diumenge, 19 de maig de 2013

El patrimoni industrial: The zombis paradise!

Com en els millors serials de zombis, el patrimoni industrial del nostre barri es veu cada volta més assetjat per l'inevitable. La quantitat de sobrevivents i llur qualitat humana es van deteriorant progresivament, davant l'allau de descerebrats que s'imposen per la raó de la força.

La nostra tragicomèdia arriba a tenir alguns tocs esperpèntics a lo Garcia Berlanga, (però mancats de la seva original genialitat) com quan el alcalde de Barcelona anuncia que una multinacional Ianqui vindrà a invertir 5 milions d'Euros en rehabilitar l'antiga fàbrica de ca l'Alier http://www.poblenou.org/2013/05/ca-lalier-dequipament-cultural-a-seu-duna-multinacional-nordamericana/ i els maSS mèdia ens volen fer empassar la pel·lícula.

Mentre, les proves gràfiques demostren que ja no hi ha salvació possible per molt bona benvinguda que se li vulgui donar al nou "Mister Marshall".

A Can Ricart i a La Escocesa, el reduït grup d'artistes que resisteixen a l'especulació 22 arrobina continua menguant a cada fotograma, a cada jornada de tallers oberts, engolits per la golafreria irracional immobiliària i emmarcats per un escenari postapocaliptic digne de les millors localitzacions de Mad Max.

Igual que en la peli de "Els germans Marx a l'Oest" quan perseguint una colla que anaven a cavall, es queden sense carbó per a la locomotora i al crit de "mas madera" comencen a cremar els vagons del tren per mantenir encesa la caldera, l'economia d'aparador i façana requalificava terrenys per fugir endavant amb les plusvàlues a costa del veïnat. Ara ja no tenim ni tren, ni via, ni locomotora, ni maquinista, i ens devoren de viu en viu els morts esquelètics que surten com legió dels armaris consistorials. Que Deu ens agafi confessats i sense pixats al ventre, doncs ja no aspirem ni a deixar un bonic cadàver!


dimarts, 7 de maig de 2013

6 anys de B.C.I.N. i a l'ajuntafems ni plim!

Coincidint amb que fa 6 anys de la declaració del recinte de Can Ricart com bé cultural d'interès nacional (B.C.I.N.), la màxima protecció legal pel patrimoni arquitectònic, la premsa "pseudo-escarrenosa" se'n recorda de les responsabilitats convergents. Diu El Periodico que el recinte agonitza, ara que el cadàver de les naus industrials ja no fa ni pudor de podrit, doncs no resta sencera ni la carcassa esquelètica del que va ser. Diu El País que comparat amb Can Batlló no hi ha color, que en l'altre barri (La Bordeta) ho han fet millor.
A nosaltres, des de l'associació veïnal de can Ricart, l'editorial que ens sembla minimament digna és la de La Llacuna produccions audiovisuals http://editoriallallacuna.wordpress.com/2013/05/06/635/#comment-30 on toquen una mica millor el tema.
De totes maneres, quasi tothom té poca memòria de la milionada de diners públics malversats en no fer-hi res que no fos enderrocar el nostre patrimoni històric, laboral i de creació artística :-( Tripartit i Convergents són iguals de responsables http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/04/tanto-monta-y-monta-tanto-isabel-como.html
El fòssil petri el mostraran en un mausoleu momificat, que tornarem a pagar amb els pocs diners que dels impostos ens escuren. Un vel de foscor institucional cobrirà qualsevol "presumpte" delicte i els còmplices necessaris ploraran planyívols davant el fèretre exposat en velatori vanitós. Un altre exercici d'hipocresia política que ens regalarà això que anomenen crisi per no dir estafa piramidal immobiliària. Més del mateix, mentre totes anem a pitjor!

Us deixem amb dues fotos històriques del recinte, la primera de quan encara estava sencer, la segona amb l'inici dels enderrocs començats.