dijous, 18 de juliol de 2013

Enèsimes promeses, cero credibilitat!

Com és costum en el consistori municipal, prometen fer un munt de coses en Can Ricart. Però com amb el fum dels seus incendis, llurs falses paraules se les endú el vent de la realitat, deixant-nos les mans curulles de cendra. Recordem com estava l'antic recinte fabril en 2009 http://rotorrr.org/pobledenou/can_ricart/index.html , (Un parell d'anys després de ser declarat bé cultural d'interès nacional).

 Mirant un carrer més enllà fins l'Eix Pere IV, el panorama és el mateix i les mentides oficials televisives són calcades: Abandonat desde fa anys i panys! i no diu perquè ? Insignia de que? eix verd? Fas fora als usos i a la gent i desprès vens a salvar les runes? Ben "curiòs" el procés urbanístic (això si amb "participació" veïnal i tal)  http://www.324.cat/noticia/2153193/catalunya/Pere-IV-un-eix-urba-historic-que-es-vol-reinventar 

Retornant l'esguard cap l'únic B.C.I.N. del districte, lo antepenúltim en proposar públicament per a fer dins del recinte de Can Ricart, (després de la gran estafa de la casa de les llèngües), el museu de l'urbanisme http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2012/01/el-mausoleum-del-mal-urbanisme.html , va ser un globus sonda de molt poc recorregut, vol gallinaci i plumero evident.

Lo penúltim, elcasal de joves que tanta falta fa en el barri i que tants anys portem esperant, /2013/05/09/el-nou-casal-de-joves-del-poblenou-es-podria-instal%C2%B7lar-a-can-ricart/ dorm en un calaix la son dels projectes-cortina.

La darrera de totes aquestes cançons de sirena, és la de fer un campus universitari del disseny i la imatge http://www.btv.cat/btvnoticies
/2013/07/05/lajuntament-acorda-amb-la-ub-ubicar-un-campus-de-disseny-i-imatge-a-can-ricart/ . Per dissenyar "pelotassus" immobiliaris i donar la imatge d'honrat regidor (amb vocació de servei al ciutadà) no hi ha una localització millor!. Diu que l'especulador sempre torna a l'escenari del crim. Joves gaudint del lleure, en un marc post crisi de la civilització capitalista. Poètica metàfora enmig del naufragi de tota una generació.

L'estètica arracona l'ètica, i les palmeres datileres voten ser governades pels escarabats morruts!!!