dissabte, 27 de març de 2010

Encara ens caldrà lluitar molt per defensar els nostres drets lingüístics


Una sentència recent acaba de condemnar una ciutadana catalana a pagar una multa de 180€ per una "falta de respecte a l'autoritat" que es concreta en haver-se dirigit reiteradament en català a uns agents de la Guàrdia Civil, a l'aeroport de Girona.

Tant Òmnium Cultural com la Plataforma per la Llengua, que han assumit la direcció lletrada del cas, interposaran recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial de Girona, entenent que cal reparar aquesta discriminació lingüística.

La discussió entre la dona condemnada i els agents va començar quan els segons van voler obligar-la a parlar en castellà contra la seva voluntat, cosa que ella va desobeir d'acord amb els seus drets reconeguts legalment.

En una nota remesa aquest dijous, les dues entitats detallen que la seva clienta ha estat condemnada al pagament d'una multa de 180€, malgrat que el fiscal en demanava 200€, per una falta de l'article 634 del Codi Penal -falta de respecte a l'autoritat.

Al respecte, el text subratlla que "cal tenir en compte la legislació vigent", que permet parlar sempre en català a Catalunya. No obstant això, i segons aquestes dues entitats, la discussió entre agents i clienta es va iniciar quan la segona es disposava a agafar un avió a l'aeroport de Girona, pel fet que en dirigir-se als agents ho va fer en català.

Els agents de la Guàrdia Civil van exigir a la dona que se'ls dirigís en castellà, i davant la seva reiterada negativa van decidir sancionar-la, amb una denúncia que ha desembocat en el judici que ara l'acaba de condemnar a l'esmentada sanció econòmica.

En aquest sentit, Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua han anunciat que recorreran la sentència presentant un recurs d'apel·lació davant l'Audiència Provincial de Girona, entenent que es tracta d'una discriminació lingüística que cal reparar.

dijous, 25 de març de 2010

Les industries de la guerra continuen corrompent el barri.



L’esfilagarçat teixit associatiu del Poblenou no és gaire llepafils a l’hora d’acceptar les engrunes del negoci genocida. Els beneficis econòmics de la venda d’armament, desprès d’omplir curullament les butxaques més inconfesables, en dediquen les escurrialles ensangonades a rentar la seva imatge corporativa. I sempre troben una ma parada, que no te escrúpols de tacar-se amb diners bruts.

Ja fa més d’un lustre, Indra i altres de la mateixa calanya, patrocinaven el Fòrum 2004, que havia de portar la pau al món, i tal i tal. Un any després, regalaren uns quants ordinadors que se’ls hi havien quedat antiquats a les associacions de la coordinadora d’entitats, que ansiosament feren cua per rebre l’almoina. L’any passat, Hangar i Niu tampoc varen fer cap lleig al inside 22@ ni a la podridura ètica que comporta fer suposat art a costa de les persones rebentades a bocins pels productes fabricats pel seu patrocinadors.

Aquest any “l’afortunat” que rebrà el xec solidari amb els morts d’Afganistan serà l’A.V. de Diagonal Mar. El proper cap de setmana faran una calçotada amarada de defuncions alienes. Potser fins hi tot celebrin que l’estat escanyol ha ascendit fins el nº5 del rànquing d’exportadors d’armes del món, sense deixar d’ésser el primer venedor de municions al Àfrica subsahariana. El netwnosequè responsable d’aportar un xip al radar de seguiment d’objectius del míssil Tomawaux els hi financia l’esdeveniment. Tot i així, el tiquet s’anuncia a 17 Euros: “Pa mear y no echar gota”.

dimecres, 24 de març de 2010

Entrevista radiofònica a Radio Contrabanda

Comptem amb la presència de Joan Marca, president de l’Associació de Veïns de Can Ricart per explicar-nos quins interessos hi hagut darrere l’enderrocament d’aquest espai catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, que va ser la plataforma salvem can Ricart i altres potineries que ha viscut l’històric barri obrer.

A més, trucades d’oients que ens donen la seva opinió en lírica i prosa sobre l’assumpte; inaguració del Cabaret Lancaster i molt més.

Música en ruines: Joan Vinuesa, Maquina, La Tropa (des del Mas Gornal, Vich), Lokos x tu culpa, Atrako a mano armada (amb l’ajuda de Rinkonete en tu retrete i del innombrable) i Albert Pla.

Notícia mare a: http://majaras.contrabanda.org/2010/02/21/can-ricart/


(clica per escoltar el programa)

Enllaç

dilluns, 22 de març de 2010

Jornada de portes obertes a la casa de les llengües.


La buidor de gent més rotunda està presidit les jornades de portes obertes, de la casa de les llengües que pretenen perpetrar en can Ricart. El trist paisatge de l’esdeveniment consisteix en dues sales desertes de veïnat ( una en una nau i l’altre en una carpa) i una plaça embalsamada que les separa, tant orfe de persones com curulla de vida estava fa pocs anys. Sols convidant a canapés als autocars del incerso aconseguirant fer-hi venir públic.

Això si, aparells interactius a dojo i pantalles de plasma en escreix, delaten els munts de diners "sense amo" malversats inútilment. Malaguanyats fons econòmics en un districte, on fa pocs dies, hi va haver un bomber que morí electrocutat en un transformador elèctric no senyalitzat. El pressupost s’inverteix segons les prioritats polítiques del govern municipal consideri més escaients..

De poc ha servit, a l’hora d’atraure públic, l’apologia publicitària de “El Periodico” de divendres 27-2, pàgina 53. El presumpte periodista Eduard Palomares hi escriu barroeres desinformacions, bo i entrevistant a la Benedetta. Amb aquesta fórmula de pseudoreportatge monogràfic hipocritament titulat “recuperació del patrimoni històric”, s’asseguren un carrusell de mentides, a quina més grossa.

La “senyora” Tagliabue afirma literalment que volen descobrir amb carinyo la història que hi ha al darrere del antic recinte industrial de Can Ricart, i sorprendre al ciutadà amb una joia amagada que actuarà com un oasi dins del 22@. Davant d’afirmacions com aquestes, l’alçada del nivell de falsedat ens deixa bocabadats i esmaperduts. La caricatura més esperpèntica enfrontada amb la realitat de l’evidencia, intenta inútilment imposar-se, mitjançant maniobres de distracció que dissimulin jocs prestidigitadors (que pretenen ésser màgia).

La part privada del recinte, paradoxalment, està molt més circulada que la de propietat pública. S’hi han vist freaquis disfressats de paramilitars, jugant a fer maniobres de campanya, i armats amb gualqui-talquis, prismàtics i parafernàlia diversa de camuflatge. S’hi veuen autoanomenats artistes passejant a la recerca d’inspiració i sense sostre cercant ferralla amb que guanyar-se el pa del dia. S’hi van veure geòlegs agafant mostres del subsol amb intrigants intencions. En fí, una autèntica rambla de fauna urbana, digne d’un documental de’n Fèlix Rodriguez de la Fuente.

dimarts, 16 de març de 2010

El neolerrouxisme poblenoví ataca de nou.

El neolerrouxisme poblenoví ataca de nou.

En ple segle XXI, el despotisme pseudoil.lustrat passeja deslligat i lliure de morrió. Sense anar més lluny, un dels comissaris polítics d’Iniciativa que porta més anys infiltrat en el moviment veïnal del barri, continua fent el joc del policia bo, front l'ajuntament dolent. El mateix personatge que anava de nº 31 en les llistes al parlament, pretén fer colar el seu fals radicalisme protagonitzant estrambòtiques maniobres de distracció.

Per tal d'eludir les enormes responsabilitats del seu partit polític en la generació d’una plusvàlua cent milionària en la requalificació dels terrenys, desvia l’atenció amb xerrameca conservacionista de la clau veritable del problema : l’estafa piramidal immobiliària originada pels plans urbanístics especulatius.

Certament, la crisi més xunga que patim és la de valors, que ens aboca a la mexicanització social. Exmenbres de la desapareguda plataforma Salvem can Ricart, acompanyen la hipòcrita escenificació, coneixent perfectament el pa que s’hi dona. No sabem si ho fan per por a perdre alguna subvenció o be per no posar en perill cap posibilitat de fer carrera politico-social, però col.laborar en certes pantomimes de places limitades , al costat de segons quins mercenaris, parla molt poc de be sobre qui hi participa. A nosaltres no ens hi veuran el pel!.

dilluns, 8 de març de 2010

El lamentable estat de la torre del rellotge.

Durant més de cent anys, la torre del rellotge de Can Ricart va marcar els tempos al barri menestral del Poblenou. Els orificis circulars de la part superior de cada façana, avui buits com ulls bornis, eren abans quatre esferes simètricament numerades del 1 al 12. Circulant-hi pel damunt, dues agulles de diferent longituds, dibuixaven en girar les hores oficials a molts metres a la rodona.

clicar sobre foto per ampliar

Ja fa molt temps que va perdre la cúpula punxeguda que la coronava, aixoplugant en l’interior les campanes que tocaven les hores i els quarts. Inicialment, la torre era com uns 10 metres més alta, gràcies al seu barret farcit de cronometrats picarols. Malauradament, la dringadissa monetària va substituir el musical carilló, molt abans que ho fes en Fèlix Millet al Palau.
(També en aquest sentit, Can Ricart va ser pioner).

El que avui en queda de la maltractada estructura, s’esquerda i es fissura, masserant-se a sol i serena. Des de l’incèndi provocat (fins ara impune), les naus que l’envolten resten orfes de sostre.

Les flames convertiren en carbó vegetal les Bigues de fusta, provocant la caiguda de les taulades. Les cendres de la combustió, les cagarades de gavina, el compostatge dels coloms morts i l’orina dels gats que marquen territori, amalgamats amb els bacinets de maons amb lustres de solera i d’altres runes, han fet acumular més d’un pam de magnífic substracte adobat. Això a permès l’arrelament a tot un jardí aeri de males herbes penjants, a l’alçada dels que Nabucodonosor II va ordenar construir en Babilònia.

Durant els mesos de març i de setembre de l'any passat, ja varem denunciar com d'abandonada a la seva sort estava la construcció. L’inspecció veïnal del mes de febrer ha deixat en evidència l’extrema perillositat de l’indret, farcit de traicioners forats. Malauradament, aquesta serà la última vegada que m’enfilo a fotografiar l’estat de degradació en que es troba aquest bé cultural d’interès nacional, propietat municipal. El risc de prendre mal aconsella que no torni a temptar la sort.

La permacultura mal entesa que s’hi “practica”, ha fructificat en benefici de tant sols uns pocs especuladors, mentre el veïnat rep per totes bandes diverses menes de perjudicis.
Si en anteriors articles comentava que el que passa en la part privada del recinte “te delicte”, ara hi afegeixo sense cap dubte que el que hi succeeix en la part pública “no te perdó de Deu”. Per la meva part, continuaré tossudament publicant les proves gràfiques, com a denúncia per a que, si més no, la història jutgi als responsables.


Fotos (febrer de 2010) i text de Joan Marca.

dilluns, 1 de març de 2010

Concurs de disfresses del carnaval 2010.

La comissió de farres diverses de l’A.V. de Can Ricart, després de dilatades deliberacions, ha tingut a bé fer públic el resultat del concurs de disfresses d’enguany :


-Tercer premi per l’aconseguit duet “autoanomenats sindicalistes, sortín d’una reunió amb un monarca amb el que tenen més aspectes en comú que no pas diferències”.



-Segon premi per la comparsa “Cementiri nuclear al 22@”, per la seva cívica aportació al cúmul d’idees municipals esperpèntiques.



-Primer premi per la inefable performance anomenada “Parella d'antiglobis passats de globo”, per l’exemple en la participació ciutadana dels sectors veïnals més vacilons.




Totes i tots els premiats poden escriure a canricartenderrocat@gmail.com per a demanar-nos un tros de runa selecte amb certificat de garantia.