dimecres, 30 de juny de 2010

Txapapot químic o oracle de Delfos?

























Davant la científicament inexplicable aparició de txapapot artístic dins del suposat llac del parc central, reconeixem amb humilitat la nostra ignorància metafísica. Encara que els incrèduls i d'altres gents de poca fe, puguin acusar a l'ajuntafems de realitzar experiments amb substàncies estranyes a la salut dels ciutadans, nosaltres comencem a creure que alguna energia tel-lurica desconeguda hi ha d'estar relacionada. La naturalesa d'aquest fenomen va més enllà que un vulgar vessament incontrolat. El mismísim "pitoniso Ritxi", antic partidari de la lectura dels posos del marro del cafè, va preveure la imputació de'n Garcia-Bragado, "ànima pater" del 22@ i les seves requalificacions de plusvàlues estratosfèriques, només de veure el xup-xup amarronat que sorgia del fons.


Potser que tant sols sigui qüestió de casualitat el paral-lelisme més que metafòric de la putrefacció del líquid estancat amb el miratge del oasi català. Però igual que l'existència d'un rellotge implica la necessitat d'un rellotger que l'hagi creat, les formes artístiques que el txapapot adquireix i l'equilibri cromàtic del conjunt ha d'ésser forçosament un missatge d'algun ent superior. Aquesta inodora manca de pudor, encara que la remenis amb un bastó, no passa desapercebuda a cap ànima sensible.

Però si amb els casos Pretòria i Palau, l'aspecte del suquet és el fotografiat, com respondrà l'oracle quan la resta de merda comenci a surar? Si mai van a judici la construcció del hotel vela, la destrucció de Can Ricart, la requalificació del miniestadi.... del toll fangós sorgiran focs d'artifici? O algun monstre mutant transgènic que devora rà als seus creadors? S'accepten apostes!

dilluns, 28 de juny de 2010

Botiflerisme estatutari? No, Gràcies!


Davant l'evident naufragi del projecte de "reformar" la situació nacional, ens cal cercar sortides èpiques al atzucac actual. Els clàssics asseguren que la força d'una nació es mesura pel número de fusells que la defensen. Sota aquesta perspectiva, s'entén lo malament que ens va.

Per això proposem cercar inspiració en els clàssics de la lírica patriòtica:



La Campana de Sant Honorat

Quan s'anava escolant nostra ciutat
dins del setembre de la mala anyada,
la campana de Sant Honorat,
a dalt del campanar a cada estrebada
movia el seu batall desesperat.
I quan la llengua de la nostra gent
anava renegant d'odi i de gana,
quan s'esberlava el pit d'algun valent,
la llengua de metall de la campana
repicava y cridava a sometent.
I quan el conseller de la ciutat
alçava al cel l'espasa i la bandera,
ja el llop amb la casaca de soldat,
i el lladre de la terra forastera
ens ho deixaven tot esmicolat,
feia un so ronc com un grinyol de fera
la campana de Sant Honorat.
I despres quan vingue la mala nit
i s'ensorra per sempre aquell delit,
i era nostra florida ciutadana,
cementiri, miseria i cos podrit,
pell que tremola i llavi que demana,
amb un plorar de ràbia i de despit
plorava la campana.
Quatre anys mes tard, diuen que el rei prudent
féu despenjar aquella campana altiva,
perque havia tocat a sometent
amb la veu una mica massa viva.
La varen dur entre brases i carbons,
somicant digué adéu a les germanes;
i la van fondre sense més raons,
i del metall en varen fer canons
per ofegar la veu de les campanes.

I ara, Déu sap el temps que s'ha escolat
des del setembre de la mala anyada,
des del rei que escanyant la llibertat
amb la mà va deixar-nos profanada
la campana de Sant Honorat.
Però poc es pensava el rei valent,
amb tanta voluntat i amb tanta fúria,
que campana que toca a sometent
el foc no li fa injúria.
Que si aixeca la forca i el punyal
i l'ungla de les besties s'escomana,
a la campana no li fa cap mal,
perque el so de la campana es inmortal,
i encara sona la campana!
Encara sona; hi ha qui no la sent,
qui té l'orella molt rasposa,
qui l'aparta com un mal pensament,
però encara repica a sometent
nostra campana fosa.
Vosaltres, gent de bona voluntat,
catalans de tota hora,
¿no sentiu, caminant dins la ciutat,
la campana de Sant Honorat?
No la sentiu com plora?

Escolteu, escolteu quin so més fi
- no és el cor que us enganya -
tant si seguiu les mentes del camí,
com si palpeu amb la rella dins les mans,
tant si el rem un fadiga o us aplana,
si sóu pobres, cridaires bergants,
fills de lluita, o de calma casolana,
tant se val, que sou catalans,
hi ha alguna cosa que us farà germans
aquest so i aquest plor de la campana!
La varen despenjar de vora el cel,
encara més amunt ara repica,
ni grapa de botxi ni foc cruel
de mal no poden fer-n'hi gens ni mica.
Canons i lleis i forques, aixó rai!
Se'ns menjaran segons la seva gana,
però ningú pot ofegar-nos mai
la Veu de la campana.

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau

diumenge, 27 de juny de 2010

Capitalisme de casino i pau de cementiri.


Les normes del tripijoc financer son el paradigma de la llei de l'embut. L'últim exemple demostratiu de que les diferències de tracte son sempre una qüestió de tamany, ha estat l'oferta d'amnistia fiscal que hisenda fa davant l'aparició casual de 3000 contes secrets en Suïssa.


Enlloc d'aplicar-lis directament el codi penal vigent i tancar-los preventivament en Can Brians, a l'espera de judici, se'ls hi dona un altre oportunitat. Els possibles 4 anys de presó queden doncs en un recàrrec del 20% del valor del defraudat ( diuen que uns 6000 milions d'Euros). Hi ha qui sempre tenen calculats tots els riscos de qualsevol inversió.

Mentre en Toronto, entre les reunions del G-8 i del G-20, diu que es gasten 1000 milions de Dòlars per a parlar d'austeritat. Els irresponsables que governen els països més poderosos del món, riuen i xerren entre còctels oficials i sopars de gala. El bon rotllet entre ells sempre és motiu “ de honda satisfacción” pels mercats internacionals i els opinadors del circ televisiu, que diuen que plou mentre se'ns pixa'n damunt.


En l'altre extrem, els febles sempre són criminalitzats. Un cruel exemple d'això és la culpabilitat públicament condemnada dels atropellats pel tren en Castelldefels. Segons sembla hi ha una normativa de disseny d'espais de pública concurrència que obliga a dues sortides com a mínim en tot espai on s'acumulin més de 100 persones. Si el pas elevat estava tancat i sosl hi havia el soterrat com única sortida, i ja ho havia advertit una regidora des del consistori, la pregunta és: Que fan les càmeres dels méSS merda a la cacera d'usuaris de RENFE que creuïn incorrectament les vies? Que potser porten comissió de les multes esperpènticament elevades? ( entre 6000 i 30.000 Euros!!!)

Les estacions de Metro del barri de poblenou (línia 4) sols tenen una sortida al carrer. Si la propera revetlla, algú carregat de material pirotècnic, tingués una malaurada ensopegada amb una burilla mal apagada, per on fugiríem els usuaris i les usuàries? Quines multes haurien de pagar els directius de T.M.B. Davant d'aquesta imprudència?


El capitalisme de casino ens dona sempre el pitjor joc, amb cartes que no lliguen i sense roses. Però de la ma del mestre Ovidi, trencarem la baralla; canviarem la partida, quebrant la banca. Anirem d'oros i copes, amb reis i asos; i amb dos cavalls per córrer, quan pintin bastos!


Text de Joan Marca i poemes visuals de Joan Brossa.

dissabte, 26 de juny de 2010

Homenatge merescut.

pedrolo2Avui fa vint que l'escriptor Manuel de Pedrolo va morir, aniversari que el poble d’on era nat, l’Aranyó, recordarà aquest dissabte amb l’espectacle Recital de silencis, que deurem a Xavier Garcia.
Molts dels seus llibres foren censurats per la dictadura franquista, cosa que explica el desfasament entre el moment en què foren escrits i l'any de publicació. L'escriptor era partidari de la independència i del socialisme, de la sobirania plena del país i de les persones, posició clarament expressada, per exemple, en el seu dietari. Des del bloc "La Panxa del Bou" es proposa que els blocaires catalans recordin la figura de Manuel de Pedrolo

Per saber-ne més:

1990 Mor l'escriptor Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo

Fundació Manuel de Pedrolo

El Jonc

divendres, 25 de juny de 2010

Can Ricart vist des del google.














Gràcies a les noves tecnologies com les del google earth podem veure el recinte de can Ricart, des de diferents punts de vista, entre altres contrades planetàries.

Jugant amb la funció del 3D i amb les imatges de satèl·lit reals, veiem com estava el recinte quan varen fer les fotos, a mig enderrocar algunes de les naus . Ara està tot més malmès i curull de vegetació post-industrial.

Però n'hi ha que davant d'això, s'amoinen d'altres detalls, com el funcionament dels seus invents de disseny exclusiu i preu estatrosfèric. Mentre lo del google és gratis, les pijades del parc central han convertit l'espai en el pipican més car del món.
















dilluns, 21 de juny de 2010

La ruta d'Indiana Jones.


Davant la sagnant crisi de model turístic que pateix la ciutat, l'associació veïnal de Can Ricart volem generar propostes en positiu. Per això prediquem amb l'exemple i engeguem iniciatives emprenedores al marge de Barcelona Activa.


La última pensada que hem tingut ha estat promoure el turisme cultural i d'aventura al barri. Per tant, sota el nom de” La ruta d'Indiana Jones” proporcionem una interessantísima excursió arqueològica, farcida de descobriments i perills, com en les millors pel·lícules de Boliwod.



La passejada entre les runes engolides per la vegetació feréstega, gairebé isarda, i les constants troballes patrimonials que esquitxen el recorregut, no deceben a cap dels participants. Com a evidència gràfica publiquem la cara de satisfacció del “guiri” ( el senyor més baixet) que provenia d'un bonic pais anomenat Kurdistan, a la recerca d'emocions fortes. La foto amb el guia local que proporciona l'A.V., Sota l'ombra del bosquet de les acàcies, comença a ser un clàssic entre els indòmits visitants del recinte.


Tant de bó que des de l'àres de promoció econòmica del municipi en prenguin bona nota de la proposta i en facin publicitat internacional.

divendres, 18 de juny de 2010

De tant en tant, alguna alegria.


El cant del poble:



Joia, catalans cantem,

Cantem amb l'ànima.

Un crit i una sola veu:

Millet és dins la gàbia!!!


L'hotelet no se requalifica,

el gran negoci és fracassat

Fora els ultratges, lluny la mentida,

que en Millet a la fi és engabiat!!!









Ara que sembla que comencin a aixecar les catifes dels palaus i que la catipén de claveguera ofèn fins a les pituïtàries més insensibles, encara hi ha esperança que algú investigui la requalificació urbanística de can Ricart. Els beneficis especulatius del 22@ multipliquen per cent els tripijocs de'n Millet amb els partits polítics parlamentaris.

dimecres, 16 de juny de 2010

Per un solstici d'estiu alegre i combatiu:


Revetlla de Santa Joana, a la vora de la mar!

Lloc: Pl. Sant Bernat Calbó
8:00 pm - 3:00 am
-Sopar popular
(sopar - 5€)
(coca i cava - 3€)
-Festa amb PunxaDiscos diversos

>organitzen:
CSOA La Teixidora, Els 9 Gats del Taulat, Assemblea de Joves del Pobenou, Ateneu Popular Octubre, Agrupament Escolta RAKXA.

dimarts, 15 de juny de 2010

Diferències de tracte segons la categoria del patrimoni.














L'altre dia, víctima d'un atac agut d'incontinència urinària, cercava un lloc discret on alleugerir la pressió de la bufeta prostàtica. Amb pas accelerat per la presura, vaig entrar en el cementiri del barri fins el fons a la dreta, empés per un misteriós instint.


Quan vaig voler donar-me conte, estava davant el mausoleu del marques de santa Isabel i panteó de la família Ricart. Sota dels meus peus reposaven les restes mortuòries d'aquell poderós potentat que, cercant ampliar negocis, l'any 1853 encarregà al arquitecte Josep Oriol i Bernadet la construcció del recinte que dona nom a aquesta humil associació veïnal.


No se com estarà la tomba d'aquest ingeniut constructor, però espero que resisteixi l'especulació urbanística millor que la seva obra industrial. Les naus sense sostre continuen caient a trossos, malgrat la qualificació de be cultural d'interès nacional. Males herbes i grafitis farceixen l'espai aturat en el temps, mort assassinat amb l'avarícia per mòbil i amb els plans urbanístics com l'arma del crim.


En descarat contrast, les argolles de bronze que decoren la làpida del cadàver del burgés, estan protegides de les pluges daurades per bosses de plàstic transparent, que impedeixen llur rovell. Està clar que, malauradament, el patrimoni nobiliari i el històric tenen tractaments diferenciats. És per això que, de tant en tant, cal continuar escribint diurètics epitafis en honr a determinats avanpassats.


Fotos i text de Joan Marca.


dilluns, 14 de juny de 2010

L'argamedon truca a la porta de casa nostra.


Diu que hi ha una profecia de Nostradamus que literalment afirma : “ ... i des de terres amb nom d'animal vindrà un dimoni disfressat de profeta, que predicarà l'adoració de falsos deus i rendirà vassallatge a un monarca negre”.


Zapatero ve de Leon, va predicar l'adoració a la sacrosanta totxana i rendeix públic vassallatge al president Obama. L'oracle apocalíptic es materialitza davant els nostres ulls incrèduls, i en les mateixes portes del corralito bancari s'estén entre els astròlegs neoliberals el crit de pànic: “ consumiu, consumiu, que el món s'acaba!”


Abans del que canta un gall, l'antiga gallina dels ous d'or no servirà ni per a pastilles de caldo precuinat de marca blanca. Els drets adquirits restaran escurats fins els ossos, i sense ni gota de la sopa boba que nutria cívicament la pau social. L'espectre de la fam ronda noctambulament els contenidors d'escombreries dels nostres carrerons mentre atzucacs humans s'embosquen en la desèrtica selva d'aquesta ciutat de disseny i aparadors botigaires.

dilluns, 7 de juny de 2010

Ja ha arribat l'operació “estiu calent”!


Altre volta, com cada any per aquestes caloroses dates, l'ajuntafems dona per estrenada la temporada de banys amb l'anomenada “operació estiu”. Queda doncs oficialment aixecada la veda en can Freakylàndia. Els carrers de la nostra ciutat s'omplen de guiris armats amb més càmeres de vídeo que en un realiti xou, vestits horteres coronats d'un barret mexicà (combinat amb les xancletes mitjoneres de rigor), brandant a mans plenes ampolles de contingut alcohòlic i amb joguines sexuals de tota mena adornant el conjunt.


A l'altre banda, una legió de llauners cervesaires que rondinen en Urdú, orientals massatgistes de platja, carteristes del metro aliens als directius de T.M.B., rodamons pidolaires centreeuropeus i malabaristes de semàfor vermell, disposats a buscar-se la vida honradament a l'espai públic.

En mig dels dos costats d'aquesta balança, suposadament impartint justícia, les normatives cíviques i els agents de l'ordre públic, que pretenen recaudar multes a dojo per tal de dissimular el forat pressupostari barceloní. El negoci botiguer ha obert les portes del parc temàtic, sense saber quants clients pagaran l'entrada per un xou massa sobat.

A tot això, el pla d'espigons de l'antisistema institucional es queda en la meitat, però pel mateix preu. Curioses rebaixes d'estiu, les protagonitzades des d'Iniciativa per sa butxaca!.



Fotos realitzades per Joan Marca durant les últimes setmanes en els següents emplaçaments:

1- Plaça Real, 2- platja de la Marbella.

divendres, 4 de juny de 2010

8J Jornada de Lluita!



8J Jornada de Lluita - Avancem cap a la Vaga General


Davant la convocatòria generalitzada de vaga de la funció pública arreu de l’estat espanyol pel proper 8 de juny de 2010, i davant la impossibilitat, de moment, de convocar una vaga general nacional arreu dels Països Catalans, des de la Coordinadora Obrera Sindical – COS, manifestem públicament:

1. Que la COS convoca una Jornada de Lluita Nacional, per a la qual cosa hem notificat oficialment la convocatòria de vaga general a les comarques de la Comunitat Autònoma de Catalunya i de la Comunitat Autònoma del País Valencià, per poder tenir la cobertura legal necessària a l’hora de convocar piquets, etc., per tal que cap persona quedi desprotegida davant la repressió policial o patronal.

2. Que aquesta decisió ha estat presa després de grans discussions, de forma conscient i molt responsable, per dotar del màxim caràcter de classe i nacional possible a les convocatòries del 8 de juny.

3. continua

dimarts, 1 de juny de 2010

Pirateria sionista i terrorisme d'estat


No hi ha paraules:


Davant l'atac del exèrcit Israelià a la flotilla per la llibertat, no hi ha paraules.


Davant la hipocresia de'n Zapatero, que els hi ven armes en nom de l'aliança de civilitzacions, no hi ha paraules.


Davant la pocavergonya del 22@, que aixopluga les industries de la guerra, no hi ha paraules.


Davant les acusacions de ser activistes provocadors disfressats de personal humanitari, no hi ha paraules.


Davant la insultant impunitat del terrorisme d'estat i la vergonyosa passivitat de la O.N.U., no hi ha paraules.

Per això, milers de barcelonines sortirem ahir a expressar la nostra ràbia contra els assassins i els seus còmplices. L'onada d'indignació, tard o d'hora, acabarà ofegant el lerrouxisme dels qui condemnen amb la boca petita, pensant més en llur butxaca que en els drets bàsics de les persones.


Visca Palestina lliure!