ha estat transmutar l'esperit del 15M en un espectre desdentat, que, incapaç ja de mossegar, es dedica a xuclar de la mamella de les subvencions. Una fantasmada amb soroll de cadenes i llençols descolorits. Un patètic esperpent, grotesca ombra del que podia haber sigut.

L'atmosfera d'aquest parc temàtic, que ja podem anar rebatejant com "Guiriland parti forever", cada volta es fa més irrespirable. Sobretot, pels qui ens mantenim al marge de tanta alienació pos-veritat que ens encercla sense treva :-( .

dimarts, 3 de gener de 2017

Estrenem 2017 sense variar cap rumb :-(


Aquest any nou del calendari Gregorià, el 2017, s'estrena sense que cap dels rumbs de col·lisió s'hagi modificat. Començant per lo local, la part privada de l'antic recinte fabril de Can Ricart començava el 2016 així: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/01/any-nou-vells-costums.html i ha finalitzat l'any d'aquesta manera: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/12/novetats-nadalenques-o-res-de-nou-sota.html . No cal afegir-hi gaires més explicacions :-( . La part pública de Can Ricart, segueix igual d'abandonada que l'any passat, i l'anterior, i el d'abans,... ja fa dos lustres que escoltem la mateixa canterella: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/el-dia-de-la-marmota-i-els-cants-de.html. Segons llegim en el cartell publicitari, les excavacions arqueològiques prèvies a qualsevol obra, tenien previst finalitzar el Desembre del 2015. Les excavacions estan abandonades i sense concloure, des de fa molts mesos, com demostra la foto adjunta. Mireu també https://www.facebook.com/874389989322959/photos/?tab=album&album_id=1161726080589347. Tot plegat no sembla amoïnar gaire gent, doncs ni partits, ni sindicats, ni A.A.V.V., ni gaires artistes, estan esforçant-se en visualitzar aquesta situació.

Si mirem el conjunt de la ciutat, descobrim un parc temàtic on l'economia especulativa s'ha apropiat del territori urbà, fent-ne us i abús, de manera impune: http://blogs.20minutos.es/cronicaverde/2016/12/23/estamos-hormigonando-las-tierras-fertiles-de-europa/ Però ja no hi ha quasi gent disposada a mobilitzar-se, per enfrontar-se a aquesta realitat, i la gentrificació empeny rius de gent a canviar la locvalització de llur habitatge, o a quedar-se'n sense :-( . De la petjada ecològica dels plans urbanístics, tampoc semblen recordar-se'n gaire gent....

Si mirem la nació catalana, la veiem fent processions, demanant el miracle de poder cuinar una truita sense tenir que trencar cap ou. Tot plegat, cada any que passa fa més mandra, mentre corruptes de tots colors campen impunes, aquí i al país del costat. Propostes noves? Omnium i l'A.N.C. li demanen la república als reis mags ( literal) http://www.ara.cat/politica/LANC-Omnium-Reis-estelades-independentistes_0_1716428470.html!. Els qui denuncien corrupcions, aquests si que les passen magres: http://www.elboletin.com/nacional/143804/luis-gonzalo-segura-denunciantes-corrupcion.html. Parlant de militars... I la O.T.A.N.? Doncs anar-hi anant, que deia la cançó. Mirem com ha quedat Líbia o Síria després de les seves intervencions, que ens costen milers de milions dels nostres impostos :-( .

I si mirem el canvi climàtic,http://www.elindependiente.com/especiales/2016/12/cambio-climatico/,  el pic-oil, la sisena extinció massiva antropocènica?  http://www.eldiario.es/ultima-llamada/Feliz-ano-nuevo-Antropoceno_6_597100294.html venen ganes d'apretar a córrer cap algun lloc lliure de tanta sordesa voluntària:  https://desinformemonos.org/la-resistencia-esta-saber-escuchar-la-tierra-jonh-berger-desinformemonos/.

A tot això, que diu la gent? Estan pendents dels aparells electrònics, ignorant voluntàriament les conseqüències del seu consum. En la ignorància trobem la felicitat. https://www.facebook.com/PeriodicoElCiudadano/videos/10153974795747470/?pnref=story

Amb aquest panorama, qui s'aixeca del sofà per salvar el cul? La pedra està en la vostra teulada.... http://www.nytimes.com/es/2016/12/28/el-aislamiento-social-nos-esta-matando/?smid=fb-espanol&smtyp=cur

dissabte, 24 de desembre de 2016

Novetats nadalenques, o res de nou sota del sol?

Ahir va fer un any del darrer enderroc patit en Can Ricart: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/01/any-nou-vells-costums.html L'aspecte que presenta el recinte es veu clarament reflexat en les dues primeres fotos que acompanyen aquest text. Semblaria que res ha canviat en el llarg procés de deteriorament progressiu del bé cultural d'interès nacional.

Avui ja fa un mes i 20 dies, des de que els bombers entraren en la part privada del recinte, per apagar el darrer incendi en les naus abandonades: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/11/bombers-que-es-trepitgen-la-manguera.html.

Des de llavors, la porta de la tanca del carrer Perú resta oberta, donant lliure accés a la part privada del recinte a qui vulgui passar. Això ens ha permés comprovar el canvi de perfil dels recollidors de ferralla. Fins ara, sempre eren homes que rondaven la cinquantena els que es dedicaven a aquestes tasques. Però resulta que també hi ha dones joves que "treballen" en aquest ofici. Mireu https://www.facebook.com/aavv.canricart/photos/?tab=album&album_id=1161014440660511 

Fins ara no havíem pensat en els sense sostre ferrovellers des d'una perspectiva de gènere, i ens caldrà reflexionar força al respecte. Quan més hi penso, més clarament me n'adono de les dificultats afegides que deu de patir en l'entorn en el que se veu abocada a conviure. El fet de ser jove i dona no li deu de posar gaire fàcil.

Potser seran les dates en les que ens trobem, o el fet de que en Poblenou els darrers estables desapareixessin de les lleteries cap el 1950, o que les naus de la part privada no tinguin porta, i que dones joves hi circulin..... Però a lo millor, lo següent que ens restaria per veure és que demà, dia 25, una embarassada donés a llum en l'antic recinte fabril. Com que coses més curioses s'arriben a veure, potser que anem preparant algun poema com aquest, de J.V. Foix, per si en Can Ricart hi hagués novetats... 


HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.

La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.

dimarts, 13 de desembre de 2016

Ahir, avui, i demà: Foc, cendra i fum.


Ahir, unes 400 persones participaren en la manifestació de solidaritat amb els desnonats del Clot.  Recordem que la Generalitat de Junts pel Si demana penes de presó per resistir-se pacíficament a ser foragitats de casa seva (En l'era aquesta de la post-veritat, els consellers d'ERC St Martí estaven en la mani ) : https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1149538251808130/?pnref=story
A la ciutat occitana de Touluse també es va fer un altre concentració davant el consolat de l’estat espanyol, protestant pels mateixos fets: https://www.facebook.com/DalToulouse/videos/1438015556238641/?hc_location=ufi
També ahir, es comentava que el rescat de les autopistes radials dels voltants de Madrid ens costarà entre 5.000 i 5.500 milions d’Euros dels diners públics: https://medium.com/@gemmarj/a-qui%C3%A9n-vamos-a-pagar-con-nuestros-impuestos-por-las-autopistas-en-quiebra-e1d844cf0bb2#.28qnvuofp
Casualment, també ahir, es varen superar la vuitantena de pacients d’urgències de la Vall d’Hebron “ingressats” en camilles aparcades en un passadís, a l’espera d’habitació. El nou record resta establert en els 87: http://www.segre.com/noticies/guia/2016/12/11/col_lapsades_les_urgencies_la_vall_hebron_amb_malalts_esperant_habitacio_7973_1111.html
També ahir detenien 5 persones que cremaren fotos del rei espanyol, i que havien estat identificades gràcies a una actuació “d’ofici” de la conselleria d’interior: https://directa.cat/actualitat/un-informe-dels-mossos-insta-fiscalia-de-laudiencia-nacional-obrir-diligencies-crema-de
Ahir va continuar sent un dia “habitual” i tal, amb més competència entre la gent que remena contenidors de deixalles per sobreviure, i més refugiats que envegen el lloc dels qui remenen contenidors tant luxosos com els del nostre barri.  http://www.publico.es/sociedad/chatarrera-barcelona.html
 Ahir, igual que avui, continuarem provocant el canvi climàtic que ens exterminarà com a suposada “civilització” en pocs decennis, i seguirem fent veure que les coses no van amb nosaltres, que estem aquí per a passar-hi l’estiu, que ha de ser algú altre qui faci alguna cosa, que ho facin els polítics, que jo tinc altres feines...https://www.grain.org/es/article/entries/5619-historieta-juntos-podemos-enfriar-el-planeta
Avui seguim voler volar cada volta més amunt. Recordar la història d'Icar ens serviria de bàlsam per a les cremades que provoca la gran foguera de les vanitats que ens consumeix:  https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dcar
Demà, si és que n’arriba a haver-hi, tot això ens passarà una mastodòntica factura, i no tindrem amb que poder pagar-la. Però de moment segueix la festa, ni que sigui per a uns pocs. Per a la resta, recordar els premonitoris versos de l'estimat mestre Martí i Pol:


Ara és demà
Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir
ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d’esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d’ara mateix, el càntic que commou,
l’àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d’amarar l’eixut.

Tot serà poc, i l’heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.