divendres, 29 d’abril de 2011

Les responsabilitats d'un alcalde, segons la mare d'en Rodrigo

CARTA ABIERTA AL ALCALDE DE BARCELONA JORDI HEREU:

Señor Jordi Hereu:
Este martes 26 de abril del 2011 se suicidó Patricia Heras, una de las encarceladas por el caso de Sant Pere mes Baix.
Le refrescaré la memoria por si no sabe a quien me refiero:

El 4 de febrero del 2006 se realizó una mega-fiesta en una casa ocupada, de propiedad del Ayuntamiento, y que había sido precintada. Los vecinos reclamaban por el ruido y se dispuso la presencia en el lugar de cuatro Guardias Urbanos. Cerca de las 6.30 am de esa mañana, se produjo un enfrentamiento, en el que, desgraciadamente, quedó en estado vegetal un policía. Se detuvieron a siete personas en el lugar. Tres de ellas que estaban en la calle y cuatro que salieron de la fiesta. Mas tarde, se detuvo a Patricia y a un amigo suyo en un hospital.

Esa manaba la policía entregó un informe al entonces Alcalde de Barcelona, Joan Clos que, como él mismo ha incluso ratificado anos después, decía que “una maceta lanzada desde el interior del edificio” había herido al policía.

Nadie sabe qué sucedió con ese informe, al parecer ni el mismo señor Clos, pero desde luego que usted, señor Hereu sí lo sabe. Usted era entonces Concejal de Seguridad y Movilidad del Ayuntamiento de Barcelona, y es lógico que en una situación tan grave, este informe halla seguido su curso correspondiente antes de llegar al entonces Alcalde.

También sabe de este documento la, entonces Consejera de Interior, Montserrat Tura.
Pero claro, había un policía gravísimo, y el Ayuntamiento era propietario del edificio desde el que se lanzó la maceta, además de responsable de haber enviado a cuatro policías, sin protección, a un lugar donde habían mas de 1.500 personas.

Lo que sí sé, es que el informe desapareció. La versión de la policía fue cambiada por otra que permitía culpar a las personas detenidas al azar y, de esta manera, sacarse la responsabilidad de encima y comunicar con bombos y platillos que “justo”, increíblemente, se había arrestado a todos los culpables del altercado.
Para hacer esta nueva versión, hicieron pasar a los camiones de limpieza del Ayuntamiento que lavaron la calle borrando todas las pruebas. Luego redactaron el cuento con los nombres de los detenidos, culpando de lo más grave a los sudamericanos.

Esto, señor Alcalde, se llama corrupción y racismo.

A mi, como madre de Rodrigo, el principal inculpado, se me habla siempre del policía herido. Claro. Hay una victima grave: hay un policía que quedó para siempre en estado vegetativo. Pero ustedes, para quitarse la responsabilidad, en vez de investigar lo sucedido, que es lo que todos siempre hemos pedido, cambiaron los hechos, callaron la prensa, culparon a los más débiles y luego pintaron la situación con bonitas palabras.

Le dijeron a la mujer del policía y a sus hijos que fue Rodrigo quien lanzó una piedra (la segunda versión es de una piedra lanzada desde la calle, así podían acusar a alguien que detuvieron allí y que no estaba en la fiesta). No les interesa que esa mujer sepa la verdad, al contrario, así para ella su dolor tiene un rostro, mi hijo. Así ella no sabe de la responsabilidad del Ayuntamiento por la situación de su esposo. Jugaron con el derecho de ella y de sus hijos a saber la verdad, o al menos, a intentar saber qué sucedió.

A los tres sudamericanos se los tuvo dos anos en prisión preventiva. Le recuerdo señor Hereu, que hicimos hasta una huelga de hambre para pedir justicia. Le recuerdo que prometió en publico recibirme, para luego no hacerlo.

Se realizó una farsa de juicio, porque la sentencia de culpables ya estaba escrita tanto por usted como por la señora Tura. Se apeló al Tribunal Supremo que ratificó la sentencia. Se pidió un indulto. Nada.
Los cinco principales acusados tenían que entrar a prisión.

Rodrigo ya ha cumplido mas de tres anos preso. Esto le pasó a los 21, ahora tiene 26.
Patricia entró en octubre a la cárcel. Salio dos meses después en tercer grado. Tenia que ir a dormir a la cárcel y trabajar durante el día.

A veces la iba a ver a su trabajo, me abrazaba entusiasta pero me decía lo difícil que se le hacía ir a dormir a la cárcel. Ya sé que no le interesa, pero igual se lo digo. Patricia tenia una mirada tan transparente que la ocultaba entre dos rizos, porque era un mirar abierto, de un espíritu hermoso y bueno, pero herido y sufriente. Patricia era un ángel que necesitaba sus alas para volar, y ustedes se las cortaron.
Yo puedo entender a los policías que mintieron, acusando a los chicos, porque eran amigos del policía herido y necesitaban descargar su rabia con alguien. Lo podría entender, pero no lo acepto. Lo que no puedo ni entender ni menos aceptar es planificar un montaje para culpar a inocente, lo que hicisteis vosotros, los políticos.

Usted la mató, señor Hereu, la mató su cobardía, su falta de carácter y sentido de la justicia, su inmoralidad como político representante de todos nosotros desde su protegido ministerio.
La mató Montserrat Tura, por los mismos motivos.
Es culpable de su muerte también Joan Clos, que no hizo nada ni fue al juicio para ratificar lo que ya había dicho: que las acusaciones eran falsas.

También son culpables de su muerte la Jueza de Instrucción Carmen García Martines, los jueces de la Audiencia Provincial Jesús Barrientos Pacho, Carlos Mir Puig y Jesus Navarro Morales y los jueces del Tribunal Supremo D. Adolfo Prego de Oliver y Tolivar, D. Perfecto Andrés Ibáñez, D. José Ramón Soriano Soriano, D. Manuel Marchena Gómez, D. Luis-Román Puerta Luis.
Todos vosotros matasteis a Patricia, y yo no se los perdonaré jamas.

Los desprecio porque sois corruptos y malvados, y les tengo lastima porque no llegáis ni a la sombra de Patri, ni de mi hijo Rodrigo, ni de ninguno de estos chicos y chicas acusados y castigados tan injustamente.
Habéis tratado de corromperlos a ellos, de hacerlos mentir con promesas de libertad para probar el montaje construido, pero no lo habéis logrado.


Patricia tuvo que volar en la libertad de la muerte.
Rodrigo está y seguirá luchando desde la cárcel, siendo, como él dice, libre a pesar de los muros, porque en el mundo, aunque ustedes no lo veáis, aun hay belleza, amor y valores, aun hay personas que no se dejan ensuciar con vuestra mierda y que, cada uno en su modo, son libres a pesar de las cárceles.

Y yo, Señor Hereu, no pararé hasta que halláis pagado vuestros crímenes, a no ser de que tengáis un ápice de humanidad e intentéis reparar lo irreparable.

Con desprecio, Mariana Huidobro. Barcelona, 28 de abril 2011

dimecres, 27 d’abril de 2011

Cartes des de Wad-Ras

La Patricia ens ha deixat. Abans de tornar a la cela de Wad-Ras on cumplia condemna de 3 anys de presó, ha preferit suicidar-se.

Ens resta el seu record, la injustícia de la seva condemna, el dibuix de la gàvia estatal on purgava el més que dubtós delicte i tres tristes cartes que ens l'evocaran sempre.



“Hi ha moltes formes de matar:/ clavar-te un ganivet / treure’t el pa / no curar-te d’una malaltia / empènyer-te al suïcidi...”. Són paraules de Bertolt Brecht, a propòsit del repertori criminal del que disposa l’Estat. Diu l'editorial de La Directa al respecte.


Plenes de ràbia i de dolor per aquest nou assassinat de l'estat, convoquem manifestació demà dijous 28 d'Abril a les 19:30h al Forat de la Vergonya. (Al costat del mercat de Santa Caterina, metro L4 - Jaume I) diuen la gent solidària com La Haine.


Nosaltres ens afegim al plany, impotents davant de tanta desolació.   Fins sempre, bonica.

dilluns, 25 d’abril de 2011

Geografia econòmica de l'estat.


Ja veurem com els hi van les coses, d'aquí fins el proper 11 de Novembre ( onomàstica de sant Martí). De moment el mes que ve, hi ha una convocatòria pel dia 1 i un altre pel dia 15, en les que la gent pensarà en fer botifarra a tant de xoriço.

dissabte, 16 d’abril de 2011

Menú videogràfic de cap de setmana.

Si aquest cap de setmana arribes a casa, cansat de passejar per la fira de la terra, i vols seure a mirar documentals, t'oferim un menú amb fonament i una inmillorable relació qualitat/preu:

De primer plat t'oferim una amanida de crisi alimentària, amb "La granja del futur" a l'aroma de permacultura.

De plat fort la segona part del vídeo de la Isabel Martinez, on es retrata una realitat difícil de pair.

De postres, un parell de curts amb metges i infermeres. El primer lleugeret i divertit, i el segon més contundent, amb les movilitzacions sanitàries d'aquesta setmana,


Bon apetit!

divendres, 15 d’abril de 2011

Interesantissim debat en el cinefòrum.



En el cinefòrum d'ahir en La Teixidora, amb afectats pel P.E.R.I. de Diagonal Mar, varem entendre un grapat de coses. Després del vídeo, arribaren les explicacions dels expropiats de com va anar el seu procés. S'evidencià l'escàndol de la connivència triangular entre l'ajuntament de Barcelona, la immobiliària Espais i una caixa d'estalvis presidida per un exministre de defensa que tocava moltes tecles.

Afortunadament per les que us ho heu perdut, ho tenim gravat en vídeo i aviat serà visitable en internet. Per això no continuem el relat i concluirem aquí la narració de la vetllada.

Però per anar fent boca, us deixem amb l'enllaç als vídeos de la plataforma d'afectats per la hipoteca:

http://www.youtube.com/user/afectadosxlahipoteca#p/u/8/SgL2xXFstxw

(I feu la comparació amb el vídeo municipal dels 10 anys de 22@)

http://www.youtube.com/v/O4tfwRpHFTY

Ja veureu que no tenen desperdici.

dilluns, 11 d’abril de 2011

Cinefòrum a la Teixidora: "Passatge cusidó... un adéu."


Coneixes la història de l'especulació immobiliària al Poblenou?
Saps com varen anar els plans urbanístics aprovats pel tripartit?
T'han explicat com Diagonal Mar ha perjudicat a les veïnes, beneficiant a les constructores?
T'has preguntat mai que feien les A.A.V.V. "oficials" del barri mentre s'anava inflant la bombolla?

Intentarem donar resposta a aquestes i d'altres qüestions el Proper Dijous, 14-4, a les 19h en La Teixidora. Projecció del documental "Passatge cusidó... un adéu." i posterior debat amb els i les afectades de Diagonal 55.


Us hi esperem!

dissabte, 9 d’abril de 2011

Caigudes lliures.




Els murs que delimiten el perímetre de can Ricart cauen més que les economies occidentals. Aquesta mateixa tarda, un terravestall ha esglaiat al veïnat, estroncant més d'una migdiada. Un bon grapat de quilos de runa s'ha desplomat damunt un dels patis interiors del edifici del C/Espronceda 199. Afortunadament, cap persona ha resultat ferida. Però no sempre tindrem la mateixa sort. La propietat d'aquest tros de recinte la va vendre el senyor marqués a la immobiliària Alza per uns 22 milions d'euros. Però es veu que el pressupost de la nova propietat no arriba a cobrir les despeses de mantenir les tàpies verticals i sense posar en perill la integritat ciutadana.

Com que és un tema ja tractat en anteriors vegades, us deixem amb els enllaços als articles sobre tàpies (que s'ensorren tant com el "senyor" Hereu en les enquestes).
http://salvemcanricart.blogspot.com/2009/01/un-altre-mort-al-22-o-all-que-el-vent.html

http://salvemcanricart.blogspot.com/2010/10/continuant-amb-els-classics-del-barri.html

http://salvemcanricart.blogspot.com/2009/01/les-tpies-de-can-ricart-cauen-ms-que-el.html

divendres, 8 d’abril de 2011

"Tanto en Pekín, como en Pokón!"

La cèlebre frase, popularitzada per l'A.P.M. de TV3, es fa aquests dies més actual que mai. L'obietat del fet queda palesa de forma diàfana en comparar la situació, aquí i en la Xina popular, pel que fa al dret de l'habitatge i el seu comerç desvergonyit.

Vet a saber quina conjunció astral predestina aquestes coincidències, però el cas és que ens fan reflexionar. La relativitat universal te un repte per explicar cientificament la següent relació:

Aquest enllaç seria Pequín

(i ves per on)

Aquest enllaç seria Pocón


Misteris misteriosos que s'amaguen entre les ones catòdiques, provoquen tals distorsions en el contínuo espai-temporal, que la distància entre Euros i Yuans sembla desapareixer en un forat de cuc.
Forces ocultes mouen els fils, fins fer coincidir les caricatures més grotesques amb l'esperpèntica realitat en la que malvivim.

Enfront l'evidència de que som
simples titelles amb la corda al coll, la majoria de la ciutadania amaga el cap com els estruços. Cerca imaginàries fugides endavant en la irrealitat d'un Màtrix amb fonaments de fum.

Però el que més espanta de tot,és el nom amb que han batejat a la nova bèstia de la metafísica. El nou argamedon respon al terrible nom de
crisi. Amb aquest conjur d'una sola paraula, aconsegueixen justificar, com per art de màgia, la barbaritat més enorme. Davant el miratge enlluernador de la caixa tonta, la perplexitat social dels bocabadats telespectadors és literalment tan infinita com l'estupidesa humana. N'hi ha per llogar-hi cadires!

En la línia d'aquesta investigació esotèrica, l'últim exemple que avala la nostra teoria ens el deixa les repercusions econòmiques que provoquen les declaracions de Belen Esteban.

Us assegurem que no és conya, per molt que costi de creure: El que diu aquesta senyora afecta els resultats del IBEX 35. l'endemà d'amenaçar amb deixar la cadena del telecapitalisme de container, les accions de tele 5 baixen un 4'85% ?!?!?

http://macarronesdecolores.blogspot.com/2011/04/si-cae-belen-esteban-cae-telecinco.html

Ja no sabem si riure o plorar!
(Doncs estem fotuts en "un follong.....)

dijous, 7 d’abril de 2011

Aquest Dissabte, festa al barri!

http://assembleadetreballadorscpnl.wordpress.com/

Perquè ens ho mereixem. Perquè hem treballat molt. Perquè ja hem après moltes coses i volem celebrar totes les que ens queden per aprendre. Perquè aquest només ha estat el primer capítol en el camí cap a la nostra dignitat. Per una nit… s’ha acabat la disciplina!!!!

Sí, sí, ho heu sentit bé. Aquest dissabte dia 9 d’abril a la nit, després de la 5a lliçó: Llengua i poesia, us convidem a la festa de fi de curs de les classes al carrer.

23:00 Concert de Titot i David Rosell
24:00 Sessió de PD Cat Doctor
03:00 Fi de festa

Entrada gratuïta. Serà la millor festa de la primavera. Fes-ho saber als teus amics i ajuda’ns a difondre-la.

I recorda:
Contra la precarietat laboral, els acomiadaments encoberts i l’opacitat en la gestió. Perquè EL CATALÀ NO ESTÀ EN CRISI

Us hi esperem a tots!

dimecres, 6 d’abril de 2011

En memòria dels afectats del Eix Llacuna:


DIUEN QUE ARA FA 10 ANYS...

10 anys, fiu!, normalment és un aniversari rodó, dels que es celebren, si més no, es recorden.
L'hem recordat?
Francament han estat les trucades de dos estudiants que ens han fet veure que ja han passat 10 anys des de que el mal son del 22@ es presentés al Poblenou.
Diuen, altres amics, que l'Ajuntament n'ha fet propaganda, no l'hem vista.

Però obligats a recordar, el primer són els absents, les pèrdues. En Joan, en Martí, en Pepe i en Ricardo i també l'Elisa. Erem pocs i ara ja som menys. L'Elisa, d'Arquitectes sense Fronteres, deia que els plans urbanístics escurcen la vida. Ho tenim molt present!


Desprès, els accidents laborals per treballar en condicions galdoses (4 morts al carrer Almogàvers).
Recordant els primers moments, venen al cap un munt sensacions i sentiments. Incredulitat, desconcert, rabia, odi, dolor, decepció, angoixa, inconprensió,...
Les pèrdues de llocs de treball, la banalització del paissatge, les construccions sense criteris de sostenibilitat, ni d'integració al barri, la pèrdua d'arbrat centenari, l'invasió de guiris, la substitució del teixit social,..., són les altres "aportacions" del 22@.
10 any! Ho celebrem? De veritat hi ha alguna cossa a celebrar?
I nosaltres, com estem?
Mireu tant "radicals" com sempre. La tranformació del barri no hauria d'haver estat aquesta, ni fer-se sobre les tumbes, el dolor i l'angoixa dels ciutadans.


Que bon profit us fassi l'aniversari als cobdiciosos que ho vàreu dissenyar, als cobards que ho vàreu permetre i als envejosos que només podeu disfrutar amb el dolor alié.

dilluns, 4 d’abril de 2011

Cine-fòrum a la Teixidora: Inside-job

En el context del curs d'economia crítica que s'ha realitzat a la Teixidora les darreres setmanes, dimarts 5 d'abril passarem el documental Inside Job, que parla de l'origen i algunes de les raons de la crisi del sistema financer i senyala els seus culpables. El documental, sense ser revolucionari, explica de manera molt pedagògica i entenidora tot  l'entramat del sistema financer i la interrelació entre mercats, bancs, asseguradores, fons de pensions, polítics, lobbies acadèmics etc. i com aquests s'han dedicat a especular i crear la bombolla financera que va esclatar el 2008 (amb les conseqüències que aquesta ha tingut per la classe treballadora).

Al documental assistiran membres del seminari d'economia crítica Taifa per resoldre possibles dubtes i preguntes i contribuir al debat que hi haurà a continuació.

Us hi esperem el dimarts 5 d'Abril, a les 19:00h al CSOA La Teixidora (c/ Marià Aguiló 35. Metro: Poblenou)