diumenge, 11 d’octubre del 2009

Un any més, portes obertes entre naus tapiades.


Un altre any s’ha repetit la foto. Han tornat les jornades de portes obertes dels espais creatius per artistes no foragitats pel 22@. Aprofitant l’avinentesa, s’ha pogut passejar per dos recintes fabrils arquitectònicament protegits per la llei, Can Ricart i La Escocesa.


La teòrica protecció legal del nostre patrimoni històric, revela la seva fal.làcia mercès a esdeveniments com aquests. La majoria de naus, altre hora curulles d’activitats creatives i productives, resten ara ermes de vida humana. Espais estèrils esmicolant-se des de fa massa anys sota el pes de la deixadesa municipal. Nius de paneroles, caus de rates del grandària de conilleres i nínxols-reservori per a la cria de mosquits s’amaguen de mirades ciutadanes darrera tapies de llautó.

Igualment ocultes per mediàtiques cortines de fum, les milionàries plusvàlues en les requalificacions dels terrenys han marxat de vacances al carib. Per estricta voluntat dels polítics que ens malgovernen, al petit propietari se l’ha expropiat a preu de cadastre, deu vegades per sota del preu de mercat. Amb les grans constructores, en canvi, l’estratègia municipal ha estat la contraria i centenars de milions d’Euros han engruixit els contes empresarials dels seus amics.

Les competències urbanístiques exclusives del ajuntafems barceloní mereixen auditories fiscalitzadores, tant o més que els contes en Suïsa del palau de la música. No és casualitat que Barcelona sigui la tercera ciutat europea més atapeïda. Els coeficients d'edificació del 22@ son un autèntic escàndol, que supera de molt l'assumpte dels informes inútils pagats amb diners públics.

Foto, text de J. Marca. La foto per qui la vulgui copiar du per nom: Can Ricart tancat vs Hangar obert.