dilluns, 27 de desembre del 2010

El "Mascarell" de proa de la nau sociovergent.


Habemus déjà vu en la conselleria de cultura. Hi haurà un individuo que no és nou en el càrrec, sinó que és "lo dolent conegut". Ja durant 6 mesos del any 2006, el "senyor" Ferran Mascarell ocupà la màxima responsabilitat cultural del país, sense moure ni un sol dit per defensar can Ricart. Ara torna a la càrrega, cavalcant l'onada de la singladura del vaixell de la nova sociovergencia governant.

Amb unes cartes de navegació negociades sota la taula, una travessia farcida d'esculls comuns ( casos Pretòria i Palau de la música), una brúixola empenyorada per pagar el sou del brunet, una quilla d'escàs calat que fa aigües per tot arreu i una tempesta financera que amenaça de trencar les veles, el naufragi nacional ens ancorarà en la crisi moral fins ofegar tota dignitat.


Embarcats en la mateixa empresa, mariners, polissons i passatgers passavolants, no tenim port segur cap el que remar. El capità Artur no toca de peus en terra i confon la roda del timó amb la lluna de València.

Totes les qui no ens veiem capaces de caminar damunt les aigües, cal que comencem a plantejar-nos algun curset accelerat de natació. I de pressa, que el nivell de líquid apestós ja ens arriba fins el nivell del coll.