dimarts, 28 d’octubre de 2008

Sempre va bé tenir en compte totes les formes de la resistència (Vallcarca)

Ahir dilluns 27, el sofert barri de Vallcarca, barri que
està en ple procès de destrucció en mans de l'especulador Nuñez y Navarro i l'ajuntament de Barcelona, va haver de patir l'atac d'una colla de sicaris coneguts com (las Unidades de Intervención Policial (UIP) - antidisturbios- de la Guàrdia Urbana) dirigits per aquella "presumpta" màfia. Tambè atacaren els sicaris uniformats de la generalitat (Mossos d'Esquadra), tot per fer doblegar als veïns que denunciaren públicament el desallotjament il.legal d'una caseta del barri. Davant de la xuleria i violència policial els veïns s'hagueren d'esmerçar força bé en una de les formes que pot tenir la resistència. foto: TEJEDERAS >>>
Aquí el seu comunicat (plataforma veïnal d'okupes de vallcarca).

diumenge, 26 d’octubre de 2008

l'Obrer Poblenoví isolat davant l'especulació.


La classe treballadora al nostre barri és una autèntica espècie amenaçada. Cada cop son més escassos els seus avistaments. En alguns ecosistemes com el de can Ricart ja s'han declarat oficialment extingits.

Els que fins fa poc, més de dos anys, eren la base de la piràmide tròfica per a la golafreria burgesa, han estat substituïts pels "Amaranthus retroflexus" i d'altres males herbes de la família de les quenopodiàcies. Els "Aedes pictoalba" troben nínxols ecològics fets a mida entre les runes d'unes naus que abans dels enderrocs donaven vida a 250 llocs de feina.

Actualment, encapçalen la cursa cap a l'extinció definitiva els proletaris de la Frigo i la Simon. Amb l'inefable ajut dels sindicats grocs, protagonitzen la disputada competició pel dubtós honor de ser els següents de la llista d'empreses que tanquen; els següents en ser depredats per una economia basada en l'especulació immobiliària que destrueix la indústria productiva per a enriquir-se a cor que vols, amb la complicitat imprescindible del 22@.

foto de Joan Marca: Treballador de la Frigo durant la protesta del divendres (25 d'octubre 08)

El 22@ és una empresa municipal que, segons fonts dignes de relatiu crèdit (malgrat la crisi), ha malaguanyat més de 700.000 Euros dels impostos ciutadans en contractar a una empresa de
seguretat per la custodia d'un recinte fabril, can Ricart, en absolut estat
d'abandonament. Als soferts contribuents ens hagués sortit més rendible que enlloc de bé cultural d'interès nacional( B.C.I.N.), hagués estat declarat reserva integral de la biosfera. Així, si més no, els encarregats de la vigilància serien els guardaboscos o agents forestals.

L'actual equip municipal que ens mal governa quan ha volgut ha expropiat a preu de cadastre als petits propietaris de casetes. Els hi va pagar preus 10 vegades inferiors als de mercat, en nom d'un suposat bé públic anomenat Diagonal Mar.
Ara, però, no te la voluntat política d'aplicar la mateixa vara de mesura amb les multinacionals i expropiar els terrenys de les fàbriques. Si no poguessin especular amb les requalificacions urbanístiques que el 22@ regala impunement, no podrien tancar mai més empreses que obtenen beneficis.

Però malauradament la connivència entre els partits polítics que remenen l'alcaldia i els sindicats grocs que simulen defensar allò que maquiavèl·licament traïcionen, són el martell i l'enclusa que esclafen les esperances de supervivència del "Obrers Poblenovinus" .


Associació de veïns i veïnes de can Ricart. Comissió mediambiental.

dissabte, 25 d’octubre de 2008

A Madrid la brutalitat urbanística agermanada amb la de Barcelona.



Els veïns de la presó de Carabanchel asisteixen atonits davant de l'enderroc amb nocturnitat i molta mala llet de la cúpula central de la presó franquista-sociata. Una lluita perduda més en contra de la memòria històrica, que en el futur haurem de lamentar.
aquí més info (el seu blog)






Foto: Jesús Rodríguez

dijous, 23 d’octubre de 2008

El conflicte de Can Ricart, una cronologia interactiva:

"l'Esdeveniment Can Ricart", lloc web creat per Josep Saldaña.



foto de Jordi Secall, can Ricart 2005

És una cronologí­a interactiva, completíssima, en format 'Timeline' (linia de temps) que permet desplaçar-se ràpidament per la memòria històrica sobre la lluita de can Ricart. Una eina interactiva en la que podem navegar per la informació des de l'any 2001 fins avui, i que s'anirà actualitzant segons l'evolució dels esdeveniments.

Si voleu conèixer tot el que s'ha anat generant entorn d'aquest recinte industrial
amb tot luxe de detalls, us convidem a explorar-ho.

dijous, 16 d’octubre de 2008

INAGURACIÓ EXPO: "La ciutat transformada"

Per fi, els senyors amics de l'obscur ens deixen gaudir d'una expo que promet. Una expo que havia estat prevista pel 14 de Novembre de 2007, però que misteriosament va ser retirada de la programació del Caixaforum, precipitadament uns dies abans de la inaguració. Sospitem que va coincidir amb la denúncia pública de la destrucció que s'estaba produïnt dins el recinte de can Ricart, malgrat la seva protecció com a Bé Cultural d'interés nacional.
Aquí va la invitació:

"Amics tots:

Gustosos estaremos de verlos el Miércoles 22 de Octubre del 2008, a las
20:00 hs en la inauguración.

Nosotros estaremos allí y presentaremos el trabajo.

Josep M. Montaner pondrá en contexto el trabajo vinculando urbanismo,
memoria y realidad socio-política.

salud"

Jacobo Sucari - Josep Saldaña.




Amb la participació de Josep
Saldaña Cavallé en l'elaboració del *site* sobre "l'esdeveniment Can Ricart".

Del 22 de octubre 2008
Al 9 de desembre

CaixaForum
Av. Marquès de Comillas, 6-8. 08038 Barcelona

V I D E O

Juanito Sauron o el pastor d'ovelles descarriades:

L'actual conseller d'interior , "er neng de la catxiporra", va estrenar-se en el càrrec encerclant en un setge a fam i sed als artistes de circ de La Makabra que intentaven tornar a la vida les naus industrials abandonades de can Ricart. Més de 100 antiavalots no tingueren millor feina durant aquell cap de setmana que violentar els drets fonamentals de veïns i passavolants. Fins a mitja dotzena d'aquests "servidors públics" es desplegaren davant la porteria del Sr Joan Marca, president de l'AAVV de can Ricart i solidari amb l'okupació. Durant dos dies identificaren i escorcollaren a tothom i totdon que volgués entrar en la finca.
Repressió, però "de bon rotllo",
segons paraules del jefe dels moSSos.

I es coneix que li va agafar el gust, a això de pastorejar ovelles esgarriades del lluminós camí del sistema. El vídeo següent ho demostra:



"BCN 12 d'octubre res a celebrar!"


(La manifestació contra la festa NACIoanal-espaniola surt de la plaça de Sants i és atacada per la policia de la generalitat, quedant encerclada pels antidisturbis durant més de dues hores.)

dimecres, 15 d’octubre de 2008

El "22@" no deixa en pau ni els morts


La gana del monstre "22@" no en te prou amb els vius que ara escomet el tanatori de Sancho d'Àvila.
El volen enderrocar per a tornar a construir-lo de nou en el mateix lloc i segons el seu projecte demencial, reduiràn les sales de velatori i hi aixecaràn dos plantes més, per estar en sintonia amb l'entorn. L'entorn demenciat és una residència d'estudiants que tindrà dotze pisos d'alçada i que segons el "22@", serà un "element que remarcarà l'entrada al Poblenou des de la Meridiana".

La fàbrica de taüts que ara es troba anexa al tanatori haurà de traslladar-se fora del barri.
En el pla especial i de millora urbana que s'ha posat a informació pública es justifica el trasllat de l'actual tanatori perquè es considera una activitat "amb impacte ambiental important" i poc compatible amb la transformació urbanística que impulsa el 22@.

dimarts, 14 d’octubre de 2008

Aturem l'urbanisme caníbal!


Notícies fresques de la lluita contra el Pla Caufec a Esplugues.

"M´he encadenat espontàniament per aturar una formigonera que obria un carrer nou no planificat"


No al pla Caufec

V I D E O (la destrucció de la muntanya va començar durant el 2007) "contra el pla Caufec, parem les màquines!"

V I D E O "Acció i estat de les obres pla Caufec (8nov07-26feb08)"

SAFARI FOTOGRAFIC PER LA JUNGLA DE CAN RICART.

Un reportatge de'n Joan Marca

Prop d'un any fa del enderroc d'un 30% d'aquest bé cultural d'interès nacional, amb el vist-i-plau del conseller Treserras. En els diferents ecosistemas d'aquesta jungla de naus sense sostre, males herves del tamany de la torre Agbar, deixalles innombrables i criaders de mosquit tigre, sembla que el subcomandante Marcos pugui estar acampat darrera qualsevol cantonada d'aquest recinte, abans industrial.
La Frigo i la Simon, com abans tantes d'altres empreses de Poblenou, seguiràn el mateix camí que el 22@ ha traçat per a tota la industria productiva del barri. Resignació proletaria, que hi ha massa crisi com per a fer nosa als plans urbanistics especulatius.

dijous, 9 d’octubre de 2008

"La ciutat perd una oportunitat preciosa de la qual la història ens farà responsables"





Això ho diu un arquitecte, l'Oscar Tusquets que lluny de donar-li a l'afirmació un sentit transcendental, de justícia patrimonial, nomès la decanta cap als seus interessos particulars, de fer calaix contra una cosa que és de tots, un edifici modernista de l'any 1907 dissenyat per Antoni Millàs, que és motiu de polèmica últimament en els diaris. La Fundació Orfeó-Palau de la Música el vol fer enderrocar ja que l'edifici en qüestió resta visibilitat a una part del Palau de la música situat uns metres més enllà. Fa uns anys ja van fer enderrocar al costat del Palau una esglesia pels mateixos motius, però ara en l'espai que quedi, hi volen construïr un hotel de luxe, un pàrquing soterrat com el que volien fer en el Forat de la Vergonya ( però que no van poder per la resistència veïnal), i si queda espai tambè una placeta, com per dissimular. En Tusquets n'és copartícep en la trama, així com no, tambè l'ajuntament.
Sembla ser que encara hi han pocs hotels a la ciutat.

La rabieta de l'arquitecte és fruït a la negativa de la Generalitat a enderrocar l'edifici, si més no, permeten enderrocar l'interior i es conservarà la façana.
Per ara un sudari de color verd embolcalla la peça, no és que hagi de caure per efecte d'al.luminosi que no en té, si no que s'està acomplint el ritual d'invisibilitzar allò que no interessa i el sentecien abans d'arribar al jutge. Tambè és una bona estratègia de vandalitzar, sense haver de recòrrer a l'efecte piròman.
Un edifici que tambè en serà hotel i el trobem molt aprop del lloc dels fets, és l'antiga comisaria de la policia nacional a la Via Layetana (can Vilardell), ara nomès en queda la pell. Que ara es plantegin construïr un hotel tan a prop de l'altre i que pretenguin derruïr un elegant edifici modernista, nomès pot ser calificat de barbàrie. Una malifeta més d'aquests manaires-voltor i arquitectes potiners de Barcelona.

L'excusa de la visibilitat, tal com l'argumenten els defensors de la destrucció en un diari de gran tirada, (Un dels esculls del projecte...radica en la diferent interpretació de les perspectives arquitectòniques. Tusquets sosté que si se suprimeix l'edifici de Millàs, es veurà molt millor el grup escultòric de Miquel Blay situat al Palau.) en aquestes alçades de brutalitat urbanística, no se la pot creure ningú amb una mica de seny.

Ens provoca certa extranyesa que l'ajuntament esgrimeixi l'excusa de la perspectiva visual o de l'entrebanc visual d'un edifici, com per a fer-l'ho enderrocar; quan el que realment els preocupa és en no perdre ni un pam de sól per a edificar.

En el Poblenou s'ha desmostrat amb la pràctica que és així. Allà, de fa dos anys ençà, que la perspectiva visual ja no existeix, ni per les velles ni per les novíssimes construccions; cada gratcel acabat d'aixecar competeix directament contra el primer bloc que va aparèixer uns mesos abans. La torre Agbar ja te durs competidors que li resten perspectiva visual; d'això ja es va queixar el seu arquitecte Jean Nouvel, el mateix que concep un parc (parc Central) partit en quatre trossos i que l'entafora entre parets de formigò armat aïllant-lo del barri.
Parapet que es menja les vistes precioses, la perspectiva visual que tenia can Ricart des de la Diagonal.

Per les antigues construccions, les poques que queden, l'escandol és major. En aquest barri estem acostumats a veure crèixer xemeneies obsoletes (però restaurades), al costat mateix dels edificis sense tenir en compte cap plantejament de la seva visibilitat, en relació a la volumetria respecte al seu entorn. Bé, les xemeneies hi eren molt abans que aquests edificis, però d'aquesta manera no ho sembla pas.
De la mateixa raó que potser d'aquí uns anys demanaràn enderrocar la fàbrica rehabilitada de ca l'Aranyò que ha quedat enganxada literalment als nous i enormes edificis del complex audiovisual de Mediapro. Una cosa enganxada com una paparra que s'haurà d'arrencar. La paparra potser és el monstre del complex de l'audiovisual; una paparra enorme que ens ha tret de la vista la bonica fàbrica de ca l'Aranyò, salvada de l'enderroc per la lluïta veinal.

Sr. tusquets, tot és qüestió de mires i de com s'ho miri, veritat? però la seva frase ens la fem nostre:

La ciutat perd una oportunitat preciosa de la qual la història ens farà responsables!

Més info aquí.

dimecres, 8 d’octubre de 2008

Cal canviar de tàctica en la defensa del territori?


Reflexió prou interessant i encara que està adreçada als companys de lluita d'Esplugues, ens parla de la mateixa guerra.
Escrit per Jesús Zamora, obrer metal•lúrgic jubilat, veí d'Esplugues de Llobregat
i publicat al setmanari Directa
:

Com és possible aturar els projectes urbanístics un cop estan aprovats i beneïts pel poder públic? Com és possible tirar-los enrere un cop s'han iniciat les obres? Això pregunto a la gent que conec de les diverses entitats, plataformes, col•lectius o associacions que es mobilitzen en defensa del territori i contra l'especulació. La resposta que m'acostumen a donar és que cal més gent al carrer i més imaginació. Tenen clar, i jo també, que centenars de persones bloquejant excavadores i paralitzant obres aconseguirien els seus objectius. He parlat amb molta gent que està decebuda, trista o cremada perquè porta anys intentant frenar quelcom que veritablement sembla impossible vivint envoltats de milers i milions de persones que no miren més enllà del seu televisor.
artícle complert

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Arquitectures estel·lars al Poblenou, enginyeria financera i conseqüències de tot plegat.

La millor botiga del món va decidir obrir 200Ha de franquícies en el barri del Poblenou batejant-les amb el nom de 22@. Com en qualsevol altre botiga de luxe es tracta de fer uns aparadors ben llampants per enlluernar la clientela i distreure l'atenció del que realment els preocupa: Omplir el calaix de beneficis. La classe treballadora i els pobres de solemnitat que tant perjudiquen l'estètica i el disseny, són llògicament foragitats.

foto de J. Marca, destrucció i construcció en el triangle d'or de la Diagonal amb Pere IV.

Les industries de la guerra (disfressades d'empreses de noves tecnologies que van superar el crack de les "punto com") pretenen substituir fàbriques com la Frigo. Prop de 300 llocs de treball directes que s'empassa el forat de la crisi; un sacrifici humà que servirà per buidar el terreny d'uns 10.000 m2 de molestes naus industrials i poder-hi construir més gratacels, conformant cada vegada més, tot un horitzò gris de formigó armat.
La industria productiva es desmantella en nom d'una enginyeria financera suposadament més rendible. En realitat fan prestidigitació contable fent sortir el mateix conill de diferents barrets, una i un altre vegada.
En aquest sentit la crisi és psicològica, doncs mentre s'han cregut la seva propia enganyifa el sistema ha rutllat. El mateix conill l'han venut infinitat de vegades multiplicant els beneficis de forma especulativament falsa.
Arquitectes "estrella" de tot el món (Jean Nouvel, Benedetta Tagliabue, Dominique Perrault....) hi van veure clar que damunt dels cadàvers del teixit associatiu i de les naus industrials, les seves torres d'ivori serien uns mausoleus sensacionals; omplint-se la boca amb discursos buits de contingut i farcits d'expressions com "diàleg entre gratacels", "trenat de perfils", "geometria que dansa...", "interpretació de fluxos", "tipologia híbrida", "desplegament de façanes", etc..., que recorden enormement el xarlatà del Far-west.
Els polítics com que els hi convè, es deixen entabanar per un urbanisme colossalment insostenible que escandalitzarà pel seu nivell d'hipocresia i barbàrie a les generacions venideres.
Quantes tones de CO2 s'emeten a l'atmosfera per a construir i mantenir encesa tanta foguera de vanitats?.
El cinisme del seu "creixement sostenible" està a l'alçada dels seus monstres d'acer i vidre blindat. Cal tenir present que el consum de recursos energètics i matèries primeres que comporta l'urbanisme al Poblenou empenyora el futur del barri, del país i del planeta. Enlloc d'això, monten un congrès mundial de la natura en el fòrum sense cap esma de vergonya!.

Conceptes d'urbanisme i de sostenibilitat:

L'urbanisme és l'encarregat de distribuir damunt el territori els usos o abusos que patirà. La planificació urbanística és la responsable d'adjudicar una determinada capacitat de càrrega humana al terreny. Aquest terrenys tindran un valor de mercat o un altre segons la seva qualificació urbanística, sigui agrària, industrial o urbanitzable. L'avarícia de l'economia capitalista força fins a nivells insostenibles aquesta capacitat de càrrega per tal d'augmentar el valor de mercat i aconseguir maximitzar les plusvàlues en la requalificació.

"Petjada ecològica" és un terme que serveix per a valorar el consum de recursos, traduint-lo a m2 de superfície necessària per a generar-los. Els càlculs de la petjada ecològica dels barcelonins la situen al voltant de 3'5 Hectàrees (35 000 m2 per a cada ciutadà). Així doncs, una Barcelona sostenible necessitaria disposar d'un territori 600 vegades el que té per a poder qualificar-se de
sostenible. Si els càlculs es fan per a tota l'àrea metropolitana, queda clara la necessitat del transvasament de l'Ebre i de la M.A.T., per a posar dos exemples de com uns plans urbanístics com els del 22@ afecten a la globalitat de les persones que compartim uns recursos cada cop més escassos.
Les estadístiques asseguren que cada Català gasta de mitjana 12 litres de benzina al dia; aquesta energia traduïda a esforç humà equivaldria a tenir darrera de cadascú un centenar d'esclaus. Resulta evident la insostenibilitat del sistema i la imperiosa necessitat de decréixer.

Requalifiquem, que el món s'acaba:

"El capitalisme ven la corda amb el que el penjaràn, si creu que fa negoci" és la metàfora que millor descriu la generació d'una bombolla immobiliària que fins a poc, abans d'esclatar, era negada amb vehemència pels seus generadors. Amb la mateixa hipocresia perverteixen el llenguatge i s'inventen un Fòrum de les cultures per a la pau (esponsoritzat per una industria de la guerra anomenada Indra, instal·lada en el 22@) que utilitzen com a cortina de fum amb la que ocultar el P.E.R.I. de Diagonal Mar. Solament en les 2'5 hectàrees del recinte de can Ricart, el valor de les plusvàlues ascendeix la xifra de 109 milions d'Euros. Com que el 22@ afecta 200 hectàrees de Poblenou, sols cal una regla de tres per a fer-se una idea dels interessos econòmics que l'urbanisme crea.

Per tal de maximitzar beneficis el 22@ força els coeficients d'edificabilitat fins uns nivells que si a Catalunya hi hagués justícia, serien de jutjat de guàrdia. No tenen cap vergonya de qualificar de zona verda les vies del tramvia o d'equipament de barri un hotel o un transformador elèctric. No fan escarafalls davant la substitució social que l'especulació provoca (amb el mobbing com a exemple més sagnant); la destrucció dels llocs de treball existents en les antigues naus industrials, la desaparició dels espais de creació artística que enriquien el teixit social i l'enderroc del patrimoni històric de Catalunya, són les conseqüències a nivell local. I continuant amb la seva demagògia es gasten més de 20 milions d'Euros en un parc central envoltat de murs de formigó armat i retallat en 4 trossos per a potenciar la circulació en vehicle privat, "els cotxes pasaràn per sota d'un túnel de flors" va dir en el seu moment l'arquitecte estrella Jean Nouvel. Encara que costi de creure, els 55.000 habitants del Poblenou encara esperem que es faci una biblioteca pública que va ser promesa força abans dels jocs del 1992.

Foto de J.Marca, "Parc Central" el seu túnel injustificable per on els cotxes hauràn de passar entre floretes.

D'altres efectes més allunyats geogràficament no acostumen a ser explicitats en el discurs anti-22@. Oblidem sovint que els recursos necessaris per a construir i mantenir els gratacels amb els seus habitatges d'alt standing i oficines amb vistes al port esportiu (on pots tenir-hi amarrat el teu "barquitu"), hipotequen la resta del país. Mentre els redactors de la planificació urbanística s'omplen la boca de falsedats com el "creixement sostenible" no podem oblidar que ens aboquen a tots i totes a l'escassetat de recursos i la crisi mediambiental.

Què s'hi pot fer davant de tot plegat?

Forçar a que la població deixi d'amagar el cap sota de l'ala és un primer pas. Cal ser conscients que estem dins d'un túnel fosc on la llum que veiem al final no és cap sortida, sinó que és el focus d'un tren sense frens que se'ns llença damunt. Visualitzar la realitat és imprescindible per a poder girar 180 graus la ruta que portem com a societat.

Els intents del sistema de surfejar la cresta del tsunami amb la inconsciència de qui puja al Dragon-khan i l'evidencia de l'hecatombe territorial, financera i climàtica, fan més certes que mai les paraules de Bertolt Brecht :

"Qui es quedi a casa quan comenci la batalla,
I deixi la seva lluita als altres
Aquest, haurà d'esser previsor:
Perquè qui no comparteixi la batalla,
Compartirà la derrota.
Ni tant sols la batalla evita qui vol evitar-la;
Lluita doncs, per la causa enemiga
aquell que no lluiti per la pròpia."


AAVV DE CAN RICART.

dissabte, 4 d’octubre de 2008

...i ara, la Frigo!

Avui dissabte ens hem llevat amb la trista notícia de que la fàbrica de la Frigo al Poblenou, que comparteix illa amb can Ricart, des d'avui tambè ha de compartir la mateixa desgràcia: El seu tancament.
Si en el cas de can Ricart va ser el propi ajuntament (22@) qui en va forçar el desmantellament i la generalitat va desallotjar per la força els seus treballadors, en el cas de la Frigo, son els seus patrons qui la volen tancar.
més informació aquí.

divendres, 3 d’octubre de 2008

La crisi explicada des de les runes de can Ricart

Mentre des del meu balcó estant, veig créixer les males herbes que cobreixen les runes de les naus enderrocades, escolto els economistes experts parlar per TV de les hipoteques tòxiques dels Ianquis com a causants de tots els mals financers del món mundial i de com això es veia venir de fa temps. La llàstima és que no ho comentessin abans, penso. A toro passat... fins els més tontos endevinen l'envestida.

Tota aquesta panda de pitonissos a sou dels mitjans de comunicació de masses ( sempre tant crítics amb el poder) no deixen de contradir-se entre ells: Si l'un comenta que cada 5 o 6 anys s'ha doblat la quantitat de diners al sistema monetari internacional ( gràcies a l'abandó del padró or), l'altre emfatitza que l'únic problema és la manca de diners en les arques bancàries. Ningú no es pregunta on són tots aquests diners forjats del no res, si no els tenen els bancs?. Tanta "riquesa creada" en els 15 anys de bonança, caben sota d'algun matalàs?. Ningú no demana expropiacions dels beneficis especulatius?. On eren els politics professionals, suposadament encarregats de vetllar pels interessos de la ciutadania? Tornarà a fer-se certa l'afirmació de Joan Fuster de que "tota la política que no fem nosaltres, la fan contra nosaltres"?

L'Ull vigilant, seguim en alerta!
hora 16h 3 oct 08

Els interrogants s'acumulen inquisidors i els comentaristes mediàtics continuen els seus discursos farcits de dades alarmants:

-Asseguren que l'estat escanyol és el segon del món més endeutat, just darrera dels EEUU.
-Cadascun dels Euros que tinguis estalviat en la cartilla, el banc l'ha prestat 6 vegades, doncs estadísticament sols un de cada set préstecs deixava de pagar-se (fins ara).
- De cada deu Euros que els bancs han prestat, un ha anat a la industria (economia productiva) i nou al sector immobiliari (sector bàsicament especulatiu).
- Els preus dels pisos estan un 50% sobrevalorats i aniran baixant entre un 10 i un 15% anuals fins el 2012.
- La idea de que l 'Euribor es podia mantenir per sota del I.P.C. indefinidament era tant quimèrica com voler creure que els recursos naturals del planeta són il·limitats i que el zenit del petroli era un sopar de duro.

Les causes principals de la sobrevaloració son dues: L'augment de 15 fins 40 anys en el termini de retorn d'una hipoteca mitja i els plans urbanístics que, lluny de garantir el dret a l'habitatge, han obligat a centenars de milers de persones a hipotecar-se de per vida a canvi d'un pis que no val ni la meitat del que han de pagar per ell. El restar sense casa no és una opció per a la immensa majoria.
Davant d'aquest panorama, els politics responsables d'elaborar els plans urbanístics i clients avantatjats dels bancs, que els hi paguen les campanyes electorals amb crèdits que no han de tornar, asseguren que la banca mereix tota la confiança. Els responsables de eliminar 250 llocs de treball de can Ricart, autors del P.E.R.I. del eix Llacuna, del 22@, del Fòrum i Diagonal mar, com a nous motors de l'economia barcelonina, aquests mateixos que ens han conduït fins l'atzucac actual, son els irresponsables que ens han de treure del pou?. Estem apanyats!!!



La crisi actual és molt més que econòmica. És una crisi (energètica, climatològica i de principis) majúscula que no té cap altre sortida que el decreixement econòmic forçós. La insostenibilitat del sistema que ens ha malgovernat fins ara i la impunitat amb la que ho ha fet s'ha d'acabar per sempre. En l'única cosa que sembla estar tothom i totdon d'acord, des de Bush fins al comandante Chavez, és que ja res tornarà a ser igual en el capitalisme globalitzat. Segons algun premi Novel de física, la debacle planetari està a menys de 100 anys vista. Potser ja vagi essent hora d'abandonar el tantsemenfotisme que ha caracteritzat al poble treballador Català en els últims temps i deixar de ser còmplices per omissió.

Foto de J.Secall (Aquesta empresa "Simon" vol tancar la planta del Poblenou i el que encara no està clar és si ho fa per la crisi, o per especular amb el sòl. El solar d'on pengen les samarretes va ser en el seu dia un altre fàbrica i desprès lloc d'assaig i vivenda pels artistes de la Makabra. Al davant d'aquest mega solar hi ha l'empresa de Simon. Proper forat a la vista i els treballadors al carrer.)

Ara ja no cal enderrocar el sistema, doncs sembla ser que ja es cau tot sol.
Amb aquesta esperança continuo albirant les males herbes que creixen ufanoses en el descampat abans ocupat per industries competitives, com la metal·lúrgica Iracheta S.L., amb 35 treballadors que es van veure abocats a l'atur. Forçats en nom d'una nova economia d'enginyeria financera i prestidigitació comptable, ens tocarà aprendre a fer malabarismes de supervivència, o morir en l' intent. La perspectiva és del tot "Makabra", sense ni pa ni circ.

I tot per culpa de les subprimes; Maleïts Ianquis........

Joan Marca