dimarts, 27 d’octubre de 2009

Que se vayan todos! Barcelona més puta que mai !!!

canvia el cromo del Clos pel de l'Hereu i afegeix a qui creguis convenient, Millet, Pilarin (Esplugues-Caufec), etc... per ex.? (el cartell està reciclat, però és vigent, neng!)

Avui, com totes sabem, hi hagut un altre cas de pressumpta corrupció als ajuntaments de Catalunya. Fet que com és habitual fa anys que es denuncia per part de la societat popular sense cap repercussió. A més, una contradictòria informació apuntava que també s´estava escorllonat la seu d´Urbanisme de l´Ajuntament de Barcelona... Tant n´és si és cert o no... Per què poca gent dubta que en aquest últim ajuntament, està per esclatar la mare de totes les corrupcions: Trenta anys de corruptel.la on pràcticament no es deu de salvar ningú.


Un cas més, Santa Coloma, amb possibles ramificacions a Sant Andreu de Llavaneres, Badalona i Barcelona, afegint-hi el senyor Millet, el Fòrum 2004, Bimsa,l´espekulació salvatge, la ciutat convertida en un abocador caríssim, etc.

Senzillament diem PROU, d´una manera simbòlica.

Per això un grup de ciutadanes i ciutadanes, de manera personal anirem a les 20h del vespre a la Plaça Sant Jaume (BCN) a expressar el fartes que n´estem d´aquests corruptes.

Farem una crida, que no es nova, alternant-nos de cara a l´Ajuntament de BCN i després de cara a la Generalitat:

Fora, Fora, Fora
Corruptes fora!

Animem a qui vulgui (serem 4 gats, però és igual), a que vingui.


Lloc: Pl. Sant Jaume (BCN) 20h Avui

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Foragitar els mercaders dels temples.

El monstre de l’aberració mercantilista ha contaminat els temples més sagrats! La cobdícia pel vil metall s’eleva als altars, santificada per la publicitat consumista! Blasfems i heretges trafiquen bruts negocis, bo i predicant als falsos profetes……

No, no parlo de que la catedral cobri entrada als “guiris” que, ataviats amb impúdiques vestimentes, passegen per la ruta del gòtic incitant als honrats carteristes al pecat. Els temples que em preocupen són més espirituals: Habitatge digne, alimentació saludable i cultura universalitzada. Tres suposats drets bàsics tant eteris com el misteri de la santíssima trinitat i tant neoliberalitzats com la Banca Ambrosiana.

Retaule "el crist anti-cívic?" en una pared maltractada de la plaça de la Gardunya.
Sense cap mena de respecte pel territori que heretàrem dels ancestres, depreciant les conseqüències mediambientals d’encimentar a dojo i venerant les plusvàlues requalificatòries com si fossin tòtems precolombins, varen inflar amb plans urbanístics especulatius la bombolla piramidal immobiliària.

Contaminant amb transgènics els ecosistemes fins desnaturalitzar-los irreversiblement, patentant llavors per comercialitzar miserablement el dret a la collita i empastifant d’agroquímics la terra, l’aire i les aigües, la indústria alimentària ens intoxica lentament amb la sopa bova precuinada, que ens empassem sense ni tant sols mastegar una mica.

Fundacions culturals com la del palau de la música tothora amb els caps de turc a punt pel sacrifici davant els lleons del circ mediàtic, obscures trames de finançament amagades sota túpides mantes (de les que s’assegura que més ens val no estirar) i manteros a la presó per vendre C.D.’s sense pagar copyrights, donen la mesura ètica de la societat que ens encercla sense treva, insultant-nos la intel.ligència amb un torrent de mentides descarades i realitats irreals.

Nodrir la ment, alimentar el cos i aixoplugar el cap sota d’un sostre, no poden ser articles de luxe per a unes poques butxaques “privilegiades”. Caldria prendre consciència de que encara que avui t’ho puguis pagar, potser demà el seu preu et resulti prohibitiu. A lo pitjor, tu pots acabar essent un altre dels molts marginats, a qui la millor botiga del món nega el pa i la sal, en menys temps del que et podries imaginar.

text de'n J.Marca, foto d'Eloy de Mateo.

diumenge, 25 d’octubre de 2009

Una vegada més la policia mercenària de la Generalitat és ridiculitzada en un mateix dia a Reus i Barcelona.

La primera mobilització del dissabte, protagonitzada per pagesos a Reus, ha estat atacada per un grup d'incontrolats del cos dels antiavalots dels mossos, en que n'ha resultat ferida molta gent i curiosament un càmera de la tv3, això que no només duia una càmera ben gran i visible que delatava clarament la seva condició de treballador periodista, si no que també duia el braçal color butanero imposat des de la conselleria d'interior per mitjà dels venuts del Col.legi de periodistes de Catalunya.
Altres irregularitats es van veure i molt greus, que posen en entredit la meravellosa democràcia que patim, quan posteriorment al mateix càmera de la tv3 la policia va intentar arrabassar-li la gravació sense èxit. Aquí les imatges en que veiem com l'envesteixen a cops d'escut ridículament.

Per la tarda, a Barcelona, vam participar en la manifestació convocada en solidaritat al pres polític Amadeu Casellas. Va ser una manifestació ben estranya, encara que des l'arribada dels mossos a Catalunya, ens em començat a acostumar amb allò que es va viure; el dret a manifestació va ser abolit d'una manera ben sibil.lina. Tots, absolutament tots els carrers que donen a la rambla del Raval, lloc de la convocatòria, estaven copats per furgons i policies a peu, que enregistraven aleatòriament a tothom que circulava en direcció a la rambla.

La manifestació es va fer però, restringida dins el mateix circuit en rodó de la rambla impossibilitats de sortir pels antiavalots. Només va ser quan es va desconvocar i vam sortir del "manifestòdrom", que la gent es va poder anar re-agrupant i novament vam partir en massa, en manifestació, pels carrers prohibits pels cívico-feixistes d'Interior i l'ajuntament.
Carrer del Carme, Rambles, Portaferrissa, Portal de l'Àngel, Av. de la Catedral fins a la Av. de Cambó es van sentir les proclames per l'Amadeu.

Tot i que la policia a desenes ens va perseguir amb l'ajuda d'un helicòpter, amb l'ajuda dels trolls de la urbana i els carrers més cèntrics col.lapsats per guiris i zombis consumistes, vam aconseguir fer sentir-nos, deixant novament a les "autoritats" en un ridícul estrepitós.

La manifestació per Amadeu Casellas va ser un èxit de participació (unes tres-centes solidaries) i el recorregut immillorable.

divendres, 23 d’octubre de 2009

Silenci absolut dels messmerdes de comunicació de masses davant la situació del pres polític Amadeu Casellas.


Avui mateix, 23 d'Octubre a les 12:10, un grup de vint persones han ocupat les instal·lacions de Catalunya Ràdio (Diagonal 614, M-L3 Maria Cristina, M-L5 Hospital Clínic), en senyal de protesta pel silenciament que s'ha dut a terme des dels mitjans de comunicació del cas d'Amadeu Casellas. També un nombrós grup de suport s'ha concentrat davant l'entrada de l'edifici, fins que passades les 14h, la policia mercenària de la Generalitat els ha fet fora de l'emissora. Info actualitzada

El més gros és que cap mitjà de comunicació de masses ha informat sobre aquesta protesta, ni l'emissora afectada Catalunya Ràdio, ha estat capaç de dir absolutament res.


divendres 23 octubre 2009

Catalunya Ràdio no informa d’una ocupació de l’edifici de l’emisora


Una vintena d’activistes solidaris amb el pres anarquista Amadeu Casellas han ocupat poc després de les 12 del migdia la seu central de Catalunya Ràdio. Ni l’emissora ni cap altre mitjà es fa ressò de l’acció.

Que un grup de persones ocupi la seu de la ràdio pública sembla que hauria de ser notícia. Tanmateix ni per l’emissora afectada (Catalunya Ràdio) ni per la resta de mitjans ho és. Quan passaven deu minuts de les dotze del migdia una vintena d’activistes han entrat a l’edifici de la ràdio de la CCMA “en senyal de protesta del silenciament del cas del pres Amadeu Casellas”.

Manifest:

Estem aquí per denunciar una situació insostenible. Nosaltres no podem comprendre com és possible que una persona estigui, avui, ara, en aquests moments, a punt de morir, de ser assasinada, en mig del silenci d'uns mitjans que suposadament són públics, que suposadament són nostres. La indiferència de tots els mitjans, tan públics com privats, és avui còmplice de l'assassinat d'Amadeu Casellas.

S'ha silenciat qualsevol intent de fer del cas de l' Amadeu una preocupació social. Estan matant l’Amadeu Casellas, pres anarquista català que va entrar a la presó a finals dels anys 70, per robar als que més ens roben: els bancs, i finançar, amb aquests diners, lluites obreres. L'Amadeu no va incorrer en cap delicte de sang.

Se'l castiga per denunciar la situació real que s'esta vivint a les presons. Donant noms i cognoms dels que maneguen aquesta màfia penitenciària, que beneficia els rics i perjudica als pobres. És per aixó que ara, a dia d'avui, porta 100 dies en vaga de fam i 11 en vaga de set, després de 23 anys tancat.

En aquesta situació dolorosa, la seva mare fa un any que demana reunir-se amb la consellera de Justícia, Montserrat Tura, o amb el director general d’Institucions Penitenciàries, Albert Batlle. Tots dos s’hi continuen negant: estan massa ocupats en coses importants.

L’any passat l’Amadeu va fer dues vagues de fam, ell les va aturar amb l'acord de que a la tardor del 2008 passaria a tercer grau, després del qual sortiria al carrer. Aquest acord s’ha incomplert, i encara ara cap dels responsables ha donat explicacions al respecte. Ara mateix el seu estat és molt crític i es troba incomunicat a la unitat hospitalària penitenciària de l’Hospital de Terrassa.

Exigim, perquè és de sentit comú, que el cas de l'Amadeu Casellas es faci públic i es difongui entre la gent.

Que els responsables polítics, el Secretari de Serveis Penitenciàris, Albert Batlle i la Consellera de Justícia, Montserrat Tura, donin explicacions del perquè s'arribat fins aquesta situació, on una persona ha estat més de 200 dies de vaga de fam, i està a punt de morir per la seva llibertat!

A vosaltres, les persones que escolteu aquesta ràdio, a tothom qui senti aquest cas com una injustícia, veniu a mostrar la vostra solidaritat amb l'Amadeu a la manifestació que hi haurà aquest dissabte a la Rambla del Raval a les 18.00h.

Amadeu, company, t'esperem aquí amb nosaltres.

dimecres, 21 d’octubre de 2009

El decreixement arrela al barri.

Aquest cap de setmana, el centre social okupat i autogestionat La Teixidora, a acollit unes jornades decreixentistes certament fructíferes. Amb una norantena de persones entre els dos dies, l’èxit no ha estat tant sols d’assistència; des de l’intendencia alimentària fins als més que esperançadors resultats, l’organització d’aquest esdeveniment tant ben muntat, ens fan recuperar un bri d’esperança entre l’oceà d’alienació consumista que ens ofega, tant farcit de naufragis socials com d’hipotecats fins al coll.

Grups d’habitatge, d’alimentació, d’ensenyament, de coordinació, d’economia, de documentació... I un llarg etcètera de comissions amarades de dinamisme indòmit, per tal de fer front al inamovible ( fins ara) sistema capitalista.

David contra Goliat? potser sí, però ja està encesa la fornal que maximitza la producció de fones i pedres no ens han de faltar. El capitalisme caurà com fruita podrida que caldrà saber compostar.

dilluns, 19 d’octubre de 2009

Cal recolzar el consum agroecològic.


Hi ha un moviment, tant lent com imparable, de consumidors que prenen consciència de les seves responsabilitats ambientals, socials i de salut pròpia. Cada dia som més gent, fastiguejada de menjar plàstic enverinat amb textura de carbasó i soja transgènica com additiu universalitzat.

Afortunadament, encara queden unes poques pageses com cal, que elaboren els productes hortícoles amb l’orgull saborós de les coses ben fetes. És el cas de La Datzira, un projecte de vida basat en el respecte al medi amb majúscules, procurant defugir en tot lo possible l’esclavitut monetària del sistema capitalista.

Volem fer pública, des d’aquesta eina informativa de l’A.A.V.V. de Can Ricart, la nostra crida de suport a productores com ella, autèntiques mestresses del territori que interactuen amb el medi ambient sense agressions agroquímiques ni abusos laborals. La porta del C.S.O.A. La Teixidora ( c/ Marià Aguiló nº 35) està oberta tots els dijous a les 20’30h per rebre les cistelles del grup d’ecoconsum La Unió del Poblenou (socis i no clients de La Datzira), i per atendre qualsevol dubte de totes les qui us volgueu afegir. Us esperem a totes, no t’estiguis de passar-t’hi a tafanejar tot el que vulguis, preguntar indiscrecions i/o fer apologia verdulaire.
Ens veiem qualsevol dijous al vespre, fins llavors, salut i bons aliments.

dimecres, 14 d’octubre de 2009

El 17 d´octubre, traiem les teranyines del Forat… la lluita continua!


A l´octubre del 2006 la plaça va ser desallotjada per la policia de l'ajuntament i ara, dos anys més tard, tres persones estan esperant judici; els demanen entre 8 i 10 anys de presó per haver participat a la manifestació de protesta contra el desallotjament.
Convoquem aquesta jornada en solidaritat amb elles i per a recordar a l´Ajuntament que la plaça del Forat sempre ha estat activa i combativa.

Aprofitant que el Forat és un espai de trobada entre diferents grups i barris, us convidem també a compartir les vostres lluites, ja siguin antirrepressives, antirracistes, en contra de l´especulació immobiliària, en defensa del territori, d´aquí o de lluny…

Convoquem als col.lectius a muntar una paradeta informativa, exposició fotogràfica, projecció de vídeo o qualsevol altra activitat a la plaça.
Serà una jornada lúdica i d´intercanvi i coordinació de lluites.

Esperem que sigui un dia típic al Forat: jornada de curro al matí amb xiringuitos informatius; paella i veïnatge popular al migdia; intercanvi i
coordinació de lluites després de dinar; i per a rematar el dia, el tercer festival de flamenc del Forat amb concerts i tapes a l´aire lliure.

Agraïm als col.lectius que participin que ens diguin què necessiten i què portaran, per a així coordinar-nos millor. I per a les que vingueu i no
formeu part de cap col.lectiu, no cal avisar! Esteu totes convidades!


El programa de la jornada :


10:00 plantada de xiringuitos a la plaça
12:00
cercavila pel barri, plantada d´arbres i activitats per als nens

13:00
comença la projecció de documentals sobre barris en lluita als
locals del barri (L´antiga Recicleta i l´Ateneu Llibertari del Casc Antic)
14:00
paelles vegeta i de marisc a bote

17:00 micro obert (per a intercanvi i coordinació de lluites) amb te
marroquí, cafè i pastissets)
20:00
el III Festival de Flamenc del Forat, amb concerts, corro flamenco
i tapes a l´aire lliure.

foto de J. Secall, Forat de la vergonya oct. de 2006, durant un dels dies de l'atac dels antiavalots de l'ajuntament.
video
de dvactivisme de l'última jornada de la brutalitat municipal contra el parc del poble, enllaçat damunt del cartell en vermell.

dimarts, 13 d’octubre de 2009

12 d'octubre, res a celebrar!.

Han passat 517 anys del inici del major genocidi de la història. Es calcula que 60 milions d’indígenes americans varen pagar amb el preu de les seves vides el “glorioso descubrimiento” d’un continent que ja estava ple de gent.
Els supervivents a la creu i l’espasa, foren víctimes d’un espoli cultural, econòmic i de recursos naturals, que hauria d’avergonyir als descendents dels conqueridors. Però lluny d’això tenen la poca vergonya de treure pit, tot i omplint-se la boca dient “España”.


La tergiversació històrica és exageradament grotesca. Per començar, la bandera “rojigualda” té amb prou feines 200 anys d’antiguitat. Com que no s’entén un país o nació sense bandera, mal podia existir Escanya 300 anys abans de tenir llur tros de tela bicolor. Les tres calaveres de la mort, lluïen estendards castellans i lleonesos, pendons dels regnes a qui representaven.

Sota l’eufemisme de “descubrimiento” s’intenta amagar un saqueig sistemàtic de riqueses, que avui encara segueix parasitant llatinoamèrica. Multinacionals com Endesa foragita de les terres ancestrals als Maputxes, per fer negocis hidroelèctrics damunt el cementiri dels avantpassats dels indígenes. Telefòniques i Banestos financen mercenaris que mantenen les oligarquies escanyapobres en les poltrones dels diversos poders. Sàtrapes demagogs i dèspotes despietats continuen la feina colonitzadora, la que Colon va començar amb sacrosantes intencions cristianes.

Però com dèiem abans, encara són “legión” els que es vanaglorien de ser hereus polítics d’uns criminals moguts únicament per la cobdícia de conquerir “El Dorado” a canonades i foc. Cinc segles després, els valors de la “raza” dels conqueridors procuren dissimular la fúria mesetaria assedegada de sang indefensa, l’assassinat massiu d’éssers desprotegits davant els mosquetons i les lluents armadures dels nous cacics.

La rapinya organitzada dels materials preciosos fou prioritària des del primer moment. Diuen les cròniques de gent coetània, com frai Bartolomé de las Casas, que sols en les mines de plata de Potosí haurien mort 8 milions d’indis esclavitzats pels blancs addictes als vils metalls.

Solament individus prou desvergonyits com per creure’s amb el dret d’anar a arrabassar impunement els caladors de pesca somalis, i acusar de pirateria als antics pescadors (que estan tant desesperats com per enfrontar-se a una fragata militar amb una zòdiac, tres AK-47 i un parell de llençagranades atrotinats), poden estar tant malalts d’avarícia com per reivindicar tal bogeria transcontinental.

diumenge, 11 d’octubre de 2009

Un any més, portes obertes entre naus tapiades.


Un altre any s’ha repetit la foto. Han tornat les jornades de portes obertes dels espais creatius per artistes no foragitats pel 22@. Aprofitant l’avinentesa, s’ha pogut passejar per dos recintes fabrils arquitectònicament protegits per la llei, Can Ricart i La Escocesa.


La teòrica protecció legal del nostre patrimoni històric, revela la seva fal.làcia mercès a esdeveniments com aquests. La majoria de naus, altre hora curulles d’activitats creatives i productives, resten ara ermes de vida humana. Espais estèrils esmicolant-se des de fa massa anys sota el pes de la deixadesa municipal. Nius de paneroles, caus de rates del grandària de conilleres i nínxols-reservori per a la cria de mosquits s’amaguen de mirades ciutadanes darrera tapies de llautó.

Igualment ocultes per mediàtiques cortines de fum, les milionàries plusvàlues en les requalificacions dels terrenys han marxat de vacances al carib. Per estricta voluntat dels polítics que ens malgovernen, al petit propietari se l’ha expropiat a preu de cadastre, deu vegades per sota del preu de mercat. Amb les grans constructores, en canvi, l’estratègia municipal ha estat la contraria i centenars de milions d’Euros han engruixit els contes empresarials dels seus amics.

Les competències urbanístiques exclusives del ajuntafems barceloní mereixen auditories fiscalitzadores, tant o més que els contes en Suïsa del palau de la música. No és casualitat que Barcelona sigui la tercera ciutat europea més atapeïda. Els coeficients d'edificació del 22@ son un autèntic escàndol, que supera de molt l'assumpte dels informes inútils pagats amb diners públics.

Foto, text de J. Marca. La foto per qui la vulgui copiar du per nom: Can Ricart tancat vs Hangar obert.

dissabte, 10 d’octubre de 2009

El pornogràfic esperpent volador.


L’altre dia, en el diari Avui, s'escandalitzaven perquè una pel·lícula de gènere "x" anglesa, fes publicitat de la ciutat Condal. (Es clar que, d’aquesta manera, quan els guiris arriben al mercat de la Boqueria, creuen que el nom està relacionat amb les pràctiques sexuals que s’hi practiquen sota els porxos.)
El que enlloc d’escandalitzar, els mass mèdies glorifiquen, és l’espectacle repugnant dels avions de guerra, sobrevolant el que fa 5 anys eren les platges del “Fòrum de la pau”.
Per més inri, durant el cap de setmana passat, el dret de banyar-se en la platja nudista de La Marbella ha quedat abolit per mesures de seguretat del concurs d’acrobàcies.

Una bacanal malbaratadora en els temps que corren, on es fa apologia del consum de combustibles fòssils pel pur plaer de “l’espectacle”, no sembla prou pornogràfica?. La mobilització de masses aborregades per a que aplaudeixin armes volants, dissenyades i utilitzades per a destruir, no escandalitza?. La privatització de l'espai públic per a negocis empresarials, convertint el front marítim en un anunci, no provoca escarafalls d’indignació?. La contaminació acústica, l’atemptat paisatgístic, el missatge opiacic/social que supura l’esdeveniment, no mereixen la més severa censura?.

Potser algun hippy-flowers buscarà respostes en el vent, però molt ens temem que l’atronador rebombori de tanta maquinària infernal i militarista, deixarà un mal de cap ensordidor enlloc del soroll natural marí. Com deia el gran mestre Miquel Martí i Pol en el seu poema de les quatre banderes :

“…no la llevaré fins que bufi,

ben fort, un vent de llevant,

que s’endugui aquest mal aire

que ens toca de respirar.”

Tant de bo que l’huracà de la crisi financera faci que aquest sigui l’últim any amb tant condemnable contaminació aero-marítima de la tranquil.litat poblenovina, que ens priva de gaudir tranquil.lament dels últims dies de platja fins les properes calors.

dilluns, 5 d’octubre de 2009

NADA QUE CELEBRAR, MUCHO POR DENUNCIAR!

El 12 de octubre, mal llamada fiesta de la "hispanidad" o de la "raza" en el estado español, se ha convertido en unas de las principales fechas de movilización del continente américano. Llamado el día de la Resistencia de los Pueblos por aquellos que creemos en la justicia social, la autodeterminación y la dignidad de los pueblos. Este 12 de octubre salimos a la calle pensando que no hay nada que celebrar y mucho por denunciar. La masacre de millones de personas hace 517 años, la explotación de recursos que abrió la colonización imperial y que a día de hoy no termina. Siglos después salimos a la calle con la frente en alto y llenos de dignidad a denunciar que continua la colonización con caras diversas; control político y economico a manos de gobiernos del norte, clases minoritarias criollas y transnacionales....Ya basta!

Invitamos a todas las personas, colectivos, organizaciones sociales y populares a marchar el próximo lunes 12 de octubre, Día de la Resistencia y la Dignidad de los Pueblos para denunciar el saqueo histórico y el neocolonialismo de Estados Unidos y Europa que sigue desangrando a los pueblos latinoamericanos. Nada que celebrar y mucho que denunciar!

Sortim de la plaça Universitat a les 17hs en manifestació fins a la plaça de St. jaume on realitzarem un acte polític i cultural cap a les 19hs.

- Por la autodeterminación de los pueblos
- Contra el neocolonialismo político y económico español, europeo y yanqui
- Por la dignidad humana y contra la ley de extrajenría
- Contra el exterminio de los pueblos indígenas

¡¡Por un país de los pueblos y sin dueños!!

¡¡Que viva la digna rabia de los pueblos!!


CSO Barrilonia, la casa de los pueblos rebeldes