dijous, 25 de juny de 2009

La gent de la ex-Makabra ens convoca: "CABARET PONTE BRUTA, KARCELONA"






Es farà un tomet pel Poblenou; hi hauràn músics, pallassos, graffiters, etc... tot aquest tipus de gent que tan de fàstic i por els hi fa a les autoritats incompetents locals.


Surt aquest
diumenge de Diagonal Mal amb la Rambla de Poblenou a les 18H; anirem fins a la nau de la Makabra i allà seguirà la festa (19:30h aprox.).

dilluns, 22 de juny de 2009

La caravana del ridícul.

En aquest món hi han diferents tipus de caravanes: Caravanes de la sal, de la ruta de la seda, solidàries, de dones, de la mort i del ridícul. Sí, la caravana del ridícul del mossos d´esquadra que sortí de la comissaria del carrer bolívia ahir diumenge cap a les deu de la nit, que passà pel carrer Pallars fins al carrer Marià Aguiló del Poblenou (PobleNow per als artistillos llepasubvencions). Aquesta comitiva valle-iclaniana formada per tres furgones i quatre cotxes amb efectius de l´ARRO i de la BRIMO tenia l´intenció de desallotjar el CSO La Teixidora, reocupada recentment.

Es desplegaren tallant el carrer en ambdós sentits a l´altura de la Teixidora, i amb xuleria i frases com "és una intervenció policial" feien fora a empentes a la gent que estava en aquella zona. Val a dir, que tant tots els efectius duien armilles antitrauma i cascos, com a mínim, perquè els de la brimo anaven acuirassats i a més amb passamuntanyes, vaja com si anessin a la guerra, llàstima que al davant solament tenien veïns i veïnes i unes desenes de gent jove que tranquil-lament estava donant suport a les persones que estaven dins de l´edifici. Però, potser el més significatiu, és que cap dels policies duia l´identificació visible. Rient-se´n, pressumptament, una altre cop del ecorepressor i cap del Mossos Choan Saura.

En aquest punt, l´escena era la següent: els veïns i veïnes no podien entrar a casa seva perquè la policia intentava desallotjar la Teixidora mentre un comandament estava parlant amb la gent de l´edifici, protegit amb casco, armilla, pistola i porra, però amb les mans a les vergonyes perquè aquesta "intervenció policial" no havia estat autoritzada per cap jutge i pressumptament, la decissió d´intervenir va sortir dels mateixos mossos a instàncies del propietari de l´edifici.

I es clar, la persona que decidí fer aquest operatiu es cobrí de caqueta, caqueta líquida perquè ni havent passat tres quarts d´hora, les furgones feien marxa enrere alhora que la gent avançava xiulant-los i aplaudint.

Sí, "l´intervenció policial" va fer figa i van marxar amb la porra entre les cames, sense deixar gent sense ulls, costelles trencades ni cap mort per arma de foc.

Els Ecosocialistes tenen policia pròpia i "la calle es suya", però la Teixi és i es queda al barri.

La guàrdia pretoriana sempre té patent de cors.


Des del mateix dia en que es van inventar les pistoles, els pistolers uniformats han gaudit d’impunitat absoluta. Seu és el “dret” d’imposar la raó de la força, doncs tenen la franquicia exclusiva de la violència legalitzada.

Entre els xerifs del Oest americà i els goSSos d’en Sauron, hi ha més semblances del que ens agradaria. Potser hi ha qui creu que és del tot inevitable, que forma part de la naturalesa humana, que els galons corrompeixen o que de mala gent hi ha a tot arreu. Però nosaltres no ens podem conformar amb aquesta escalada de prepotència armada que estem patint els honrats ciutadans barcelonins.

Dels estudiants apallissat per manifestar-se pacificament contra Bolonya, varem passar als “culers bornis” per celebrar tornejos futbolers, sense veure a cap responsable dels antiavalots respondre penalment pels seus actes, vandàlicament criminals.

L’última perla d’aquest rosari de cops de porra ha estat l’intent fallit de desokupar l’antic edifici dels Federals, al c/Marià Aguiló nº 35. Sense cap ordre judicial, encaputxats, amb xuleria desmesurada, premeditació, alevosia, nocturnitat i quadrilla, un grapat de “tocineres” van tallar el carrer, mentre els mandos de la brigada mòvil amenaçaven als ciutadans del interior del edifici de que “si no sortien voluntàriament, entrarien a per ells i seria pitjor”.

Però per una vegada, el mur de dignitat solidària dels veins i veïnes ( més d’un centenar) obligaren als mercenàris a fugir amb la cua entre cames, entre crits de victoria i sonores caçolades des dels balcons. Fins i tot una veïna va baixar una caixa d’ampolles de cava i el carrer es convertí en una joiosa festa improvitzada.

Tot i així, la petita batalla guanyada no és més que un ridícul passatger per a la prepotència policial tripartita. Segons els diàris i les teles, la represió antidemocràtica és cosa del dirigents iranís. Ahir, no els hi consta que succeís res de rellevant a Poblenou. La connivència mediàtica és condició sine quanum per a mantenir la patent de Cors de la guàrdia pretoriana del sistema.

La xuleria i la prepotència...

... dels policies del Saura no han pogut parar la reokupació de la Teixidora.

Quan ja em donat per enllestida la reokupació cap a les 22h. desprès de fer una cercavil.la informativa pel barri i el carrer estava tranquil, han aparegut mitja dotzena de cotxes de la policia i un parell de tossineres. Desprès de tallar el carrer amb la brutalitat que els caracteritza han intentat desallotjar-nos sense tenir cap ordre judicial, i al veure que no podien accedir a l'edifici, ja que les portes continuen estant tapiades, s'han hagut d'empassar la flegma i tornar al forat d'on han sorgit.

Saura, la teva tropa està molt descontrolada!!!

diumenge, 21 de juny de 2009

nova okupació al barri‏!


L'antic edifici dels Federals, que fins fa pocs mesos havia sigut la seu del C.S.O.A. La Teixidora, torna a estar okupat.

Concentració avui diumenge 21 de juny, a les 18h davant de l'edifici.

Aquest matí de diumenge les pancartes reivindicatives tornen a voleiar del seu balcó. Si Franco aixeques el cap, compartiria disgust amb en Saura, en veure que l'altre hora seu de la Falange, ara torna a mans del barri.

dijous, 18 de juny de 2009

Amb el 22@ al cul.


Ja fa temps que denunciem que el 22@ especula i roba. Enderroca el nostre passat, hipotecant-nos el futur. Ha sembrat el barri d’una planificació urbanística corrupte i vomitiva, de la que solament en gaudeixen els llestos de sempre, els miserables. Aquests s'han hagut d'ajupir i s'ajupen per collir milionàries plusvàlues requalificatòries, deixant solament pus i misèria al seu pas.

Per això, a l’hora d’expressar l’opinió de l’associació de veïnes i veïns de can Ricart respecte al nou pla d’equipaments per a un tros de l'antic recinte fabril, queden poques coses que no haguem dit abans. Potser podríem argumentar
l’escandalosa mancança d’escoles bressol, la demanda solidària de la instal·lació d’un C.R.A.E. o la insatisfeta necessitat d’horts urbans municipals pels nostres avis. Però enlloc d’omplir el blog de grans parrafades, preferim confiar en la màxima que diu que dues imatges valen més que dues mil paraules.

Així doncs, la valoració pública que del nou pla d’usos fa l’A.V.V. de can Ricart és la següent:

dimarts, 9 de juny de 2009

Les cicatrius interiors.


Les veïnes i els veïns de can Ricart continuem veient com s’allarga l’agonia del antic recinte fabril. La fragmentació del nostre patrimoni cultural i arquitectònic segueix ofenent les intel·ligències, tant o més del que ho fan les diferents falses promeses dels filibusters governamentals.

Ara han aixecat una tanca interior que divideix la part pública (ajuntament), de la part privada (marquès de St. Isabel). Un nou atemptat contra la unitat d’un conjunt cada volta més desdibuixat. “Empareden” grapats de naus sense sostre antigament farcides d’esforç proletari, d'explotació laboral i curulles de reivindicacions col·lectives pels drets dels treballadors que ara em anat perdent.

Esquarterats pels enderrocs fins al final: Engrunes d’un antic passat que suporta un vent ple d’oblit; i que s’endú la pols de la seva responsabilitat històrica fins a diluir-la entre la resta d’escòries que encara omplen aquest B.C.I.N. (màxima catalogació patrimonial contemplada en la legislació vigent).

El poder sempre ha volgut sostraure a les classes populars la seva història. Potencien l’amnèsia generacional per atomitzar els aprenentatges pretèrits, de manera que cada nova lluita estigui condemnada a partir de cero. Sense màrtirs, sense herois, soterrat el bagatge col.lectiu, esborrats els espais comuns i oblidades litúrgies compartides, estem desarmats enfront la força de l’enemic. L’aborregament futbolero de les masses té molt a veure amb tot això.

Però som moltes les que recordem que, fins tot just fa 3 anys, 250 persones encara es guanyaven la vida honradament, produint bens i serveis en els actuals descampats. On ara hi creixen les males herbes ben ufanoses, l’ecosistema de 35 petites i mitjanes empreses donava vida al patrimoni històric. L’economia productiva amb riquesa humana i financera reals, omplien el mosaic de carrers i naus industrials magistralment dissenyades per l’arquitecte Josep Oriol i Bernadet l’any 1853. Dotzenes d’artistes hi trobaven aixoplug per als seus espais creatius i la xarxa del teixit social, ara esfilagarsada, fins a finals del 2005, era recosida diàriament pels telers del bon veïnatge.

Malauradament la llei de la jungla especulativa ha provocat l’evolució de depredadors del territori, com per exemple el temible 22@ i els seus plans urbanístics ferotges. Els nous arquitectes “transgènics” contaminen el biòtop poblenoví amb la pandèmia de l’avarícia luxuriosament inflada.

Han enderrocat el nostre passat, hipotecant-nos el futur.
L’esclat dels grans de pus deixa sempre cicatrius en el paisatge urbà i en el paisanatge humà del nostre barri. Qualsevol que passegi per Diagonal Mar pot veure clarament que:

- 5 anys desprès, la gangrena del Fòrum encara continua supurant fel.

- El disseny luxós del parc central (24 milions d’Euros), és un gran error, tant inútil, com car.

- La nafra oberta de Can Ricart, pretesament tapada amb “punts de sutura” de llautó lluent, espera que més d’hora que tard, es puguin depurar les responsabilitats judicials.

Cada volta és més evident que els pitjors enemics del barri tenen un despatx en l’ajuntafems i la complicitat cega dels lobbis mediàtics i jurídics .
Cada volta és més evident que la població els hi anirà girant l'esquena i les urnes quedaràn buides de sentit. La democràcia està segrestada i veient l'esboranc del Poblenou, de tota Barcelona, de Catalunya, pastís de corruptes, la democràcia més que mai, ara, put a mentida!

Fotos: primera de Joan marca. (Can Ricart 2009) segona de Jordi Secall (Can Ricart 2005).

divendres, 5 de juny de 2009

Recuperem per a la memòria aquest video del 2004:


"Passatge Cusidó...un adéu"

de Jordi Secall, Manel Muntaner, Yolanda Bermúdez i Txema Alonso.
Barcelona, abril 2004, 30'.


La renovació del tram final de la Diagonal al Poblenou amb la posada en marxa de la zona "Fórum", va comportar la desaparició física d'illes senceres de cases i d'una manera de viure.

Entrevista a un grup de veïnes afectades per un PERI (pla especial de renovació interior) que van viure durant molts anys en una illa de cases de planta baixa al Poblenou de Barcelona; en el passatge ara desaparegut, "Cusidó".
Ens expliquen la mala gestió per part de la immobiliària (Spais) i el desinterès de l'ajuntament en tot el procés, més pendent de l'obertura del "Fòrum Universal de les Cultures".

Quan vam començar a gravar (a principis del mes d'abril de 2004), només quedava en peu un tros del passatge i alguna casa que completava l'illa. També hi havia un assentament nòmada d'una comunitat galaico-portuguesa en un dels solars. I en aquella primera setmana es van celebrar les jornades de portes obertes del "Fòrum Universal de les Cultures Barcelona2004", que també vam anar a gravar, imbuïts pel fàstic que ens va provocar tot aquell dispendi i la gran mentida que era.

j.Secall

dimarts, 2 de juny de 2009

Penediu-vos, pecadors capitalistes!

L’heretgia neoliberal (que més que adorar “al becerro de oro” venera “al oro del becerro”) continua predicant les seves infames blasfèmies, impiadosament creguda de posseir la veritat absoluta. La devoció al lliure mercat i la fe en els paradisos fiscals, continua movent muntanyes de bitllets “Bin Ladens”.

Aquesta il.lustració és de l'artista (graffiter) rebel "Banksy"; la bandera podria ser perfectament de la comunitat europea. Representen les dos la mateixa porqueria.

Paral·lelament, les classes populars (que no han vist mai 500E. junts en un paper de curs legal), batallen diàriament per la seua supervivència en el marc d’una guerra molt poc santa, sense cap esperança de guanyar-la. Volen que creguem que, amb mesures populistes com ara la litúrgia de repartir 400 Euros o regalar-ne 1000 a qui es compri un nou cotxe, sortirem de la crisi el dia menys pensat. El miracle de la multiplicació del pans i els peixos no es repetirà.

Els mateixos que encapçalen el model especulatiu que ens a dut fins on som, volen que encara continuem apostant per consumir esbojarradament i sense plantejar-nos la crua realitat a la que ens han abocat. El col.legi oficial de gestors ha arribat a proposar en els seus sermons la necessària amnistia fiscal del diner negre, a canvi de que paguin un 5% d’impostos i tots contents. Els fariseus comercien en el temple mentre els sàtrapes terrenals ens malgovernen. A aquestes alçades, la única mesura amb credibilitat seria enviar els cascos blaus de la O.N.U. a envair les illes Caiman i Jersei.

Parlant del món mundial, en alguns llocs propers i llunyans, veiem uns quants Judes que porten el seu penediment fins a l’extrem:

- A Corea del sud, l’expresident enganxat en un suborn, s’ha suïcidat llençat-se per un barranc.

-A la presó de Perpinyà, l’alcalde d’un poble nortcatalà, s’ha penjat en la cel.la on el tenien detingut per corrupció.

-La meitat dels parlamentaris anglesos, no repetiràn en els seus càrrecs per tripijocs pressupostaris.

Però unes poques flors no fan estiu. En l’estat escanyol que ens toca patir, els “brots verds” d’una nova primavera estan mancats de llum amb la que fer fotosíntesi i el terreny on arrelar està sembrat de sal. La caverna és massa fosca i estèril, folrada de formigó armat. Des de l’exalcalde franquista Samaranch, fins els vestits de Francisco Camps, passant per l’ix minúscula dels G.A.L. Narcís Serra, tots queden sistemàticament impunes, arrasserats en el seu búnquer-claveguera (d'or, això sí) on no els pot tocar ni el Déu Garzón.

El nostre calvari serà que en el pecat hi durem la penitència, entre processons d’escàndols majúsculs i romeries mediàtico-jurídiques. Que la Pachamama ens agafi confessats!.

Ens solidaritzem amb la lluita per la llibertat i la justicia a vida o mort d 'Amadeu Casellas.

Amadeu inicia una huelga de sed, que suma a la de hambre que realizaba desde el 25 de Mayo, dos días después de que abandonara otra huelga hambre que mantuvo durante 26 días... Lunes, 1 / Junio / 2009

AMADEU COMIENZA HOY UNA HUELGA DE SED, QUE SUMA A LA DE HAMBRE.

Esta tarde, se ha recibido una llamada de Amadeu. Esta llamada ha sido muy breve debido a que se ha establecido en un momento en que la cobertura era muy escasa y se ha cortado antes de los 8 minutos que tiene Amadeu para hablar, pero suficiente para que nos explicara su nueva situación.

A Amadeu le ha visitado un responsable de la cárcel que le ha informado que le van a cortar todas la comunicaciones con el exterior, incluidas las escritas. La excusa que le han dado, es el ataque que se ha realizado contra el C.I.R.E.

Por otro lado Amadeu ante esta situación ha decido que, a partir de hoy 1 de junio, comienza una huelga de sed que se suma a la de hambre que venía realizando desde el día 25 de Mayo.

Poca cosa podemos explicar más. Espera que lxs abogadxs le visiten urgentemente.

font: barcelona.indymedia.org