dilluns, 27 de febrer de 2012

Retallada a la francesa: Visca madamme Guillotine!

Amb el lema SANT MARTÍ EN PLE CONTRA LES RETALLADES les Assemblees Socials de la Verneda - Sant Martí, el Poblenou i el Clot - Camp de l'Arpa convoquen al conjunt dels veïns i veïnes del districte a concentrar-se i a mostrar el rebuig cap a les promeses, mentides i retallades de les diferents administracions.
Aquest 1 de març a la Plaça Valentí Almirall, a la Seu del Districte, s'hi farà el Ple. ...Allà s'hi concentraran els i les polítiques professionals que gestionen i juguen amb les nostres vides, anem a dir-hi a la nostra!Que sàpiguen que el poble està mobilitzat i és sobirà!Que no acceptarem cap més retallada, tancament ni acomiadament!Que no pagarem la crisi de bancs, caixes, UE i governs!Convoquen Dijous 1 de març a les 18:30h davant la Seu del Districte (Plaça Valentí Almirall, 1)

dijous, 23 de febrer de 2012

Volem un transport públic digne!

I no volem esser còmplices de barbaritats com el Mobile world congress, que obvia sistemàticament els greus impactes que té el sector de la telefonia mòvil en la maldat globalitzada que ens encercla.

Prou criminalitzar als conductors d'autobusos i més exigències mediambientals i de drets socials en els paisos africans on extreuen els minerals les multinacionals del ram ( Apple, Nòkia, Ericsson....)

Quin "valor econòmic" té el patiment de milions de persones en el continent del costat? La pitjor de les crisis, és la manca de principis ètics o morals
!

dijous, 16 de febrer de 2012

El canal 33 emeterà un documental de Can Ricart.

Per a parlar amb propietat, potser caldria qualificar-lo de publireportatge per a la casa de les llèngues, que és qui el va pagar i financiar. Tot i així el recomenem, perquè vist amb la prespectiva del fracàs del projecte, el sarcasme amara cadascun dels fotogrames. També apareix un breu fracment de les inspeccions veïnals que feiem d'amagat del servei de seguretat privada, que tants diners públics ens va costar.

Aquest mes de febrer, el programa "El Documental" del Canal 33 emet "Destruir i construir, història d'una fàbrica"​​:

· Divendres 24 febrer, 23.55.
·Dimecres 29 febrer, 12.00.
· Dijous 1 març, 17.20.

dilluns, 13 de febrer de 2012

EL NAIXEMENT DE NOVES TENDÈNCIES FOLKLÒRIQUES EN GRÈCIA

Atenes, bressol de la cultura i la filosofia occidental, està començant a marcar tendència en la moda folklòrica d'aquesta temporada. Un viu canvi de tonalitat que transmuta el tradicional ball de bastons uniformat, en una vistosa dansa del foc que transmet un entranyable caliu humà. Les comparses revolucionàries comencen a marcar el ritme i els timbals de guerra augmenten el nivell de decibels fins a retronar aterridors. No és exagerat qualificar-ho com espectacle total. Esperem que les colles de diables de les nostres contrades en prenguin bona nota d'aquestes novetats interesantíssimes, i que aviat gaudim de l'enriquiment del mestissatge cultural amb aquest poble germà de l'altre banda del pont de mar blava.


Si per les albes veieu passar un vaixell
besant les aigües del mar bressol dels déus,
feu-li senyal, que pugui veure on som
i caminar amb nosaltres cap al nord.

Si no duu xarxa, ni orsa, ni timó,

no penseu mai que ho hagi perdut tot,
que el poble sempre podrà inflar el velam
per guanyar onades fetes de por i de sang.

Vaixell que plores igual que plora el meu,
que duus la pena i el dol que porta el meu,
vaixell de Grècia, que no t'enfonsi el tro,
infla les veles que anem al mateix port.

divendres, 3 de febrer de 2012

Des de la "Rosa de Foc" fins a "Can Pixa" (passant per "Villa Meona")

L'antiga ciutat comtal, capital del regne d'Aragó i Catalunya, té una llarga història de desventures, bombardejos, invasions, espolis i malgoverns municipals. El sumatori de tots aquests fets conformen l'actual situació barcelonina, defineixen el nostre bagatge político-social i esbossen els possibles horitzons de l'avenir.
Des de la Barcino de fa 2000 anys, fins "La Rosa de Foc" de "La setmana tràgica" de fa tot just cent anys, des de els rocs impulsats per catapultes fins les bales dels canons de l'exèrcit espanyol, els conflictes han dibuixat el traçat dels carrers i han forjat el caràcter de les persones que els habitaven. La guerra era el principal factor del disseny urbà i la "lluita de classes" il•lustrava l'estampa dels diferents barris i el seu encaix dins del croquis general.
Però amb la dictadura franquista, que es va convertir al cap de 40 anys en dictatova electoral i la impunitat generalitzada dels corruptes, l'estafa piramidal immobiliària va encofrar els seus fonaments en la ingenieria financera especulativa. Això ens va portar a que el motor de les alteracions canviés a pitjor. Ja ho va dir l'arquitecte Jorge Oteiza que el que fa i deixa de fer un pla urbanístic pot equivaler a allò més destructor i irreparable que el pas d'una guerra deixa en una ciutat.
Sense disparar un sol tret es deslocalitzen empreses, s'implementa la substitució social d'un barri obrer i es fan "negocis" multimilionaris amb les plusvàlues de les requalificacions que deixen en ridícul els beneficis del tràfic d'armes. La desindustrialització generalitzada ha enriquit a 4 amics dels partits polítics, que ens han furtat el futur.

Com ha estat possible? 

L'actual ciutat de Barcelona s'ha convertit en Can Pixa per voler ser Villameona. (Recordem la mansió de luxe amb 14 banys que la Presley i en Boyer feren construir-se com niuet d'amor). En els temps que els "pelotazos" estaven beneïts pels titulars de "la premsa lliure", bo i euforitzant l'efervescència avariciosa del tothom serà ric, poc preveien això que ara en diuen crisi. La cobdícia del "que hay de lo mio?" amarava entitats del teixit associatiu i ateneus de tots els gremis, parlamentaris de tots colors i regidors descoloridament grisos, periodistes que feien "opinió pública" i tertulians de la tele-escombreries. Com ja va dir Ausiàs March "Àrabs, jueus i cristians, deixant a Deu i a tots los sants, diners adoren."
El paradigma dels tripijocs "prestidigitadors" i dels afers foscos, amb els pitjors dels resultats pel bé comú, l'hem viscut en Can Ricart. El dineral malaguanyat fins ara en el fallit projecte de la Casa de les Llengües , que sortit de les butxaques del contribuïent, supera els 22 milions d'Euros sols el Ministerio de fomento ( ajuntament i Generalitat també estaven en el consorci), sense que els polítics responsables de tanta disbauja monetària hagin de respondre davant de cap tribunal. El cent milions d’euros que la plusvàlua de la requalificació estiuegen indefinidament en algú paradís fiscal, mentre els 250 llocs de treball amb 35 petites i mitjanes empreses, són història passada des de 2005. La dotzena d’espais de creació artística que s’hi aixoplugaven se’ls endugué la tempesta especulativa i la pedregada immobiliària, mentre la "intelectualitat oficial" amb prou feines criticava l'enderroc d'un patrimoni arquitectònic, que abans del pas de les excavadores, era únic en tota Europa. La dignitat ciutadana transmutada en vassallatge servil, per un miratge de pedra filosofal amb resplendors àuries.
Avui que quasi totes estem submergides en la ruïna econòmica més paupèrrima, el que més em preocupa és el com sortir del cercle viciós de la manca de principis, (més enllà dels que porten des de "la adoracion al becerro de oro" a "la adoracion del oro del becerro"). Un parell d'exemples prou il·lustratius del nivell ètic, que em fuetejen la consciència:
- Es veu normal que els cotxes particulars dels agents de la Guàrdia Urbana estiguin escandalosament mal aparcats en la cantonada del seu "cuartelillu" (C/Espronceda amb C/Marroc), mentre multen als insolvents sense sostre per dormir al carrer!
-El "Consejo de Ministros" amnistia un banquer delinqüent, compintxe de l'exjutge Estivill, mentre la gent sense cap delicte es moren en un centre d'internament especial (C.I.E.) per manca d'atenció mèdica! Tremolo quan penso en quina pot ser la propera barbaritat que viurem en "La ciutat dels prodigis"!

Joan Marca i Tristan, President de l'Associació veïnal de Can Ricart.

dijous, 2 de febrer de 2012

Enfront de llur repressió, la nostra solidaritat!

…Caufec segueix sent una qüestió present a les nostres vides com a record d’una victòria:
Diguin el que diguin, vàrem guanyar!
Si la seva crisi va atrapar-los va ser gràcies a què durant 20 anys, des de 1991, el veïnat d’Esplugues i la solidaritat d’arreu es va moure contra el seu pla urbanístic.
<http://noalplacaufec.info/arxiu/tu%20creus%20que%20es%20normal/Cartell%20Assemblea%202.jpg>
Però també segueix present en la forma més crua de la lluita: la repressió! Sí amigues, la justícia que deixa lliure l’assassí d’en Pedro Álvarez o a en Millet, truca a la nostra porta.9 persones actives en l’acció pública i col·lectiva d’oposició al Pla Caufec es troben amb dos judicis…en els què, la fiscalia demana penes de presó desproporcionades i prou dures com per esdevenir ingrés directe a presó per a 6 d’elles.Sí! …aquest cop l’amenaça és dura. La fera ferotge va fer mal… i la venjança esdevé democràtica quan la dicta qui té el poder.Segurament tu o gent propera vau estar als fets pels quals ens jutgen. O potser n’has sentit parlar: la manifestació del 6 d´octubre de 2007 on es va entrar a les obres i a la concentració del 2009 on es va entrar a l´Ajuntament d´Esplugues quan una persona de Caufec estava a punt d´ingressar a presó durant 10 dies per una pena multa.solidaritat activa…Et convoquem a una assemblea informativa el dia 9 de febrer a les 20 hores al casal de cultura Robert Brillas (C/ Angel Guimerà, 38, Esplugues de Llobregat)
Descarregar PDF tu creus que és normal? (format DIN A4)
<http://noalplacaufec.info/arxiu/tu%20creus%20que%20es%20normal/DIN%20A4%20-%20Assemblea%20catala.pdf>
Descarregar PDF tu creus que és normal? (format DIN A3)
<http://noalplacaufec.info/arxiu/tu%20creus%20que%20es%20normal/DIN%20A3%20-%20Assemblea.pdf>
http://www.noalplacaufec.info/