dissabte, 28 de febrer de 2009

A Esplugues volen castigar el sentit comú!


Ni pla caufec ni repressió: 10 dies a la Model per insubmís a l'especulació i a les penes-multa:

El Jutjat numero 1 d'Esplugues ha decretat l'ingrés a presó durant 10 dies d'un membre de la Plataforma Popular contra el pla Caufec per negar-se a pagar 60 euros per una condemna per desobediència i ser insubmís a l'especulació i a les penes-multa. Si no ingressa voluntàriament, a partir del 9 de març es trobarà en cerca i captura per entrar a La Model a la força.

Ja fa molts anys que diem que la desproporció que significa el megaprojecte urbanístic pla Caufec-Porta BCN és similar a la repressió policial i judicial a la que ens enfrontem les persones crítiques amb aquest urbanisme salvatge. És llavors per això que la desobediència a l'especulació la posem en pràctica també a l'hora de rebre els escarments dels defensors del ciment i el totxo de luxe. Així, ens hem trobat que les persones que hem passat per ridículs o soporífers judicis per desobediència a l'autoritat (i altres faltes, delictes i denúncies) hem mostrat la nostra insubmissió també a les condemnes que se'ns han aplicat.
...
continua

info d'un diari burgès

dimecres, 25 de febrer de 2009

Can Ricart un decorat, el Fòrum una òpera bufa i els tribunals una ombra grotesca.

El recinte de can Ricart, declarat per la conselleria de cultura bé cultural d’interès nacional (B.C.I.N.), dilluns va ser un perfecte decorat per a filmar una peli de guerra. Les veïnes i veïns esteníem la roba amb vistes al rebombori de soldats i vehicles d’època, càmeres i “girafes” de so, desfilant a les ordres d’una claqueta cinematogràfica.

Foto detall de Can Ricart per Joan Marca 23 feb 09.
Però el decorat no és de cartó-pedra. Les naus en runes que tantes semblances tenen amb un paisatge devastat per la guerra, són molt reals. El lamentable estat en que es troba aquest B.C.I.N. ( màxima qualificació patrimonial de l’actual legislació vigent) dóna idea del veritable interès del conseller Treserras en la preservació del patrimoni cultural de Catalunya. Des de l’associació de veïnes i veïns de can Ricart acusem públicament al conseller de cultura de ser més fantasma que “el espiritu de Ermua”. I parlant de fantasmades, el Fòrum torna a ser notícia: La sindicatura de comptes denuncia irregularitats i emplaça al tribunal de comptes a que actui d’ofici per investigar aquesta empresa municipal que (mentre canviava de nom tres voltes), entre els anys 2001 i 2004, va “remenar” 812’7 milions d’Euros.

L’ombra de l'espectre d’un escàndol per obres liquidades pel triple del preu licitat i de les compensacions de més de 100.000 Euros (de diners públics) a directius “amics” del tripartit, amenaça de poder prescriure legalment si no espavilen.

Diuen que més val tard que mai, però qüestions que son “vox populi” com ara els tripijocs econòmics dels responsables de l’ajuntafems, s’haurien d’haver investigat mentre es cometia el presumpte delicte i no 5 anys desprès dels fets. L’assemblea de resistències al Fòrum (A.R.F.) va assenyalar amb el dit aquests trileros de les arques municipals i va topar amb el boicot publicitari dels mitjans de desinformació general. La complicitat periodística amb l’entramat d’amiguismes i corrupteles, va ser tenor i soprano d’aquella òpera bufa representada durant el 2004 en un escenari caríssim per als soferts contribuents.

I seguint l'estel.la d'aquests escenaris caríssims amb espectacles grotescos, recordem als més de 60 ciutadans sense papers que a dia d’avui es troben tancats entre barrots, complint condemna per “atentar contra los derechos de autor”. Delinqüents per buscar-se la vida venent en el top manta CDs pirates. La conselleria de justícia calcula que cada pres costa uns 60 Euros diaris. En temps de crisi, una amnistia d’aquesta gent ens estalviaria més de 30.000 Euros al mes. La perillositat i l’alarma social de que puguin reincidir en el delicte no pot recaure pas damunt dels “manteros” i sí en els presumptes corruptes que continuen malgovernant-nos impunement.

Damunt d’aquest decorat, tribunals i jutges escenifiquen un espectacle d’ombres xineses grotesc, que ens recorda massa la fosca caverna platònica. La gent honrada resta perplexa davant la prostitució escandalosa de la justícia, amb els polítics fent de macarres i putejant-nos, per donar plaer a la banca i els constructors immobiliaris.

dimarts, 17 de febrer de 2009

Els rics també saben plorar.

Doncs sí, sembla ser que alguns (dels fins fa poc milionaris), no gaire acostumats a les penúries econòmiques, estan començant a patir en llurs contes corrents el corcó de la crisi creditícia.
Primer ens va sorprendre escoltar que el representant de la patronal escanyola aconsellés obrir un parèntesi dins l'economia de lliure mercat; després l'Enric Duran denunciava la lleugeresa dels controls bancaris a l'hora d'aconseguir prestecs sense cap aval, deixant en evidència als col·legues d'en Botin (que a partir d'ara durà el malnom de "mister corralín" per lo del Banif).
Darrera d'ell, va arribar l'actuació estel.lar d'en "Robin Hood" Madoff, autèntic mag de les altes finances i especialista en el truc de les desaparicions monetàries (i l'aparició de llàgrimes en alguns ulls com els d'Alícia Coploblitz).

Estàvem delerosos de contemplar quin seria el següent acte de l'espectacle tragico-còmic que ens oferia la real ficció capitalista i va un empresari del totxo, i atraca sense èxit quatre sucursals bancàries il.luminat pel bandit rebel "El solitario": Això sí que és rinxolar el rinxol i no el que feia el Angel Cristo !!!

En aquest context d'apocalipsi especulativa i penitència creditícia, els amos d'una part de can Ricart, la família Ricart, ha renunciat a un títol nobiliari per tal d'evitar el pagament dels tràmits.
El tema ens dóna un especial morbo coneixedors de l'enorme il·lusió que tenia en Felipe Ricart, germà de Federico Ricart (marqués de Santa Isabel) d'entrar en la noblesa. Però ja diuen els escanyols que "las cosas de palacio van despacio" i en arribar l'hora de pagar-ne la servitud a hisenda, no han tingut caixa per fer front a la despesa nobiliària.

Després de l'empatx golafre de tant pocavergonya que ara no sap treure el ventre de pena, i la manca de bicarbonat amb que intentar pair tot aquest esclat de tanta bombolla urbanística i d'hipocresia social, comencem a tenir l'estòmag força curtit i no ens agafa pas cap cagarrina davant la mort no accidental del sr. Touriño director del centre internacional de convencions de Barcelona amb seu al barri, concretament al Forum de la incultura.

Va passar fa uns dies que un presumpte sicari, de bon matí, li va entaforar una bala al clatell que li va rebentar la cara, al carrer de Santaló a Sarrià per motius desconeguts fins ara. Bó i lamentant la pèrdua de qualsevol vida, ens hem de preguntar quina mena de negocis poden dur a "liquidacions comptables" com aquesta ( llogar un bon sicari segons la literatura i el cinema surt per una picossada). Els mossos de quadra tant eficaços a l'hora d'infiltrar-se en els moviments alternatius per a Sauronitzar-los, no s'estan cobrint gens de glòria a l'hora de neutralitzar els "comandos Dixan" de la corrupció barcelonina i amb aquest cas "el crim de Santaló" la feina s'acumula.

L'alarma social entre el nostre veïnat ressona cada dia amb més decibels, decidits a ofegar els singlots dels ploramiques amb la fresa de la dura realitat en la que a la immensa majoria ens toca sobreviure.

diumenge, 15 de febrer de 2009

De com el Periódico apunta, de com Narvaez actua.

La responsabilitat dels mitjans de comunicació alhora d'elaborar un tipus de notícies que desprès susciten intervencions ràpides per part d'organismes públics és tan evident que ens fa fredar. Ens fa fredar per la reacció quasi immediata d'aquests organismes que actuen a cop de titular i ens fa fredar la manera en que s'expresa el periodista amb segons quins temes tracta.
Si agafem a tall d'exemple l'edició d'ahir del diari el Periódico, que com ja sabem és un bon transmisor de les idees imperants del poder, el poder sociata i de l'ajuntament de BCN, la sospita es converteix en una evidència quan llegim que en el barri del Poblenou resulta que hi tornen ha haver mercats il.legals; la mateixa mena de mercats que hi van haver en la plaça perduda de les Glòries catalanes i que durant el Forum de la incultura van ser arrasats desprès com no, d'una sèrie d'articles denunciant-los.

Foto de Sergi Reboredo pel llibre "Barcelona 2004 com a mentida!"

El problema no és que hi tornin ha ser, el problema és la tendencionalitat de l'article, amb adjectius totalment criminalitzadors contra unes persones que procuren de sobreviure el més honradament que es pot.
Frases com "Sòrdides compra-vendes", "activitat marginal", "eradicar-la definitivament", "s'han anat enquistant", "marginal basar d'artefactes... de dubtosa procedència", "aparèixer cap al migdia, com si estiguessin organitzats", "envaeixen l'espai públic", "degraden el barri", "...si estan en situació irregular a Espanya", etc... Frases amb les que el periodista de torn, el periodista mercenari, va ordint el seu article in crescendo, amb la fi de què? d'explicar un fet tan trist com que hi ha moltíssima gent que ha de sobreviure d'aquesta manera, o per senyalar-los amb el dit, com a gent indocumentada, sospitosos, pobres de solemnitat que ocupen els espais, el carrer de tots i hi trafiquen!?
Una noticia d'aquesta mena nomès és carnassa! I al politiquet de torn li va de meravella de cara a l'opinió aborregadament pública. Nomès farà que netejar el carrer i el seu diariet d'aborregament de masses podrà parlar d'ell i com n'és de receptiu.
Que els grans mitjans de comunicació siguin tendenciosos és quelcom innat en quan han de respondre servicialment a l'amo que els paga, però que sempre estiguin utilitzant aquells col.lectius més vulnerables, ja sigui per muntar xarxes terroristes inexistents, ja sigui per ostigar
aquells que sembla que viuen "al marge", nomès fa que constatar que el ric sempre s'alimentarà del pobre.

Al Poblenou amb les aberracions urbanístiques de tota mena, amb els accidents de treballadors sense contracte, amb els incendis provocats a les fàbriques catalogades o l'enderroc il.legal de les mateixes; amb l'especulació que fa fora de casa als fills del barri i el mercadeig i les trames que mouen tans de diners de fer tan de sól lliure... Semblaria que tots els grans mitjans estarien abocats però sorprenentment això no és notícia; el diariet ben venut i amplament sociata de tant en tant es veu obligat a fer algún article sobre alguns d'aquests fets, però llavors es mostra amplament neutral, i és molt professional i parc fins hi tot d'eufemismes.
La idea és excitar a la massa omplint planes senceres amb els assentaments de gitanos o sobre el senyor que sobreviu al carrer, o que si es fan festes en naus abandondes, sense cap altre mòbil que el de criminalitzar, negant-se a veure-hi més enllà, ni cercar la font ni l'arrel dels problemes.

No és la primera vegada que el regidor del districte actua sota els suggeriments tendenciosos del diariet de torn. Veurem quan de temps dura el nou mercat "il.legal". Veurem fins a quin punt el diariet amenitza amb el poder, poder de porra, escombra i civisme de pacotilla.

divendres, 13 de febrer de 2009

Cops, espentes i la inaguració de la facultat a ca l'Aranyò "per la porta del darrera".


Ahir la tancada simbòlica d'estudiants en lluita contra el pla neoliberal de Bolonya, en el nou campus universitari del Poblenou, va ser reprimida amb violència pels mossos de Saura, que van acudir solícits a la trucada del rector.

El sr. Moreso rector de la facultat de
ca l'Aranyò, ha estat incapaç de permetre un acte simbòlic, els estudiants nomès havien previst passar una nit tancats. Tampoc ha estat capaç d'entendre que un desallotjament policial encendria una mica més els ànims dels estudiants de cara a l'inaguració.
Sembla que poc els importa fer les coses una mica bé, i opten per la repressió a la més mínima. Així doncs, l'inaguració amb personatges com el Montilla, l'inefable Hereu i el ex-urbano Narvaez (regidor del districte), entre d'altres, no ha pogut ser tan sumptuosa com es pretenia i ha quedat totalment esbiaixada per la protesta del jovent i alguns veïns.
Les autoritats de la violència i de l'especulació s'han hagut d'amagar als baixos de la plaça del campus, protegits per una colla de seguretas que no han dubtat en empènyer violentament al grup contestatari. Arraulits allà sota en uns baixos en obres (JUAS!!!), ocults a la vista dels estudiants, han pogut fer una mena de pantomima com a acte inagural.
Però sembla que els hi dóna tot igual, és així de PATÈTICA la classe política actual.
Per cert, que la tele tres, la seva, ja no parla del Poblenou, anomena al barri com a vint-i-dos arrova, com si nomès existis aquest infame logotip (22@), cada vegada que emet alguna notícia referent al nostre Poblenou.
VIDEO de acn
comunicat assemblea UPF Poblenou

dijous, 12 de febrer de 2009

La policia de Saura ha desallotjat la tancada estudiantil a ca l'Aranyò.


La tancada estudiantil al nou campus de ca l'Aranyò ha estat avortada per la policia; han desallotjat als estudiants del campus durant aquesta nit.

Saura ja es va estrenar a lo gran al Poblenou desallotjant als artistes de la Makabra, desprès els va assetjar a can Ricart i ara, seguint amb la mateixa linea, desallotja als estudiants del Poblenou.

Divendres 13 a les 12h!!!
Anem a inagurar el campus amb el Montilla, el Hereu i la resta
de xusma política.


L'adreça és Roc boronat 38 (cantonada Tànger)

dimecres, 11 de febrer de 2009

Diferents tractaments del patrimoni arquitectònic al nostre districte.


Les vares de mesurar el destí del patrimoni arquitectònic son tan aleatòries que ens recorden el bastó màgic d'en Songoku. Ara sembla que les obres de l'A.V.E al pas pel Clot no ensorraràn la torre del fang. Diu que es gastaran un milió d'Euros per tal de salvar-la. Ens felicitem per aquesta fita i que la masia medieval continuï dempeus gràcies a la campanya veïnal que hi va haver al respecte. Malauradament, el 22@ es mostra molt menys sensible davant un bé cultural d'interès nacional (B.C.I.N.) com can Ricart. La ministra del govern escanyol Magdalena Àlvarez dóna més indicis racionals d'intel·ligència i sensibilitat que els irresponsables municipals que ens ha tocat patir. Les autoritats urbanístiques poblenovines continuen "cobrint-se de glòria" dia rera dia.

El penúltim negoci que han fet al barri, acabadet d'estrenar, ha estat la presumpta rehabilitació de la
fàbrica de ca l'Aranyó. I fent ús de la seva il·limitada demagògia, s'escuden darrera d'arguments culturals per a justificar la destrucció patrimonial realitzada.

Amb prou feines respecten una ínfima part de l'antic recinte i si volem trobar els elements salvats de la picota, ens costarà una mica, ja
que han quedat literalment ofegats,
enmig d'unes carcaces monumentals que es fan dir edificis, i que semblen competir entre ells en veure qui enfosqueix millor "l'skyline" amb la veïna torre Agbar.
Estem parlant del monstre orb de Mediapró, on hi han entaforat de pas,
l'excusa cultural: El nou Campus de la Comunicació de la universitat Pompeu Fabra. Així maten varies perdius d'un sol tret. Destrucció encoberta del patrimoni per una banda, més la típica especulació barroera i privatització descarada de la universitat.

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans posa de manifest les nombroses connexions existents entre la UPF i Mediapró, assenyalant les veritables raons que el 22@ amaga.
I aprofitant que aquest proper divendres inaguren la facultat, convoquen a tothom a fer-se sentir davant d'aquest desgavell.

diumenge, 8 de febrer de 2009

L'urbanisme és el padrí de totes les crisis.

En aquests temps de convergència crítica, on se'ns ajunta la fam amb les ganes de menjar, ningú accepta la paternitat de la situació en que ens trobem. Envoltats d'irresponsables que continuen intentant apuntalar un sistema que cau pel seu propi pes, ens queda poc marge de maniobra; cal molta habilitat en el regat, per a esquivar el ser esclafats sota l'ensorrament de l'enginyeria financera globalitzada.
I entre les ziga-zagues ressacoses del capitalisme tambalejant, caiem en el conte de que totes les crisi tenen el mateix padrí; totes elles foren "batejades" en la sacrosanta religió del lliure mercat pel mateix director de cerimònies: El totpoderós urbanisme.

Durant els darrers lustres, aquest omnipresent personatge a fet i desfet a tort i a dret:

Ha comprat voluntats polítiques amb % inconfessables sobre les plusvàlues dels terrenys; ha hipotecat consciències, prostituint el territori i els seus recursos al millor postor; ha emboirat d'avarícia l'enteniment dels ciutadans amb la promesa d'un paradís de rendibilitats indefinides; s'ha endut 9 de cada 10 Euros que els bancs han prestat (amb aquella enyorada alegria), deixant sense opcions al crèdit a l'economia productiva. En definitiva, ha creat una falsa riquesa que com cortina de fum, es desfà miserablement en el vent de la dura realitat.

El somni de "El Dorado" ha adormit els valors ètics en una llarga becaina de mitja tarda. En despertar, ensopeguem amb el malson dels atzucacs moral i econòmic actuals. L'estret carreró que ens empareda socialment, ha deixat en evidència la manca de sortida i a aquestes alçades del negoci, la marxa endarrere s'esdevé inviable. Queda clar, doncs, que sols resta la fugida pel clavegueram, amb la merda fins el coll, i mig asfixiats pels deutes i ferum a corrupció generalitzada, que empudeguen irremediablement el nostre horitzó planetari.

I el 22@ diu que va bé, gràcies!!!.

dimecres, 4 de febrer de 2009

Chupa-chups... Chúpate esta Hereu!

Hereu, el petit dictador, ha perdut el parc del Tibidabo desprès d'arrasar un bosc d'alzines. El parc definitivament és de l'empresa Chupa-Chups. Hereu diu què com que el parc te cent anys és patrimoni i per això mostra un aire enfurismat de cara a la seva tele, i diu que per aquest motiu, per ser patrimoni, que s'enfurisma molt.
Hereu, el petit Nero, petit de mires, que no podrà pas superar el fosc i miserable camí en el qual ha dut aquesta ciutat. Però disortadament, el patetisme de la classe política que l'acompanya, en el bon dia que se'l "boti" de l'ajuntament, haugura un futur gens esperançador.