dilluns, 27 de desembre de 2010

El "Mascarell" de proa de la nau sociovergent.


Habemus déjà vu en la conselleria de cultura. Hi haurà un individuo que no és nou en el càrrec, sinó que és "lo dolent conegut". Ja durant 6 mesos del any 2006, el "senyor" Ferran Mascarell ocupà la màxima responsabilitat cultural del país, sense moure ni un sol dit per defensar can Ricart. Ara torna a la càrrega, cavalcant l'onada de la singladura del vaixell de la nova sociovergencia governant.

Amb unes cartes de navegació negociades sota la taula, una travessia farcida d'esculls comuns ( casos Pretòria i Palau de la música), una brúixola empenyorada per pagar el sou del brunet, una quilla d'escàs calat que fa aigües per tot arreu i una tempesta financera que amenaça de trencar les veles, el naufragi nacional ens ancorarà en la crisi moral fins ofegar tota dignitat.


Embarcats en la mateixa empresa, mariners, polissons i passatgers passavolants, no tenim port segur cap el que remar. El capità Artur no toca de peus en terra i confon la roda del timó amb la lluna de València.

Totes les qui no ens veiem capaces de caminar damunt les aigües, cal que comencem a plantejar-nos algun curset accelerat de natació. I de pressa, que el nivell de líquid apestós ja ens arriba fins el nivell del coll.

divendres, 24 de desembre de 2010

Negant responsabilitats fins a l'últim dia de "feina".


En aquest malaurat país, ningú accepta les seves responsabilitats. Ahir davant del parlament, el "senyor" Tresserras va perdre l'última oportunitat com a conseller de cultura, d'entonar un "mea culpa" i va continuar pixant fora de test.

Increpat pel president de l'associació veïnal de Can Ricart, al respecte de la destrucció impune d'un B.C.I.N. tant important com el de l'antic recinte industrial, va començar a llençar pilotes fora, una darrera l'altre.

-Dels 22 mesos que va trigar la seva conselleria en incoar l'expedient, quan la seva normativa legal els obligava a fer-ho en menys de 6, en tenia la culpa el seu antecessor.

-Del enderroc dels túnels de transmissió energètica, primer ho confonia amb la sèquia que abastia d'aigua al recinte i després en culpà als tècnics que feren les cates arqueològiques.

-De la desaparició d'espais de creació artística en el Poblenou, no sap/no contesta.

-De la destrucció de 250 llocs de treball, no és de la seva competència.

-De que bona part del recinte sigui propietat de la immobiliària Alza real, en tenia la culpa l'ajuntament i els plans urbanístics.

-De la plusvàlua de 109 milions d'Euros en la requalificació dels terrenys d'industrials a edificables, regalada al Marquès de Santa Isabel en nom del be comú, tampoc no en tenia competències.

-De que el veïnat tingués que treballar gratis per defensar el nostre patrimoni cultural, bo i cotitzant els impostos que li paguen el sou seu ( i una jubilació generosa), mentre ell cobrava i no feia la feina de protegir un B.C.I.N. , tampoc va respondre ni ase ni bèstia.


Total, que ell va ser poc més que el paladí que va salvar Can Ricart de les urpes de l'especulació i preservar el patrimoni arquitectònic. Un autèntic super heroi de còmic "tragicoesperpèntic". Fins a l'últim dia del càrrec continua complint amb la dita popular que sentencia: L'autocrítica és una virtut revolucionària, absolutament desconeguda entre la totalitat dels "nostres" parlamentaris.

El més terrible del cas és que amb la nova sociovergència, ens temem anar de mal a pitjor. Aquesta nit el cant de la sibil.la sonarà més profètic que mai.


( Foto de Jordi Borràs)

dijous, 23 de desembre de 2010

Davant la sentència del T.S. cal fer-se sentir!

Enfrontats als corruptes, "saludem-los" com es mereixen. Aquesta tarda, a les 20h unes 500 persones hem fet pinya a la plaça St Jaume, davant la nova agressió espanyolista que patim:

Veure vídeo

Animats amb que ni la pluja, ni el poc temps de marge de la convocatòria, han impedit l'assistència d'un número de gent més que digne, demà tornem a la càrrega.

Rebrem al nou govern sociovergent amb una bona xiulada, per la seva actitud botiflera i la seva manca de dignitat nacional.



Estarem a partir de les 12h en el parc de la ciutadella, armats amb casoles i pitos, fent-nos sentir.

No cal dir que s'aprofitarà l'avinentesa per exigir presó per aquesta canilla de corruptes i saltamarges que han buidat la caixa i s'han omplert les butxaques, hipotecant el nostre futur econòmic.

Fora la legislació escanyola i la xusma imperialista. Prou col.laboracionisme institucional botifler!

dimecres, 22 de desembre de 2010

La veritable història de l'ovella negra:

















Diu que fa molts i molts anys, en un país molt i molt llunyà, una volta hi hagué una ovella negra.

Llogicament, la resta del ramat, la va afusellar.

Perooo.... Cent anys més tard, el ramat, penedit, li va erigir una estàtua eqüestre que va quedar preciosa enmig d'un parc.


És per això que, des de llavors, cada cop que en algun racó de món neix un altre ovella negra, corren a passar-la per les armes. Per a que així, les noves generacions es puguin exercitar en el noble art de l'escultura.




Els regidors municipals (que se suposa són individus que estan llegits), deuen de conèixer aquest conte d 'Augusto Monterroso. Per això sospitem que l'enderroc de la nau industrial del carrer Bolívia és una maniobra per a que els artistes del esprai expressin llur creativitat grafitera.

D'altre manera, no s'entén que 48 hores després ja ha començat a funcionar com galeria d'exposicions al aire lliure. En pocs dies més, el pitoniso Ritxi endevina una nova inauguració: El veïnat podrà gaudir d'un amplisim pipi-can, per a poder deixar als seus gossos que hi defequin a cor que vols.



Tot plegat, gentilesa del 22@ i sense augmentar-nos gaire els impostos!

( si més no, de moment)




diumenge, 19 de desembre de 2010

Crònica fotogràfica d'una destrucció especuladora.























Malgrat l'esclat de la mal anomenada crisi, les causes que la van provocar continuen actuant impunement, sense que ningú gosi intentar aturar-les. Aquest dies hem vist com una nau industrial en magnífic estat d'edificació ha estat enderrocada, a tocar de Can Ricart.






Les excavadores han tornat a assetjar el nostre patrimoni històric, declarat be cultural d'interès nacional. El mal record de fa pocs anys ens ha tornat a la ment, encara que aquesta volta sols han tombat un tros de tanca de maons del recinte, a part de la nau afectada.






















L'edifici, situat en el Carrer Bolívia nº 202, ha deixat d'existir i amb ell la possibilitat que torni a aixoplugar cap lloc de treball. Els propietaris de l'immoble prefereixen especular amb el preu del terreny, convertit en descampat, que apostar per llogar-ho a alguna empresa de l'economia productiva.























El propietari del nou bar situat en la cantonada d'enfront, anomenat "El racó de Can Ricart" no tindrà clients que li vinguin a l'hora de l'esmorzar i la ferreteria de més avall no vendrà ni un trist tros de filferro. totes les veïnes ens veiem perjudicats per aquesta actitud destructora.


Aquest petit exemple, multiplicat per moltes vegades, dona per resultat una xifra de dos números i una lletra exòtica: El 22@ ( que especula i roba).



dissabte, 18 de desembre de 2010

Ocupant amb "C" de Caracas:


Hi ha una revolució urbana del poble treballador bolivarià, organitzant-se contra uns principis capitalistes d'especulació immobiliària. Enfront als qui pretenien fer negoci, deixar-los sense dret a l'habitatge, llibera els edificis ociosos de la capital veneçolana. Davant el tòpic dels "okupis perroflautics" i llur mítica mancança d'higiene podal, hi ha una realitat de gent plantant cara en defensa del orgull patriòtic i revolucionari, que no es deixa trepitjar.

Amb la dignitat com a clau que obre tots els panys i esbotza qualsevol porta blindada, estem convençuts de que la Victòria en aquesta batalla està assegurada.




divendres, 17 de desembre de 2010

Continua la impunitat assessina.


18 anys sense Pedro Álvarez - Ofrena, Mural i Manifestació. 15-12-2010




veure vídeo: http://blip.tv/file/4523781


Un any més ha tornat a passar un any. Un any més sense en Pedro Álvarez el jove de 20 anys que la nit del 15 de Desembre de 1992 va ser assessinat per un Policia Nacional fora de servei degut a una discussió de tràfic. (veure els fets a http://www.apriltex.es/pedroalvarez/ ).

La jornada de la commemoració del 18 any del seu assessinat va ser com cada any, un moment de record, de rabia i impotència, de solidaritat amb els més propers i també, altre cop, d'injusticia. Injusticia perquè cap organ de l'estat i de cap govern ha tingut la dignitat de preocupar-se del cas i de la família d'en Pedro. Injusticia perquè en comptes de respectar aquest dia de dol i record per la família i amics, els mossos d'esquadra intenten impedir la pintada del Mural a L'Hospitalet a la Plaça Pedro Álvarez, requisant tota la pintura i identificant a 15 persones que restaven alli solidaries amb les pintores. Evidentment quan van marxar després de tot el paripe el mural es va fer, perquè per molt que volguin callar-nos, multar-nos, indentificar-nos,... MAI ENS FARAN CREURE!

dijous, 16 de desembre de 2010

Amanida de trets olotina o la "balasera" venjativa?



Ahir al matí, la capital garrotxenca esmorzava una amanida de bales d'allò més indigesta. Dos propietaris d'una constructora i dos treballadors de banca passaren a millor vida per l'acció d'un català de socarrell. En Pere Puig i Puntí, de 57 anys i amb el pare de 80 al seu càrrec, es veia presumtament desnonat pel mateix banc que no li feia efectiu un xec amb el seu sou de 5 mesos, per suposada manca de fons.


La situació desesperada la volgué resoldre prenent-se la justícia per la seva mà i assegurant-se un sostre carcerari durant la resta de vida que li quedi. Mirat des de fora és evident que li calia cercar un altre sortida, però s'hauria d'estar en la pell d'aquestes persones que es veuen injustament condemnades a la més cruel exclusió social, davant la indiferència general dels poders públics.




Si l'estat escanyol fes com fa l'estat francès, i prohibís fer fora de casa seva ningú durant l'època hivernal ( per evidents motius humanitaris), segurament s'hagués evitat la tragèdia de 4 vides perdudes en " un dia de fúria"

Nosaltres, des de l'A.V. de can Ricart ens fem els "catòlics" i recordem el " no jutgeu i no sereu jutjats" a l'hora de valorar fets d'aquest calibre ( no fos cas que ens surtís el tret per la culata....)


dimecres, 15 de desembre de 2010

desnonant discapacitats.

















Avui dimecres, si res no ho impedeix, està previst el desnonament d'un discapacitat i la seva família, per part del banc de Santander.

Ahir dimarts, prop d'un centenar de persones li férem costat en la seva vaga de fam davant l'oficina bancària, vigilats de ven aprop pels agents de l'ordre públic ( no fos cas....)

Demà dijous, ens tornarem a trobar davant el nº 5 del passeig de Gràcia amb tota la ràbia que dona l'evident injustícia del " estat democràtic".

Demà passat, o l'altre, podem ser qualsevol de nosaltres el desnonat per imperatiu hipotecari.


V I D E OS:

David contra Goliat

"José Luis davant del banco de Satán."



dilluns, 13 de desembre de 2010

Vaga de fam.

















Avui en José Luis cumpleix el 15è dia de vaga de fam davant del banco de Santander de Bcn, al Pg de Gràcia num.5. El dimarts dia 14 es convoca davant del banc de Santander a les 13:30h del pg de Gràcia, per mostrar solidaritat al company en lluita.


V I D E O :
"José Luis davant del banco de Satán."

Més info : http://loestaspermitiendo.com/



divendres, 10 de desembre de 2010

Cal militaritzar el mercat financer internacional!


Aquests últims dies estem escoltant debats interessantísims respecte a temes totalment anecdòtics:


  • Són els controladors de les línies aèries treballadors “proletaris”?

  • Quin és el sou màxim que es pot demanar un conveni “de classe” ?

  • És “democràtic” la mobilització forçosa de civils?

  • Que dimonis és això de privatitzar A.E.N.A ?

  • Te l'actual govern central prou intel·ligència per calcular les conseqüències d'un presumpte “decreto trampa”?



Però, més enllà de suposades maniobres maquiavèl·liques de distracció, (per a que no es parli de la desesperació econòmica generalitzada), una evidència es visualitza amb contundència: La lliçó realment important que caldria entendre és que la militarització del sector ha resolt el “problema” amb inusitada rapidesa. L'eficàcia de les pistoles a l'hora de influenciar en les voluntats humanes és una realitat tant innegable com revolucionària. Sota l'amenaça armada, l'interès de les parts afectades per un conflicte és modula molt més fàcilment. Proclamat l'estat d'alarma, l'us de la força autoritària en nom del be comú, s'imposa com a la mesura més sensata.



Amb aquest principi empíric com estendard, la solució a la crisi dels sistema financer internacional oneja evident damunt els nostres caps: Cal aplicar desacomplexadament el codi penal militar als mercats i als mercaders. S'ha de fer com el comandante Chavez, que enfrontat a pluges torrencials amb 100.000 desplaçats, no te manies per defensar el dret a sostre de llurs ciutadans . La declaració d'estat d'emergència es revela com miraculosa “mano de santo” per aixoplugar a les persones afectades.



La comparació del dret a anar de vacances en avió, amb el dret a una renda mínima d'inserció, el de l'habitatge digne, el dret al treball, etc, no deixa lloc al dubte. S'ha de desplegar l'exercit dins de les entitats bancàries, per tal de que regulin els fluxos monetaris amb disciplina marcial.

Si en Fèlix Millet passes, com a mesura cautelar, 8 hores al dia pelant patates en la cuina de qualsevol “quartelutxo”, a les ordres d'algun sargento xusquero, un altre Palau cantaria. Si els cascos blaus envaïssin els paradisos fiscals per embargar els bilions que les màfies hi camuflen, canviaria la meva actual opinió de la O.N.U.

Malauradament, el que sembla que volen fiscalitzar per la força és l'espai de les xarxes d'internet. Els guerrillers de la lliure informació s'enfronten a les forces de l'imperi malvat del capital. La primera guerra virtual globalitzada està lliurant els primers combats.


Tot i així, tampoc falten els defensors de la teoria de la triple conspiració: N'hi ha que sostenen que tant en Julian Assange com les dues dones que l'acusen són tres agents a sou de la CIA, que també té en nòmina al Ossama bin Laden, que lo del 11-S va ser un auto-atac per justificar els milers d'assassinats posteriors, que ens fumiguen amb chentrails i amb la complicitat imprescindible dels controladors......


En definitiva, temps tan difícils que ni tant sols està clar quina és la bona trinxera i contra qui es dispara. Ens caldrà cercar les respostes escrites en el vent tempestuós del canvi climàtic, al que el volar de tants avions ens condemna.


Article escrit per Joan Marca, president de l'A.V. de Can Ricart.


dijous, 9 de desembre de 2010

Feliç Artkatraz !




Aquest cap de setmana comença la celebració del primer aniversari del C.S.O. Artcatraz, a qui desitgem que per molts més anys ens alegri el barri amb llurs activitats. Des de divendres a la tarda, fins Diumenge a la nit, tota mena de tallers ompliran les jornades participatives, curulles de caliu popular.







http://fr-fr.facebook.com/notes/artkatraz-csoa/celebracion-del-1-aniversario-de-artkatraz-10-11-12-de-diciembre-del-2010/166325993403390



No deixarem passar tampoc el taller de cuina xinesa del dijous 16-12, sense anar-hi a fer un tast.

dimecres, 8 de desembre de 2010

La brutícia política es reflexa en els nostres carrers:




La Comissió Pro-equipaments del Poblenou ha fet públic un vídeo on denuncien la brutícia que envaeix els carrers del nostre barri:



http://www.vimeo.com/17522159





El contrapunt el posa en Ricard Gomà, President del Grup Municipal d'ICV-EUiA de l'Ajuntament de Barcelona, "explicant el que canviarà amb la nova contracta de neteja i quins beneficis obtindran directament els ciutadans":

http://www.youtube.com/watch?v=nCWQbML_H-U


Com que la realitat és sempre lo més revolucionari que s'ha inventat, no tenim res més que afegir.

divendres, 3 de desembre de 2010

Iniciativa Ciutadana sobre el dret a l’habitatge



Aquesta fòrmula és a la Carta Municipal de Barcelona, i requereix, una vegada admesa a tràmit, recollir les signatures de, com a mínim, l’1% de la població major de 16 anys de la ciutat. És a dir, 15.000 signatures. Cal remarcar que és la primera vegada que és promou una iniciativa Ciutadana a Barcelona.



La CUP de Barcelona ahir va presentar al registre de l’Ajuntament una Iniciativa Ciutadana per tal de promoure l’aprovació d’una Ordenança de mesures per fomentar i garantir el dret a l’habitatge a la ciutat de Barcelona.




Algunes de les principals mesures proposades són :



-Frenar la venda i alienació de sòl públic per tal de destinar-lo a polítiques d’habitatge.
-Creació d’un Parc Públic d’Habitatge en règim de lloguer social que no superi el 10% de la renda anual.
-Creació d’un cens d’habitatges buits per tal d’aplicar les mesures previestes a la Llei del Dret a l’Habitatge i expropiar-ne l’usdefruït per passar al règim de lloguer social.
-Destinar sòl públic a la cessió d’ús per a cooperatives d’habitatge.
-Crear un registre de desnonaments per motius econòmics així com mesures per evita-los i, en tot cas, unc compromís de reallotjament perque ningú hagi de viure al carrer.


D’altra banda, el text també preveu instar l’estat i el Parlament per tal que es modifiqui la Llei d’Arrendaments Urbans, la Llei d’Habitatge i la normativa de cessió obligatòria en operacions urbanístiques.

Es tracta doncs, d’un seguit de mesures que, ni són totes les possibles ni són suficients per posar solució al problema actual de l’habitatge, però que representen el mínim que hauria d’assumir l’Ajuntament per començar a construir polítiques públiques de justícia i equitat social.
Per saber-ne més:

http://www.llibertat.cat/content/view/11248/1/



dijous, 2 de desembre de 2010

Un altre consell d'oci gratuït al barri.

















Un altre consell d'oci pels caps de setmana és visitar "La nave espacial" en el C/Avila, 176 . Hereus ( en el bon sentit de la paraula) dels companys de "La Makabra", són un magnífic complement als seus veïns d'Artkatraz.



Diumenge 5-12, a les 19h hi ha cabaret de danses. Divendres de la setmana que ve (10-12) a les 22h, hi ha programat circ, teatre i performance. Tenen una activitat creativa que paga la pena tenir present, com a font d'espectacles culturals que enriqueixen les persones, alimentant-ne els esperits (en èpoques en que l'aliment mental escasseja tant escandalosament).

També tenen botiga gratis, espais d'assaig per artistes, menjar i beure a preus populars i un ambient molt agradable. Nosaltres, des de l'A.V. de Can Ricart, els recomanem fervorosament.

divendres, 26 de novembre de 2010

Horticultura guerrillera i vacilona.


















L'escamot pastanagaire
(de la comissió de batalles vegetals de l'A.V. de Can Ricart), reivindica l'autoria de la següent acció de lluita arada:


Amb premeditació, alevosia, nocturnitat i duet, equipats amb uleta i rasclet, sense ni un sol pètal de pacifisme hippy-flowers , amarats d'èpica patatera i armats d'esperances de futur fins a les dents, un grup reduït de membres de les forces especials horticultores, ha alliberat els escocells de les noves jardineres que hi ha en la plaça de la biblioteca de can saladrigas ( C/Joncar nº 35) . Burlant clamorosament les defenses enemigues i clandestinament camuflats en la foscor, hem plantat alls, pèsols i cols, per fer front a la crisi nutricional que ens encercla amenaçadorament. Són petites llavors de combat, però que faran germinar brots verds davant l'obscuritat de l'horitzó capitalista i a despit de les normatives del cinisme consistorial.

Amb aquesta acció de propaganda arada, declarem la guerra a la insostenibilitat municipal barcelonina, fins a recuperar la sobirania alimentària que ens arravataren amb molt males arts les polítiques, obtusament miops, de l'ajuntafems governant. PERQUÈ SOM LO QUE SEMBREM, NI UN NAP ENRERA; HORT O MORT, FINS A LA VERDURA FINAL!


Vila de Poblenou, durant la matinada de "la noche de autos" i sense "fuerte viento de levante".






NO EN VOLEM CAP
QUE SIGUI PACIFISTA,

NO EN VOLEM CAP
QUE SIGUI MODERAT.

VOLEM, VOLEM, VOLEM,
VOLEM MÉS CONTUNDÈNCIA,

VOLEM, VOLEM, VOLEM,
MÉS RADICALITAT!





Visca la terra, mori el mal govern.



















Guerra a la guerra i visca la terra !