dimecres, 31 de desembre de 2008

Israel esvaeix la crisi en el 22@.

En el 22@ estan d'enhorabona: El bombardeig de l'exèrcit israelí damunt la franja de Gaza obra de nou el mercat del pròxim orient a les industries de la guerra.
Tant sols dissabte al matí van caure més de 100.000 Kg de bombes. Un "Saabat" no gaire sabatic.
Durant el dilluns, sense anar gaire més lluny, van pujar les accions d'Indra en la borsa. Mentre que la majoria d'empreses del Ibex 35 perdien valor, la industria standard del 22@ era de les que més pujava (i dimarts van tornar a pujar).

La sang dels uns és un riu de diners per a d'altres, i d'aquesta manera, col·lectius d'artistes com Niu i Hangar podran repetir el seu inside 22@ amb el mateix patrocinador, que tindrà la butxaca ben plena. També podran seguir somiant amb que els hi regalin un altre ordinador portàtil les entitats del Poblenou, que ja acceptaren un de mans dels amics d'Indra en el districte. Fins i tot poden mirar de patrocinar un altre Fòrum 2004, el que havia de canviar el món i portar la pau i el diàleg (Indra també era patrocinador).

Aquest hipòcrita, el tal Herrera diu que viu al Poblenou. Aquí algun exemple de com se la gasten els hipòcrites com ell.
Aquestes exibicions de pura hipocresia ens repugnen profundament; tanta crisi de principis hi ha, que en Joan Herrera, (nº 2 d'Iniciativa i corresponsable dels plans urbanístics que afavoreixen la instal·lació de les indústries de guerra en el barri on viu) pot passejar-se a la cacera de vots per la concentració de rebuig a la massacre d'un poble desarmat. Amb els vots que aquest lerrouxista pugui treure, continuaràn com fins ara, requalificant terrenys industrials del barri per enriquir als de sempre. L'economia productiva foragitada per dissenyar míssils des de les oficines d'acer i vidre que donen altes plusvàlues als seus "amiguets". I ni tant sols els suposadament més conscienciats es plantegen denunciar les nostres propies incongruències.
La misèria humana ens esquitxa a tots i totes.

cartell convocatòries boicot Israel clicar aquí mateix
despesa militar ecspanyola durant el 2008

diumenge, 28 de desembre de 2008

La pastilla marca Barcelona: "Speed Barcelona"


Ja ha passat de cop i volta un any ben curiós. Un any en que l'efervescència capitalista de cop i volta cap al final d'aquest any extrany, va dir que anava de baixa. Resulta que la pastilla efervescent que ha donat tanta vidilla a la febre de l'especulació diuen que s'ha consumit.
Feia temps que s'anunciava però ningú s'ho va arribar a creure fins que els cartells publicitaris han començat a jugar amb la parauleta "crisi" i l'han fet una paraula de moda; i vet aquí que s'hi ha aferrat tothom. Les grans empreses, abans de percebre realment cap pèrdua ja s'afanyen en fer fora als seus explotats i s'escapen a corre-cuita cap a d'altres destins on l'explotació del treballador és més rentable.

La pastilla tambè s'ha descobert ara, com per art de màgia, s'ha revelat, cap al final d'aquest any, adulterada. Els seus químics, els banquers, els economistes, els jugadors de la borsa, no han tingut cap mena de fre ni cap mena d'escrúpol per anar-la inflant virtualment; és la seva filosofia de vida; la lleugeresa i la màniga ample amb la que els estats han otorgat al sistema neoliberal en aquests últims deu anys de febre consumista, ha jugat tant a favor seu, que fins que s'han topat de cara, violentament, tots plegats, amb la volatització literal d'aquella "pastilla", que s'ho han pogut creure.
I es que la pastilleta que ha donat tanta efervesència, la pastilleta de la que els nostres politics tambè s'han aferrat com a vertaderes sangoneres, un dia o altre havia de donar la fallida. I ara, amb l'efervescència delmada, impúdicament rescaten els últims trossets socialitzant les perdues fruït del saqueig.

A la Barcelona de marca, la pastilla Barcelona, se la ha exprimit en consonància amb la pastilla mare, la pastilla global. No han deixat pedra sobre pedra.
Els nostres empresaris, els nostres banquers, els nostres constructors, els nostres arquitectes, els nostres jutjes, els nostres polítics se n'han fet un fart. Son tan golafres que nomès pensen amb l'estòmac. I a ells què poc els importa el que realment pugui significar paraules com justicia, pau, democràcia, solidaritat, cultura, art, que mentre es puguin esnifar una bona ralla d'speed, el demès poc importa. (en realitat aquests cabrons nomès van de coca).
Aquestes sangoneres ens han brindat durant tot aquest 2008 sintomes clars de deliri anfetaminic: Agitació, eufòria, sensació d’autoestima augmentada, verborrea, alerta i vigilància constants, per a devallar en picat cap a l'agressivitat.

Els últims mesos han estat molt vistosos amb la fi dels diferents fronts oberts contra la ciutat. La pastilla ha anat a tot gas, a tota pastilla.
Han reconegut obertament la fi de la marca, però continuen amb la venta a ultrança de la ciutat.
Hereu sempre eufòric anuncia la demolició d'una nau industrial al port per motius estètics, i mentrestant es va perfilant un hotel enorme sobre la platja de la Barceloneta, vulnerant la llei de costes. Hereu histèric davalla per una muntanya russa que ha arrasat un bosc sagrat d'alzines al
Tibidabo i Narvaez, inugura un Parc Central al Poblenou, totalment fortificat en pro al disseny orb del monstre urbanistic del 22@, i deixa que el foc s'empassi tranquil.lament l'antiga fàbrica de ca l'Alier o que can Ricart continui podrint-se. Per no dir de la destrucció sistemàtica del casc antic d'aquest barri.
l'Itziar Gonzalez (regidora de Ciutat Vella) fa l'ullet al mobbing oferint ja per fi, d'una vegada per totes, la casa d'en Manel del carrer de Robador al cor del Xino a les mans de la santa especulació immobiliaria. Tambè va inagurar un hotel nefast, un hotel de luxe, arrogant, en aquell mateix indret. Assumpta Escarp (Regidora i presidenta de TMB) ha fet suar de valent als conductors d'autobusos, els ha tractat com a delinqüents i s'ha entestat a defensar l'extranya aventura del Vilarò (jefe de la Guardia Urbana) amb una pilota de goma dispara pels mossos. El Saura maleït pels seus, no saben ja com treure-se'l del damunt i és que els mossos creuen que és un comunista! i van provant tensant cada vegada més la corda exercint la llei del "kubotan" pels carrers de la ciutat. Mallol "l'antisistema", ja és molt aprop de fugir d'aquest deliri i la vam veure exercitant les cames patèticament, per il.luminar un d'aquells avets metàl.lics de nadal sostenibles i de disseny, que resumeixen a la perfecció tota la seva essència moral i política. I (...)

Han projectat una ciutat completament col.locats pel gas de l'efervescència consumista. Però aquesta efervescència s'ha volatitzat. l'Han volatitzat. I la síndrome d’abstinència és farà omnipresent i els hi passarà factura en algun moment o altre, perquè l'speed Barcelona s'acaba.

dijous, 25 de desembre de 2008

Recepta borbònica.



La "recepta màgica" de la monarquia Borbònica:

Les veïnes i els veïns de can Ricart hem escoltat el tradicional discurs nadalenc del rei de les espanyes, doncs els maSS mèdia l'han retransmès fins en la sopa ( es coneix que han aprés a fer servir els galets d'antena parabòlica).

I el cas és que el monarca Borbònic semblava tenir clara la "solució màgica" per a sortir de la crisi: Es tracta tant sols de "corregir desajustos ...... amb generositat i prioritzant l'interès general ....... per tal de tornar la recta senda del creixement econòmic sostenible".
Tant sols es va descuidar de dir lo bonic que és el amor, sobretot en primavera. Mentre tant, bo i enpassant-nos la pilota i la carn d'olla, i amb la por al cos per una indigestió generalitzada, veiem per les nostres finestres la fàbrica de la Frigo, ara sembla que en mans de la multinacional Farga.

Els postres que la golafreria especulativa ens deixen gelats: Dels 265 llocs de treball actuals, el sindicat majoritari (l'esgrogueida CCOO ha pactat la salvació de 85. Això vol dir que un 70% de la plantilla anirà al carrer. Ni el general Pirrios en l'antiga Grècia (el de les victòries pírriques) aconseguia resultats tant poc galdosos.
Aquest any el dinar nadalenc te tots els números de la rifa per a premiar-nos amb una estupenda ulcera gastroduodenal: que sant bicarbonat ens agafi confessats!.

dimecres, 24 de desembre de 2008

Emili Valdero: 'La prioritat d'ERC és mantenir-se al govern a qualsevol preu'

Son les declaracions d'un, que ha dit que dimiteix del càrrec per principis. Més val tard que mai. El tal Emili Valdero, conscient d'ensenyar massa el plumero, marxa de la secretaria de comerç i turisme a la recerca d'una feina honrada.

Circ polític, subhasta cultural i tripijocs de poltrones defineixen al govern tripartit.

Llàstima que en la conselleria de cultura, també entre les grapes dels suposats Republicans, no hagués ningú que sentís aquesta necessitat en autoritzar l'enderroc d'un 30% d'un bé cultural d'interés nacional (B.C.I.N.).
En la modesta opinió d'algunes veïnes i veïns de can Ricart, el seu enderroc va ser, a més d'una agressió directa a la cultura catalana, un "més que presumpte" delicte tipificat en l'actual codi penal com destrucció del patrimoni històric.
En no dimitir ningú llavors, tots passaren a ser còmplices.

Però que es pot esperar d'un partit amb membres de la calanya moral d'en Xavier Vendrell?. Per a posar un exemple, aquest individuo va col·laborar voluntàriament amb el jutge Garzon en les detencions del 1992 contra independentistes catalans. Mentre que les denuncies per tortures que van presentar els detinguts van arribar al tribunal d'Estrasburg, en Xavi Vendrell va trepar prou com per arribar a conseller per E.R.C.

Mentre la suposada justícia estigui en mans de jutges com l'abans esmentat, sols ens resta l'esperança que la història els jutjarà.

dimarts, 23 de desembre de 2008

Video en el que els nois de Saura demostren clarament com pot ser un estat de setge i la brutalitat policial.

V I D E O :

"BCN20 desembre, manifestacions en solidaritat per la revolta a Grecia."

Dos convocatòries al centre de Barcelona.
La primera manifestació a les 18h és retinguda per la policia al Portal de l'Àngel.
La segona a les 20h surt de la plaça universitat i al arribar al Passeig de Gràcia torna a ser encerclada pels mossos d'esquadra; més tard és durament reprimida sense que hi haguès hagut cap provocació per part dels manifestants. La gent es dispersa com pot, molts queden ferits i llavors, la policia de la generalitat es dedica a la cacera indiscriminada de qualsevol persona que sigui sospitosa d'haver participat en la manifestació, en solidaritat amb la revolta Grega. La nit dels mossos acabaria amb un indeterminat nombre de ferits pels carrers més cèntrics de la ciutat i amb la detenció de tres persones.


diumenge, 21 de desembre de 2008

Des dels “actius hipotecaris tòxics” fins al “cas Madoff”, passant per can Ricart.

Ens deien fa poques setmanes (el temps passa volant) que la crisi era psicològica; que les subprimes era problema dels Ianquis i que en l’estat escanyol, el sistema bancari era exemple d’eficiència i estabilitat per a tot el món.
Ara resulta que un tal Bernal Madoff ha estafat a a prop d’un miler de clients del banc Santander 2300 milions d’Euros: MÉS DE DOS MILIONS PER CAP!!!. Hi ha “victimes” com l’Alicia Koplovits que diu tenir exposats 38 milions. Aquests professionals experts, que aconsellaven als grans clients de l’economia globalitzada, se suposava que garantien el que es feien; la realitat ha resultat esser molt diferent.

Aquest mural el podem trobar en l'entrada tapiada d'un dels tallers de la Escocesa.

No sabem si el marqués de santa Isabel, Federico de Ricart, va utilitzar com a garantia d’algun crèdit la plusvàlua de suposadament 109 milions que els plans urbanístics del 22@ li va regalar. També ignorem si el “senyor” marqués podia tenir una part dels seus “estalvis” invertits en productes hipotecaris tòxics.
El que si sabem és que després de punxar la bombolla especulativa, les suposades plusvàlues no serien gaire garantia per a recuperar els hipotètics crèdits hipotecaris. També sabem que els 250 llocs de treball destruïts amb el “pelotasu”, no els tornarem a veure pel barri.

Passava fa pocs mesos la marxa pel decreixement per can Ricart, encapçalada per l’Enric Duran. El noi aconseguí préstecs per valor de 500.000 Euros sense cap mena de garantia i d’aquí poc te la intenció “d’entregar-se” per a que el jutgin. El que no farà és tornar ni un cèntim dels diners que van deixar anar els bancs.
Tenint en comte tot l’anterior i recordant la dada estadística que de cada 10 Euros prestat pels bancs escanyols, 9 han sigut per al sector de la construcció i 1 per a la industria productiva, el canguelis financer és totalment comprensible: El conte de la lletera estavella el canti contra la dura realitat. Els duros a quatre pessetes han resultat esser molt cars.

El model especulatiu/immobiliari dels últims 20 anys, fa més aigües que el Titànic després del petó glaçat d’un iceberg que no semblava cap gran cosa. Diuen que durant el naufragi, la
orquestra del vaixell va continuar tocant fins a la fi. Ara també hi ha qui continua escoltant els cants de sirena que ens han dut fins on som. Insisteixen en confiar en el que cada cop resulta més patètic: les explicacions oficials i les previsions macroeconòmiques del govern.
En una espectacular demostració d'hipocresia desmelenada, del nivell de la del Fòrum 2004, el 22@ pretén presentar impunement el seu model impresentable d’espoli urbà, en l’exposició universal de Xangai del proper mes de maig. Un model que de ben segur es rebut de bon grat pel regim polític que governa l’estat xinés. Els tibetans poden acabar essent víctimes de les idees manllevades al tripartit català, utilitzades per aquest per a “sembrar de sal” un barri abans tant pròsper com el de Poblenou.

Malauradament, la globalització té aquestes coses.

dissabte, 20 de desembre de 2008

Volem un futur lliure de transgènics.

Els urbanites barcelonins no acostumen a preocupar-se de qüestions agropecuàries; un hort és un terreny estrany. Semblaria que les verdures que mengem creixin en el Mercadona, però un anàlisi mínimament acurat del tema ens esgarrifa d'allò més.

Literalment, som lo que sembrem, i lo que sembren alguns ens hipoteca el futur. Per això des de l'AAVV de can Ricart donem tot el nostre suport als i les conscienciades amb l'horticultura sostenible, ja sia en els camps sembrats dels nostres pobles o en horts urbans dalt de terrats com en el C.S.O.A. La Teixidora.

 Al terrat de dalt de la Teixidora hi ha un espai on poder aprendre, compartir, disfrutar,experimentar amb les plantes, les verdures, les hortalisses, el compostatge, la permacultura...

L'hort urbà és un projecte per produir petites i variades quantitats, de forma ecològica, sense la utilització d'adobs químics ni insecticides, per l'autoconsum i per crear una alternativa que no passa per l'explotació de productors i territoris ni per l'enriquiment d'intermediaris.

També s'hi desenvolupen classes d'horticultura per a que qui vulgui, aprengui a conrear ecològicament.  En la foto, nens del barri, entrant en contacte amb els diferents conceptes de conscienciació mediambiental que l'hort urbà comporta.

Cal llaurar-nos un futur lliure de transgènics i curull de saludable biodiversitat.

dilluns, 15 de desembre de 2008

Les artistes de carrer son les mestresses de les tàpies dels descampats.

Fa un any i un mes de l’enderroc d’un 30% de les naus originals de 1853 del recinte industrial de can Ricart, a mans del tripartit. Tots els col·lectius d’artistes del barri han estat foragitats dels seus espais de creació o s’han venut als diners de les industries de la guerra “amigues” del 22@ .TOTES LES ARTISTES? NO! Hi ha un col·lectiu al que no han pogut foragitar dels carrers del barri : Les grafiteres i els grafiters.

Les grafiteres, (rebels i insubmises a les ordenances dels incívics malgovernants que ens espolien el present hipotecant-nos el futur), omplen de vida les parets moribundes dels enderrocs; les tapies de descampats i façanes malferides per tanta destrucció urbana s’acoloreixen amb llur fantasia de mil colors. Mestresses de la perspectiva, humanitzen la buidor que resta després de l’espoli territorial. Els deserts de pols i males herbes hostils al veïnat, ens semblen potser, un poc més sincers (i per tant més amables) guarnits amb dibuixos eloqüents, que parlen de precarietat tossudament i sense cap ambigüitat.


Per a celebrar els cent primers dies del blog de la nostra associació de veïnes i veïns, que millor que decorar amb les fotos del seu art aquest recó de ciberespai, que en poc més de tres mesos, ja ha penjat gairebé una cinquantena d’articles i opinions respecte a l’especulació i llurs conseqüències. És una feina de la que ens sentim especialment orgulloses, més si tenim en conte que la web oficial de la plataforma salvem can Ricart fa un any llarg que no té res a dir.
Els estomacs agraïts al govern municipal fan quintacolumnisme descarat, amagant responsabilitats politiques i penals dels responsables de l’actual situació. Com a franctiradors infiltrats en la nostra reraguarda, porten anys desmobilitzant protestes, confabulats i a sou dels especuladors. És l’antic joc del policia bo i el poli dolent.
Volen fer veure que estan del nostre bàndol, mentre amaguen en la butxaca esquerra el carnet d’Iniciativa i en la butxaca dreta trenta miserables monedes.

I atrapada en els seus trucs, la majoria de la població deambula capcota, orfe de llum sota d’un sol que crema; Aliena i alienada.
Per si quan vulguin aixecar la vista i mirar enfront, BCNeta haurà fet desaparèixer l’art efímer de l’esprai i el corró de pintura; ací va una selecció dels millors grafits del districte X. Uns autèntics crits de llibertat bonics, barats i contundents!.

Article escrit a mitjans de desembre del 2008. Els indrets de les fotografies malauradament ja han estat destruïts. Aquí abaix enllaç a pàgina d'artistes del carrer.

diumenge, 14 de desembre de 2008

La ciutat podrida encara te alguna arrel sana.


Aquesta ciutat podrida de quan en quan es rebel.la contra els seus malfactors.

Ahir al barri "moderniqui" de Gràcia, sota una pluja tonificant, la ràbia es va disparar contra els sicaris de l'ajuntament acantonats davant de la seu del districte. Va ploure aigua, cadires i taules.

Un bon grapat de bons ciutadans es van manifestar per recordar la mort d'en Roger, assassinat en aquest barri per un garrulo-nazi ara farà quatre anys. Tambè va coincidir amb la provocació una vegada més de la Lliberia Europa amb un acte del negacionista Irving.
Com a Grecia aquí tambè tenim els nostres assassins, nazis, policies, jutjes, polítics, mafiosos, constructors i una juventut sana, molt sana.

divendres, 12 de desembre de 2008

Totes som Pedro Alvarez. (CONVOCATÒRIA per dilluns)


Ja fa massa anys com per a ser noticia en els maSS medies, però l’assassinat d’en Pedro segueix impune. Mort d’un tret al cap per haver recriminat al conductor d’un vehicle no respectar un pas zebra; l’únic detingut, responsable del crim (policia nazional escanyol) no ha anat mai a judici.

El qui si ha tingut problemes legals és en Juanjo, pare d’en Pedro. La INjusticia escanyola és així. Des de l’AAVV de can Ricart tota la nostra solidaritat pel nostre soci Juanjo Alvarez , autèntic pare coratge en l’exigència de justícia per l’assassinat del seu fill.

El Dilluns 15
de desembre estarem en els actes solidaris que hi ha convocats:

Al matí a l’Hospitalet (11:30h)

A la tarda a la plaça Universitat. (20h)

I la resta del any tindrem present en el nostre dia a dia a tota una familia que fa massa anys que espera el que hauria de ser el més normal: Que es faci justicia i tanquin dins la presó a l’energumen amb pistola que continua circulant pels carrers.

PROU CORPORATIVISME INSTITUCIONAL !

PEDRO ÀLVAREZ NI OBLIT NI PERDÓ !

dijous, 11 de desembre de 2008

CONVOCATÒRIA URGENT avui (dijous) a les 20h davant de Foment Martinenc. (El Clot)

Han desallotjat la Lluna Plena i la Karni

Avui a les 7 del matí (dijous 11) el barri del Clot/Camp de l'Arpa s'ha despertat amb les unitats d'antidisturbis dels mossos d'esquadra. Quinze furgonetes de maquinària repressora s'han encarregat de desallotjar La Lluna Plena i La Karni.

A la Lluna Plena els antiavalots han tirat la porta avall sense presentar cap ordre i ens han retingut durant més d'una hora, a habitacions separades i sense permetre a cap del les cinc persones que érem dins recollir les nostres coses mentre, acompanyats de gossos pentinaven tota la casa. Un cop ens han llegit l'ordre de desallotjament i ens han gravat la cara un a un amagats sota els seus passamuntanyes, ens han permès agafar quatre efectes personals. A la vegada, al carrer s'han produït identificacions indiscriminades de tot aquell que es considerava sospitós, amb retenció i denúncia inclosa cap a un solidari amb els habitants de la casa "per insults" .

Volem denunciar la responsabilitat de Foment Martinenc, propietari, denunciant per la via penal i mostrant una actitud mafiosa impresentable durant tot el procés. Foment Martinenc, que diu ser una associació cultural que treballa pel barri (ja!), desallotja per segona vegada la mateixa vivenda en favor del seu projecte especulatiu. Foment, mossos, jutges, us fem saber una cosa: qui sembra la miseria recull la ràbia!

Seguirem okupant i lluitant, la repressió mai ens tallarà les ales. És hora de seguir lluitant, creant alternatives, es l'hora de la revolta, com ho estan fent els nostres companys grecs. Aquests dies en què el capitalisme mostra la seva cara més cruel y miserable, no ens faran creure!!

Convoquem una concentració a les 20h davant de Foment Martinenc, associació cultural que especula y desallotja.

Cap desallotjament sense resposta! No ens faran creure!

Metro Camp de l'arpa / Clot
Carrer Provença amb Rogent


assemblea de La lluna

(més info a indymedia)

dilluns, 8 de desembre de 2008

V I D E O : "Fragmentos de una fábrica en desmontaje (2007)".

Altament recomenable és aquest documental en el que ens podem fer una idea del que va ser i haguès pogut estar can Ricart sencer i amb vida:

"Fragmentos de una fábrica en desmontaje (2007)"

Un documental de isaac marrero / guillermo beluzo / roberto garcía (2007)

Can Ricart fue una fábrica textil durante el siglo XIX. Un heterogéneo complejo industrial en el XX. Tras la apropación en el año 2000 del Plan 22@ para la reforma de las áreas industriales del barrio del Poblenou, se previó su derribo para construcción de varios edificios de oficinas. La fábrica se convirtió entonces en un objeto de controversia entre las distintas partes: los talleres afectados; el propietario y promotor, Federico Ricart, Marqués de Santa Isabel; los defensores del patrimonio industrial barceloní; diversas asociaciones de vecinos y culturales del barrio; el ayuntamiento y la sociedad 22@, responsables del plan...

Este documental aborda el conflicto de Can Ricart a través de una serie de situaciones, fragmentos de una larga contienda librada en distintos registros.

Dels mateixos autors, la versió digerible per a la TV pública catalana.

diumenge, 7 de desembre de 2008

Som pocs i malavinguts però tot i així...


... fem referència a aquesta convocatòria de l'associació de veïns i veïnes del poblenou que si més no, arriba molt tard ja que tot està esbotzat, però sembla que ha de ser d'interès per la participació de la historiadora i geògrafa, Mercè Tatjer.


El silenci d'uns, el deixar fer dels altres, les ganes de trepar de molts, tot sumat a la cobdícia primitiva dels polítics que ocupen l'ajuntament, tenen com a conseqüència la destrucció sistemàtica dels nostres barris.

Potser ens ho mereixem i vet aquí el resultat; però ara farem xerradetes i farem com si ens preocupès molt.

Llàstima que la crisi arribi tan tard... com la pluja desprès del foc.

I és la pluja la que es menja el sòl, quan no ha caigut en el seu moment sobre el foc que ha devorat el bosc.




Associació de veïns i veïnes de can Ricart. Comissió mediambiental.

dimarts, 2 de desembre de 2008

No heu pogut desfer-vos d'en Manel del c/ Robador.

Ahir dilluns, gràcies a la presència solidària de molts veïns i de l'espectació morbosa de tot tipus de mitjans de comunicació, es va impedir una vegada més, el desnonament de lúltim veï del carrer Robador n29, al vell cor del barri del Xino.

Vam veure al nostre amic Manel amb els nervis desfets però amb els ànims recuperats quan va saber que no estaba sol.
Els secretaris judicials protegits en tot moment per un grup d'agents de moSSos d'esquadra no es van atrevir a efectuar la seva miserable labor, que era le de deixar al carrer al company Manel, tal com van aconseguir amb anterioritat amb la resta de veïns del mateix edifici.
La història de resistència del Manel per ser un cas emblemàtic ha estat documentat en moltes ocasions.

El dilluns 1 de desembre ha estat la data escollida per les institucions per tal d'oferir l'edifici ben buit als amics de l'especulació immobiliària, però el dia abans, diumenge, aprofitant la feblesa d'en Manel, cansat de tans anys de lluita, entraren a casa seva i el "convidaren" a efectuar la mudança.
Un secreta controlà en tot moment els moviments del nostre company i els operaris encarregats de la mudança es van endur la majoria dels mobles i electrodomèstics. Amb un desplegament de policia uniformada i de paisà al carrer exagerat, per tal d'afeblir psicològicament al Manel.

I és que el districte, malgrat els mitjans que disposa per a espiar-nos, es va equivocar de nou, ja que temia que els solidaris, enemics acèrrims de la màfia immobiliària, poguessin preparar quelcom violent com a resposta a l'atropellament. Els de l'ajuntament estan tan acostumats a exercir la violència per a resoldre els seus afers amb el ciutadans, que sembla que ignorin l'efectivitat de la protesta pacífica. I així va ser. Malgrat la discreta presència de la policia de la generalitat, quasi no vam veure als matons de la guardia urbana que tants episodis de violència gratuïta ens han regalat amb les seves intervencions arreu de la ciutat.

Seguim aquí amb el Manel, amb els del barri, en el Xino, en el Poblenou, a Vallcarca, a Sants, a Gràcia...

Feu-vos fotre!

diumenge, 30 de novembre de 2008

Els forats negres immobiliaris tenyeixen de dol el Poblenou .

Esfereïdes, garrativades i esmaperdudes, restem les veïnes i veïns de can Ricart en conèixer la fondària oficialment reconeguda dels diferents forats negres immobiliaris.

Esvorancs financers tenyeixen de dol la geografia del nostre barri, com el de promotores tant amigues del 22@ com Hàbitat, que davant un jutge confessa un deute de 2300 milions d’Euros.

Els plans urbanístics més especulatius que Poblenou hagi patit mai deixen aquesta ressaca: Un patrimoni històric irreemplaçable enderrocat, centenars de llocs de treball en l’economia productiva destruïts, milers d’obres d’artistes avortades per manca d’espais de creació, desenes de milers de persones foragitades de casa seva sense dret a un habitatge digne i plusvàlues milionàries engruixint els contes corrents de dotzenes “d’amics del tripartit”.
Amb els moSSos sota les ordres d’en "Juanito Sauron" no s’investiguen gaires delictes de corrupció i els 3% no han de respondre davant de cap jutge.

foto: J.Marca: Marxa per l'amnistia a Wad Ras 29 Novembre (presò de dones al Poblenou)

Mentre tenim segrestades en la presó del barri preses polítiques com la Laura Riera i les amenaces de desallotjaments cautelars com el cas d'ara del C.S.O.A. La Teixidora son un fet, la brutalitat urbanística i la màfia immobiliaria encara campen tranquil.lament, defensades a ultrança pels seus Hereu’s.

dissabte, 29 de novembre de 2008

V I D E O : "La Teixidora es queda al Poblenou"

Video que mostra l'evolució del CSOA La Teixidora en un any d'okupació. Aquest video s'ha realitzat dins de la campanya contra l'amença del desallotjament cautelar de la Teixidora.

El proper dilluns volen desnonar al darrer veí de Robador 29 (Raval).

CONVOCATÒRIA:

Dilluns 1 de desembre
A les 9.00 del matí
a Robador 29
(metro Liceu o Paral•lel)

No cal més per compendre que tots hi hem de ser, contra la brutalitat urbanística de l'ajuntament de Barcelona, sempre al costat de la màfia immobiliaria.
Davant d'un cas flagrant de mobbing i manipulació per part de l'ajuntament i la generalitat.

Hi serem.

Sigui qui sigui, i per l'amic Manel més.




divendres, 28 de novembre de 2008

La Teixidora la lia pel centre.

Durant el migdia d'aquest dijous 27 de novembre, unes 30 persones, entre membres dels col.lectius del CSOA La Teixidora i simpatitzants, han okupat durant una hora i mitja el Saló del Tinell de Barcelona. 20 persones més restaven a fora de l'edifici amb una pancarta que mostrava el ferm rebuig al possible desallotjament d'aquest CSOA del barri del Poblenou.

Aquesta acció és tan sols l'inici de molts altres actes que es pensen portar a terme per a frenar el desallotjament.

Desallotjar La Teixidora?
Quina vergonya!!!

dimecres, 26 de novembre de 2008

G4 SUMMIT Graffiti, Guns, Globalization and Ganas by Simon Friel.

Si le pedís a alguien que defina exactamente que significa “subcultura”, probablemente os mirará con recelo por haber proferido una pregunta tan banal, luego, inmediatamente fracasará en darte cualquier cosa parecida a una respuesta sustancial y bien definida. Si lo buscáis en Internet, encontraréis un montón de palabrería que se confunde a sí misma por confiar excesivamente en la palabra “cultura”. Daréis con palabras como subversión, punks, ambivalente, no-doméstico, góticos, negativo y tribus; y seréis unas personas mucho mejores que yo si, de todo eso, podéis derivar cualquier sentido o significado real.

Cuando es tan difícil descifrar el sentido de las palabras, a veces es más fácil encontrar consuelo en las imágenes. Mientras camino entre las paredes de la ciudad, noto colores saltando hacia mí y alejando mi atención del gris. Las paredes de la ciudad nos gritan, buscando respuestas que no estoy seguro que yo tenga. Las paredes están hablando, y creo que debemos escuchar.

Las imágenes de la página opuesta os son traídas por Los Martínez, un grupo que vive y respira en las mismas calles que atravesáis. Pero la identidad del grupo es menos importante que el compromiso con su discurso. Si miráis de cerca, veréis que su trabajo tiene un contenido real, algo que no encontraréis en “subculturas” definidas ampliamente por poses y modas pasajeras. Interactuando con Los Martínez, sois movidos inconfortablemente de vuestra previa e impasible posición de alienación. El afilado pellizco de reconocimiento que sentís si observáis su trabajo, personalmente sus corazones, os hará parte activa de una oposición sistemática y estructurada contra la cultura dominante a la que ineficazmente amabais odiar. Os habréis convertido en verdaderos forasteros. Os habréis movido fuera de la subcultura y os harbáis unido a las filas de la contracultura.

Hace cien años, la ciudad de Barcelona y su gente pasaban por un período de gran pobreza. Una población pobre luchaba por vivir y, en algunos casos extremos, se moría de hambre. La proporción de dinero gastado en alimentos en comparación con el destinado a vivienda era de 5 contra 1. La gente vivía en tiempos de penuria económica y miseria, pero al menos podía costearse el techo que tenía sobre su cabeza. En la Barcelona actual, la situación se ha revertido completamente. Una persona normal, ganando 1.000€ por mes, puede sobrevivir sólo gastando 200€ por mes en comida, pero sería sumamente complicado cubrir el coste de tener su propio apartamento en la ciudad con los restantes 800€. La mayoría de la gente no morirá de hambre en La Millor Botiga del Mon, pero si no sois ricos, es mejor buscar otro lugar para descansar vuestras cabezas por la noche. Es en la realidad de este ambiente en el cual Los Martínez están intentando ofrecer un mensaje alternativo a la gente de la ciudad.

Los Martínez son un grupo de individuos de ideas similares que se han encontrado por casualidad mientras trabajan en las calles individualmente, y que luego se unieron para producir trabajos en los que encontramos un fluida fusión de arte y crónica social. Son guerreros sociales, comprometidos con el reclamo del espacio público como algo nuestro, transformándolo en una galería gratuita. Pero la belleza artística de su mensaje no debería engañaros interpretando su trabajo a la ligera. Este colectivo de amigos creativos no sólo está peleando por reclamar los espacios públicos de la ciudad. En los barrios donde la especulación y los grandes negocios están desplazando a los residentes, tirando abajo edificios y tratando de negar la rica historia de los lugares que desean reinventar desde su propia imagen egoísta, Los Martínez también están en la primera línea de batalla junto a la gente real.

En Bon Pastor, Los Martínez pintaron muros junto con los niños gitanos del barrio, en protesta por el desalojo forzado de familias en Las Casas Baratas. En Barceloneta, trabajaron con Los Vecinos del Barrio de La Barceloneta en su lucha contra el Plan de Ascensores del Ayuntamiento, una maniobra que vería a los ancianos vecinos y a sus familias desalojadas de sus hogares. Pero es tal vez en el antiguo hogar de Los Martínez, en Poblenou, donde su lucha ha sido más intensa. Y es este lugar el que mejor resalta la determinación implacable de su batalla y su continua creencia en ella. Aún así, es aquí, también, donde las excepciones al éxito de su movimiento pueden ser las más evidentes.

En Can Ricart y Poblenou, Los Martínez fueron parte de un grupo de 3.500 vecinos y amigos de los vecinos que protestaron contra el monstruo que es el 22@. Esta iniciativa financiada de manera privada y respaldada por el gobierno local ha desplazado a la mayor parte de la comunidad artística de Poblenou, así como a muchas familias que han vivido por generaciones en lo que tradicionalmente era una de los pocos barrios auténticos de la clase trabajadora de Barcelona. Es algo horrible, y es un patrón que se está convirtiendo en algo muy familiar. Pero el 22@ es incluso todavía más horrible porque muchas de las compañías que operan en este nuevo parque empresarial de vanguardia tratan, o están relacionadas de alguna manera, con la producción de armas. Indra, cuyo presidente lidera el comité de empresas 22@Network, es el mayor proveedor de equipamiento militar no estadounidense para la máquina militar más inmensa: el ejército de los Estados Unidos de América.

Las protestas en Poblenou, como tantas otras, fueron en vano, y el intento de avalar el 22@ y su presencia en el barrio a través del festival Inside 22@, bajo la dirección artística de Niu y en colaboración directa con el comité 22@ Network, ha empeorado el dolor causado por esta derrota en particular. ¿Cómo es posible que Niu, uno de los grupos que originalmente lucharon junto a los residentes y otros artistas contra el 22@, esté ahora incentivando activamente la presencia de sus conquistadores con una celebración que es una increíblemente frívola e insensible reescritura de la historia?

Pero esperad. Es fácil señalar a los especuladores, propagadores de la guerra y a aquellos que están completamente consumidos por el ethos capitalista del “Más”. Si miramos de cerca las manos con las que señalamos, podemos notar, inconfortablemente, que nosotros también estamos teñidos de rojo. Como gente alfabetizada viviendo dentro de una poderosa democracia occidental, todos somos cómplices de los males del mundo, y de alguna manera u otra hay, indudablemente, sangre derramada en nuestro nombre cada día. Tal vez, Niu, en el exitoso despertar del establishment 22@, decidió, como mucha gente hace, que esta es la manera en la que las cosas funcionan en el mundo y que no hay nada que podamos hacer contra eso.

Tal vez esta verdad palpable ha permitido que una sensación primordial de apatía se vuelva aún más cruda dentro de nosotros, una apatía y una complacencia que parecen haberse convertido en la más prominente capital cultural de hoy. Hemos sido manipulados para pensar que somos redundantes e incapaces de ofrecer cualquier resistencia a las fuerzas del mundo que controlan y dan forma a nuestras vidas ensombrecidas. Hemos aceptado nuestra derrota y nos hemos desenamorado de las caras poco familiares que se nos quedan mirando inexpresivamente desde el otro lado del espejo. Los políticos no nos escuchan. Las guerras se combaten a pesar de nuestras protestas de sábado por la tarde contra ellas. Nada de lo que hacemos hace una diferencia, así que, ¿por qué preocuparnos? En discusiones con los miembros de Los Martínez, observé que incluso ellos sienten el peso de la demanda de conformidad del capitalismo. Aunque ellos pelean por otros desinteresadamente, sin buscar una publicidad personal con sus actos, su opción de estilo de vida tiene el coste agregado de ser recordados cada día de que ellos no poseen una casa, o de que no tienen 2,5 hijos, ni tampoco un trabajo que puedan incluir en su currículum. De que ellos han escogido una vida no convencional. Aún cuando la crisis está a punto de probar que una vida “convencional” no significa necesariamente una vida más fácil, hay algo mayor que ha justificado las opciones de Los Martínez. Como uno de ellos me dijo: “Es duro, pero lo que sacamos de ello hace que valga la pena. Sólo tenemos una vida, y tenemos que amarla”.

Por lo que yo veo, Los Martínez continúan haciendo lo que hacen porque les importa, no sólo plantando cara a la violación de la ciudad en la que vivimos, sino también a nosotros. Los Martínez podrían ser fácilmente, Los Rodríguez, o Los Smith. Una rosa con cualquier otro nombre olería igual de bien. Aún así, mientras caminamos hacia lo que podrían ser nuevos tiempos de esperanza, fue un miembro de Los Martínez, el que me dijo, “No podemos hacerlo todo”. Es verdad: las guerras no se detendrán de un día para otro. Los móviles en nuestros bolsillos todavía tendrán la señal de la violencia en África. Los especuladores y los políticos ambiciosos no desistirán de intentar follarnos en cada esquina tan sólo porque le digamos que no lo hagan. A pesar de este saber, o tal vez por él, el núcleo central del mensaje de Los Martínez es que cada día nos miremos en el espejo más detenidamente.

La impresión que estamos destinados a experimentar cuando miramos a los brillantes colores de su arte, saliéndose del fondo gris y avaricioso que lo rodea, es que esos colores están dentro nuestro. Si queremos trabajar por el cambio con cualquier otra cosa que no sean declaraciones banales, entonces debemos empezar aquí: en casa, en nosotros mismos. El corazón en la pared es el vuestro. Depende de nosotros redescubrirlo. Y es entonces nuestra responsabilidad dejarlo que cante, escriba, pinte, grite o llore en cualquier manera, afirmando nuestra batalla colectiva para seguir siendo parte de la original y de la única y verdadera cultura perdurable: la humanidad.


Que seamos más despiertos. Que seamos más conscientes. Que seamos más vivos.
Más Amor.

dissabte, 22 de novembre de 2008

CSOA La Teixidora en ALERTA !


Hola a totes teixidores!
En l’aniversari del nostre primer any hem rebut una mala notícia que voldríem compartir amb vosaltres per mantenir-vos informades: la causa penal de la Teixidora s’ha reobert.

La situació actual és que la jutge ens insta a abandonar La Teixidora i, en cas contrari, podria firmar una ordre de desallotjament cautelar. Encara no estem en aquesta situació i, per això, ESTEM A TEMPS DE PARAR UN FUTUR DESALLOTJAMENT!

I per parar-lo iniciarem immediatament una campanya per evitar-ho! per començar us convidem totes a venir a fer material grafic amb nosaltres el diumenge a partir de les 16:30.

A part d’això, que sapigueu que NO ENS TALLEN EL FIL PER A CONTINUAR TEIXINT! I això vol dir que continuarem amb la majoria d’activitats normals que fem al CSOA La Teixidora! Us animem a participar de totes elles!

Continuant teixint subver-diver-acció
CSOA La Teixidora (amb un any no n’hi ha prou)

Centre Social Okupat Autogestionat
Marià Aguiló, 35 - Poblenou

dilluns, 17 de novembre de 2008

La crisi financera la paga la classe obrera.


Fa més de tres setmanes que als treballadors de l'empresa d'arts gràfiques POLICROM S.A. no els hi paguen el sou. Tampoc els amos de l'empresa s'han decidit encara per tramitar un expedient de regulació d'ocupació o per un concurs de creditors. Els "currantes" s'han quedat literalment penjats sense poder fer res i a l'espera del que s'esdevingui i es que amb l'excusa de la crisi, des de mitjans d'octubre els patrons tenen l'intenció de fer tancar el taller del c/Tànger al Poblenou. Casualment se situa de ple en els dominis del 22@ i es troba ben aprop del enorme solar on hi va haver la Makabra, desallotjada de vida per la policia i arrasada immediatament per les grues ara farà dos anys. Tambè, a la vora, hi ha la fàbrica Simón (domòtica) laborant, amb el futur penjant d'un fil.
I mentres, no més lluny, treu el cap la llampant T-Sistems, amb un enorme edifici de no més de dos anys, bé desitjat de la industria de les noves tecnologies pel pla demenciat 22@, que "la crisi" ja vol desfer-se del 14% de la plantilla.

És una realitat contundent que frapa per la seva evidència i per l'obvietat esparvera: "L'economia globalitzada mostra un perfil de desacceleració accelerada, conseqüència d'un allau de desconfiança produïda per factors psicològics, atribuïbles a la toxicitat de les hipoteques escombreres dels Ianquis". Semblen voler oblidar que en l'estat Escanyol els bancs, de cada 10 Euros prestats han deixat 9 a les immobiliàries i 1 a la indústria productiva.

Davant d'això proposen: "Aprofundir els controls del lliure mercat per afermar el sistema capitalista i abaratir l'acomiadament per a facilitar la generació de llocs de treball; Tot ben amanit amb una amnistia fiscal pels diners negres en nom de la enyorada liquiditat monetària". D'aquesta manera els milions amassats pels responsables de conduir-nos fins on som, podran tornar de les illes Caiman com super-herois al rescat creditici dels més necessitats.
Amb la benedicció del tripartit i d'un parell de sindicats esgrogueits de quintacolumnisme, la solució és més del mateix. Estan en la vora del penya-segat i volen que fem un pas endavant i continuem amb el consumisme redemptor de l'economia capitalista.

Això dels recursos finits deu de ser una fal.làcia malintencionada filla d'algun complot antisistema, amb intenció de distreure al poble treballador català del que realment importa: Aquest any, si el Barça guanya la lliga... Canaletes estarà a rebentar!

FELIÇ CONSUM I PRÒSPERA MISERIA!

+info

La Makabra a dos anys del desallotjament:



Dijous 20 de novembre

Recorregut turistic pel barri del Poblenou

i xocolatada calenta dins la nau.

Convocatòria a les 17h en la nau FéniX

c/Ávila 176

dijous, 13 de novembre de 2008

Fan fora a la Rosa!



En aquest cas són moltes les irregularitats comeses per part del Districte de San Martí, on ha demostrat una manca clara de voluntat de complir el seu paper i obligar al propietari a respectar els drets de la seva inquilina. A més a més, el Districte va donar el permís d’enderrocament a la propietat, quan de sobres es coneixia la presencia de la Sra. Rosa, el seu contracte indefinit i l’assetjament que sofria...



La Sra. Rosa Talón del barri del Clot, va néixer a la finca del carrer Rogent 81 bis, a on ja hi havien viscut els seus avis i els seus pares. Allí, a banda de la seva vivenda, té des de fa molts anys el seu modest negoci, la “Cistelleria Talón”. És a dir tota la seva vida ha transcorregut en aquesta finca, confiant amb la seguretat de poder-s’hi quedar indefinidament per tenir un contracte de renda antiga.




Per donar el teu suport, pots apropar-te a la botiga i firmar la petició contra el desnonament i rebre més informació. També pots solidaritzar-te, fer circular aquesta història, estar pendent de futures convocatòries...

dimarts, 11 de novembre de 2008

El 22@ continua imparable en la seva carrera de destrucció i banalització de les nostres vides, ara apunta contra les Industrias Waldes.

Sembla ser que a aquesta petita industria centrada en el disseny i l'elaboració de productes metàl.lics destinats a la indústria tèxtil (botons i cremalleres, entre altres), el futur se li torna a enfosquir. Ha superat tot tipus de crisis des de la seva fundació al Poblenou a l'any 1924; ni la recessió econòmica dels anys 70 aconseguí fer tancar l'empresa que va estar a un pas de la desaparició, i que s'evità amb la seva reconversió en una cooperativa d'obrers.
Just ara, en plena crisi econòmica, el pla urbanístic 22@ s'aprofita i reclama aquests terrenys on s'ubica la factoria (la seva àrea concreta d'afectació -el subsector 11- engloba dues illes consecutives). En l'actualitat la fàbrica en vida i en ple rendiment, compta amb 60 treballadors.


L'edifici d'Industrias Waldes el trobem al carrer Ramón Turró 111-129 i data del 1912. Antigament es va utilitzar com a magatzem d'oli, dipòsits que encara es conserven a l'interior. Uns anys després, l'enginyer industrial Jindrich Waldes va comprar les naus per instal.lar-hi una de les seves fàbriques de subministraments metàl.lics per al tèxtil, com les que ja tenia a Dresden, Praga, París i Nova York.

info original de la noticia
una mica d'història

V I D E O : " P O B L E N O U 0 3 - 0 8 "




És un Video concebut per a la jornada de lluita "Outside", al barri sofert del Poblenou. El vam veure junt a d'altres reportatges com "Poblenou, de la fàbrica al gratacel", "Ciutadans 22@", "can Ricart des del ressentiment", "l.u.v.e.", etc... durant la castanyada contra el 22@.



Edició i gravació del col.lectiu "Suporttotal" que recull gran part del treball fotogràfic de Jordi Secall que va desenvolupar durant els anys 2003 i 2007 al Poblenou. Fotografia i video de moments històrics com, les escenes de desnonament de veïns i enderroc dels carrers que ara son el Parc Central, imatges de can Ricart i La Escocesa amb vida, l'entrada bíblica de la Makabra a can Ricart i altres més recents gravats, com creacions de protesta de graffiters sobre el terrat de l'extint taller artístic del Caminal, o el desallotjament d'una familia del carrer st. Francesc durant aquest estiu. Son onze minuts frenètics de música, video i foto.

dilluns, 10 de novembre de 2008

La solitud dels col·laboracionistes:

El fracàs del festival "artístic" Inside 22@ ha estat d'un tamany comparable al de la torre Agbar.


Foto on podem comprovar la gran concurrència en la nit del dissabte a la festa de l'Inside en el Parc Central, bé el dispendi de mitjans és força important, però per a qui? i per a què?
El fotògraf ens ha dit que en aquest escenari hi havien 30 persones en el moment més concorregut (s'esperaven centenars). De varies dotzenes de barrils de cervesa, sols van punxar-ne un, i encara en va sobrar.

Els gegants amb peus de fang son males companyies per avançar cap enlloc i amenacen sempre d'esclafar-hi, sota el seu pes, a qui tinguin al voltant.
Aquest ha estat el cas d'en Sergi Bueno (director de l'espai "Niu" i que casualment va ser director de la Vanguardia digital durant els anys en que la destrucció del Poblenou era més que evident i res es denuncià des d'aquell diari, ans tot el contrari.) i de Pedro Soler (director d'Hangar), que han quedat ben desenmascarats quan volien anar de "progres" mentre es rebaixaven moralment fins a posar-se en el nivell de les industries de la guerra i els amics de l'especulació urbanística.

Tota la bona gent del barri ( i rodalies) els hi ha girat l'esquena, organitzant un Outside 22@.

Fotos de la jornada Outside, el dissabte al vespre en la plaça de can Felipa, no teniem tantes pantalles, però vam poder gaudir de més de mitja dotzena de documentals sobre el barri, projectats en una pancarta, mentre ens calentabem amb unes bones castanyes, moniatos i més bona companyia.
algunes fotos


L'èxit de la convocatòria alternativa ha estat rotund.
Sense mitjans econòmics ni amb la complicitat dels grans media, però amb tota la dignitat que els altres han malaguanyat per sempre, em teixit cultura de base, lliure i combativa.
Em fet una denúncia pública, honesta i tampoc ens em quedat curts fent una mica d'escarni als senyors dels Euros tacats de la sang d'Indra (ells i els seus còmplices avergonyeixen la condició humana).

Fora 22@. Boikot als col·laboracionistes!

AAVV Can Ricart

LA FÁBRICA DEL CONFLICTO

Pot ser molt interessant i sa per deixar enrera la contaminació ambiental de la farsa del festival Inside, assistir a l'exposició de la tesis d'Isaac Marrero dins el Seminari permanent GRECS Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials (UB) :

"LA FÁBRICA DEL CONFLICTO"

Terciarización, conflicto social y patrimonio en Can Ricart, Barcelona

"El tema de estudio es, en pocas palabras, el conflicto en torno a una fábrica, Can Ricart, afectada por un plan urbanístico municipal, el Plan 22@ para la renovación de las áreas industriales del barrio del Poblenou en Barcelona. Esta sencilla enunciación oculta sin embargo la gran complejidad del asunto. Can Ricart ha sido uno de los principales conflictos urbanos en Barcelona en el último lustro. Aparentemente una cuestión urbanística, la controversia se ha desarrollado en realidad a múltiples niveles: patrimonial, jurídico, industrial, político. Ha dado lugar a un movimiento social de composición insólita (trabajadores, empresarios, académicos, políticos, artistas, okupas, vecinos) y con tanta capacidad de resistencia como propositiva. Ha servido también para plantear en la esfera pública cuestiones fundamentales para el presente y el futuro de Barcelona, como la participación ciudadana en el urbanismo, el lugar de la industria tradicional, el patrimonio industrial y la memoria obrera en la imagen de la ciudad, la economía de la especulación, el papel de los artistas y el sector creativo en el desarrollo urbano, o la crisis del proyecto de ciudad del ayuntamiento. El conflicto ha sido también concebido y representado de múltiples formas: mediante textos, estudios, gráficos, documentales, fotografías o páginas web. El resto de este trabajo es, en cierto sentido, una ordenación de y una circulación por este entramado relacional y heterogéneo."

d'ISAAC MARRERO

Dimarts, 11 De novembre 2008, 20 h.
Seminari d'Antropologia
Facultat de Geografia i Història
Universitat de Barcelona

Montalegre, 6; 2on, pis

dissabte, 1 de novembre de 2008

INSIDE 22@, la llapissada més cínica d'una societat psicòpata, 22@ Network.

L'ultratjat barri del Poblenou continua patint tota mena de sabotatges contra el seu present i la memòria històrica. Atacs físics d'acció directa com el desnonament forçòs, l'utilització de màquines destructores, l'utilització d'esbirros amb placa, sabotatges incendiaris, la vandalització planificada, el rentat de cara institucional i el silenci còmplice. Tot això aplicat sistemàticament en diverses escales d'execució que ja va per la última fase.

Em passat en molts pocs anys, a partir del 2002, del drama de veure marxar per la força families assentades de generacions al barri, de veure desaparèixer tot un tramat de tallers industrials plenament productius i d'espais de creació artística (s'ha passat de 115 espais artístics a 7 en deu anys), i a viure ara, a finals del 2008, l'escarni dels botxins celebrant el final de l'ebotzament i la reconquesta d'una ciutat.

Josep Maria Vilà, director General d'Indra i president de l'Associació 22@ Network (societat d'empreses del 22@).

El "22@" és l'escut d'armes d'un pla urbanístic ultra-neoliberal promogut per l'Ajuntament de Barcelona que ha arrasat tot un barri obrer, i que ara vol donar-se un petit rentat de cara amb l'organització per mitjà de la societat 22@ Network, d'una mostra de caire cultural que ells l'anomenen: INSIDE 22@ "Mostra d’Arts Visuals i Músiques Contemporànies de Barcelona", que se celebrarà damunt mateix de les despulles de can Ricart i el Parc Central els dies 6, 7 i 8 de novembre.

l'Esperit cínic del Forum de les Cultures, el seu embalum vacu subsisteix malgrat l'èxit de la denúncia d'aquella farsa. Si durant el 2004 els poderosos senyors feudals del diner utilitzaren aquell event per emmascarar tota una gran operació especulativa, amb la construcció de Diagonal Mar sobre terrenys públics, la construcció erma de l'esplanada Fórum, el mur de cara al mar de torres d'oficines, hotels de luxe, edificis "pastís" sense cap utilitat, ara el 22@ contraataca amb un nou espectacle amb el mateix embalum ple de falsedats i manipulacions.


l'Epicentre escollit d'aquesta sinistra celebració "INSIDE 22@", va ser en el seu moment, lloc de vida de 200 families i 100 petits negocis en els terrenys del ara espuri Parc Central. A can Ricart, en ple rendiment, obligaren a tancar les portes de 34 tallers industrials i d'oficis on s'hi guanyaven la vida 240 persones i destruïren 4 tallers d'artistes.


Aquest INSIDE 22@ per més inri està dirigit no nomès pels especuladors de sól i vida del Poblenou, està orquestat pels mateixos que nodreixen d'aparells de guerra a tot el món, amb l'empresa guerrera Indra, en la que el seu director general n'és tambè màxim responsable de la societat 22@ Network.

Mentre els immigrants d'Africa es queden atrapats i malferits per les tanques d'Indra a Ceuta i Melilla i els caces nord-americans bombardegen Irak amb els sistemes informàtics d'Indra, aquí ens volen colar un acte cultural sobre la tomba de la identitat d'un barri obrer.

No nomès especulen amb el sól, amb la vida de les persones, tambè pretenen especular amb l'ànima.
La dignitat tambè deixarem que ens la llevin?

dimarts, 28 d’octubre de 2008

Sempre va bé tenir en compte totes les formes de la resistència (Vallcarca)

Ahir dilluns 27, el sofert barri de Vallcarca, barri que
està en ple procès de destrucció en mans de l'especulador Nuñez y Navarro i l'ajuntament de Barcelona, va haver de patir l'atac d'una colla de sicaris coneguts com (las Unidades de Intervención Policial (UIP) - antidisturbios- de la Guàrdia Urbana) dirigits per aquella "presumpta" màfia. Tambè atacaren els sicaris uniformats de la generalitat (Mossos d'Esquadra), tot per fer doblegar als veïns que denunciaren públicament el desallotjament il.legal d'una caseta del barri. Davant de la xuleria i violència policial els veïns s'hagueren d'esmerçar força bé en una de les formes que pot tenir la resistència. foto: TEJEDERAS >>>
Aquí el seu comunicat (plataforma veïnal d'okupes de vallcarca).

diumenge, 26 d’octubre de 2008

l'Obrer Poblenoví isolat davant l'especulació.


La classe treballadora al nostre barri és una autèntica espècie amenaçada. Cada cop son més escassos els seus avistaments. En alguns ecosistemes com el de can Ricart ja s'han declarat oficialment extingits.

Els que fins fa poc, més de dos anys, eren la base de la piràmide tròfica per a la golafreria burgesa, han estat substituïts pels "Amaranthus retroflexus" i d'altres males herbes de la família de les quenopodiàcies. Els "Aedes pictoalba" troben nínxols ecològics fets a mida entre les runes d'unes naus que abans dels enderrocs donaven vida a 250 llocs de feina.

Actualment, encapçalen la cursa cap a l'extinció definitiva els proletaris de la Frigo i la Simon. Amb l'inefable ajut dels sindicats grocs, protagonitzen la disputada competició pel dubtós honor de ser els següents de la llista d'empreses que tanquen; els següents en ser depredats per una economia basada en l'especulació immobiliària que destrueix la indústria productiva per a enriquir-se a cor que vols, amb la complicitat imprescindible del 22@.

foto de Joan Marca: Treballador de la Frigo durant la protesta del divendres (25 d'octubre 08)

El 22@ és una empresa municipal que, segons fonts dignes de relatiu crèdit (malgrat la crisi), ha malaguanyat més de 700.000 Euros dels impostos ciutadans en contractar a una empresa de
seguretat per la custodia d'un recinte fabril, can Ricart, en absolut estat
d'abandonament. Als soferts contribuents ens hagués sortit més rendible que enlloc de bé cultural d'interès nacional( B.C.I.N.), hagués estat declarat reserva integral de la biosfera. Així, si més no, els encarregats de la vigilància serien els guardaboscos o agents forestals.

L'actual equip municipal que ens mal governa quan ha volgut ha expropiat a preu de cadastre als petits propietaris de casetes. Els hi va pagar preus 10 vegades inferiors als de mercat, en nom d'un suposat bé públic anomenat Diagonal Mar.
Ara, però, no te la voluntat política d'aplicar la mateixa vara de mesura amb les multinacionals i expropiar els terrenys de les fàbriques. Si no poguessin especular amb les requalificacions urbanístiques que el 22@ regala impunement, no podrien tancar mai més empreses que obtenen beneficis.

Però malauradament la connivència entre els partits polítics que remenen l'alcaldia i els sindicats grocs que simulen defensar allò que maquiavèl·licament traïcionen, són el martell i l'enclusa que esclafen les esperances de supervivència del "Obrers Poblenovinus" .


Associació de veïns i veïnes de can Ricart. Comissió mediambiental.

dissabte, 25 d’octubre de 2008

A Madrid la brutalitat urbanística agermanada amb la de Barcelona.



Els veïns de la presó de Carabanchel asisteixen atonits davant de l'enderroc amb nocturnitat i molta mala llet de la cúpula central de la presó franquista-sociata. Una lluita perduda més en contra de la memòria històrica, que en el futur haurem de lamentar.
aquí més info (el seu blog)






Foto: Jesús Rodríguez

dijous, 23 d’octubre de 2008

El conflicte de Can Ricart, una cronologia interactiva:

"l'Esdeveniment Can Ricart", lloc web creat per Josep Saldaña.



foto de Jordi Secall, can Ricart 2005

És una cronologí­a interactiva, completíssima, en format 'Timeline' (linia de temps) que permet desplaçar-se ràpidament per la memòria històrica sobre la lluita de can Ricart. Una eina interactiva en la que podem navegar per la informació des de l'any 2001 fins avui, i que s'anirà actualitzant segons l'evolució dels esdeveniments.

Si voleu conèixer tot el que s'ha anat generant entorn d'aquest recinte industrial
amb tot luxe de detalls, us convidem a explorar-ho.

dijous, 16 d’octubre de 2008

INAGURACIÓ EXPO: "La ciutat transformada"

Per fi, els senyors amics de l'obscur ens deixen gaudir d'una expo que promet. Una expo que havia estat prevista pel 14 de Novembre de 2007, però que misteriosament va ser retirada de la programació del Caixaforum, precipitadament uns dies abans de la inaguració. Sospitem que va coincidir amb la denúncia pública de la destrucció que s'estaba produïnt dins el recinte de can Ricart, malgrat la seva protecció com a Bé Cultural d'interés nacional.
Aquí va la invitació:

"Amics tots:

Gustosos estaremos de verlos el Miércoles 22 de Octubre del 2008, a las
20:00 hs en la inauguración.

Nosotros estaremos allí y presentaremos el trabajo.

Josep M. Montaner pondrá en contexto el trabajo vinculando urbanismo,
memoria y realidad socio-política.

salud"

Jacobo Sucari - Josep Saldaña.




Amb la participació de Josep
Saldaña Cavallé en l'elaboració del *site* sobre "l'esdeveniment Can Ricart".

Del 22 de octubre 2008
Al 9 de desembre

CaixaForum
Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 Barcelona

V I D E O

Juanito Sauron o el pastor d'ovelles descarriades:

L'actual conseller d'interior , "er neng de la catxiporra", va estrenar-se en el càrrec encerclant en un setge a fam i sed als artistes de circ de La Makabra que intentaven tornar a la vida les naus industrials abandonades de can Ricart. Més de 100 antiavalots no tingueren millor feina durant aquell cap de setmana que violentar els drets fonamentals de veïns i passavolants. Fins a mitja dotzena d'aquests "servidors públics" es desplegaren davant la porteria del Sr Joan Marca, president de l'AAVV de can Ricart i solidari amb l'okupació. Durant dos dies identificaren i escorcollaren a tothom i totdon que volgués entrar en la finca.
Repressió, però "de bon rotllo",
segons paraules del jefe dels moSSos.

I es coneix que li va agafar el gust, a això de pastorejar ovelles esgarriades del lluminós camí del sistema. El vídeo següent ho demostra:



"BCN 12 d'octubre res a celebrar!"


(La manifestació contra la festa NACIoanal-espaniola surt de la plaça de Sants i és atacada per la policia de la generalitat, quedant encerclada pels antidisturbis durant més de dues hores.)

dimecres, 15 d’octubre de 2008

El "22@" no deixa en pau ni els morts


La gana del monstre "22@" no en te prou amb els vius que ara escomet el tanatori de Sancho d'Àvila.
El volen enderrocar per a tornar a construir-lo de nou en el mateix lloc i segons el seu projecte demencial, reduiràn les sales de velatori i hi aixecaràn dos plantes més, per estar en sintonia amb l'entorn. L'entorn demenciat és una residència d'estudiants que tindrà dotze pisos d'alçada i que segons el "22@", serà un "element que remarcarà l'entrada al Poblenou des de la Meridiana".

La fàbrica de taüts que ara es troba anexa al tanatori haurà de traslladar-se fora del barri.
En el pla especial i de millora urbana que s'ha posat a informació pública es justifica el trasllat de l'actual tanatori perquè es considera una activitat "amb impacte ambiental important" i poc compatible amb la transformació urbanística que impulsa el 22@.