diumenge, 22 de febrer de 2015

El dia de la marmota i els cants de sirena electorals.

 Divendres passat, la Universitat de Barcelona i l’Ajuntament signaren l'acord de la cessió de 6.800 m2 dels 25.000 m2 que te el recinte de Can Ricart: http://www.ub.edu/web/ub/ca/menu_eines/noticies/2015/02/039.html?utm_content=bufferd893e&utm_medium=social&utm_source=twitter.com&utm_campaign=buffer
  Varen concretar així la cerimònia d'escenificació d'una notícia del 2013 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/07/enesimes-promeses-cero-credibilitat.html  com si estiguérem en el dia de la marmota. Però no sols perquè sembla que se repeteixi el déjà vu,  com si no haguessin passat dos anys.També perquè senyors vestits "d'alto copete" decideixen si demà farà "sol y buen tiempo". Es coneix que la campanya per les municipals agafa velocitat de creuer i alguna cosa havien de dir que farien. Els cants de sirena electorals refinen en llurs gargamelles, que sonen amb veu d'orujo i Casalla. https://www.diagonalperiodico.net/global/25633-algo-va-mal-con-smart-cities.html
Però sonoritats etíliques a banda, que ens estan dient? Que la Universitat de Barcelona invertirà uns 15 milions d'Euros en reformar 3 naus? Pujaran les matrícules als estudiants o baixaran el pressupost de recerca, per restaurar el patrimoni arquitectònic? 
I la participació ciutadana? Volem les veïnes uns magatzems solitaris?, "els serveis tècnics audiovisuals, el servei de restauració de documents i llibres, part de l’arxiu històric de la Universitat de Barcelona i altres arxius de material creatiu i audiovisual" en unes naus que fins al 2005 estaven generant 250 llocs de treball?
I la resta del recinte? Els 18.000 m2 que falten, continuaran deixats de la ma de les administracions, deteriorant-se de manera irreversible?
El gran monstre bicèfal de la corrupció immobiliària continua servint-nos passat en copa nova, com denunciàvem ja en 2009 recollint unes conegudes estrofes del Sílvio Rodriguez http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/04/el-gran-monstre-bicefal.html  

I cansats de la cançó de l'enfadós municipal, avui proposem aquesta altre que canten Ester Formosa i Adolfo Osta, de Moussu T en el seu espectacle "La vida, anar tirant", en traducció catalana de Joan Casas: "Per la finestra" (Par la fenêtre, CD Forever Polida - 2006) amb la que ens sentim profundament identificats com a barri, doncs sembla que descrigui el Poblenou i no Marsella.

 https://www.youtube.com/watch?v=kkXXo6OqxSs



Si treus el cap per la finestra
pots veure un bocinet de mar
i velles grues avorrides
sense ferralla per menjar.
El sòl esclafa molls i barques,
ho aplana tot com un martell.
Una àncora abandonada
enyora l'ombra d'un vaixell.
Posa't la brusa florejada
per saludar aquest sòl que fa;
seràs de totes la més maca,
segur que m'haig d'enamorar.
Davallarem per la costera
que duia al desballestador,
en el temps  en que la classe obrera
encara creia en mons millors.
Foragitaren la misèria
portant ben lluny els obradors,
aquí l'atur ens desmanega,
allà escanyen treballadors.
Caminarem fins a la platja,
tot vorejant antics tallers,
i oblidarem allò que ens manca
davant el blau del mar i el cel.

dijous, 12 de febrer de 2015

La llenya i els arbres caiguts.


Parcs i jardins de Barcelona està talant els salzes ploraners (Salix Babylònia) del parc central del Poblenou. Dediquem una furtiva llàgrima en memòria d'aquests éssers vius que un mal disseny ha condemnat a una mort prematura.
Però en aquest recinte suposadament verd, literalment quartejat per prioritzar el pas de vehicles, la llenya dels arbres caiguts escalfa amb la seva combustió mansions alienes al nostre veïnat.


 https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.999248930104440.1073741879.100000580261397&type=3 

Els "responsables" de l'arboricidi han optat per la solució més fàcil per a ells, malbaratant els diners públics que aquests desmais ens havien costat a totes. Tant difícil era trasplantar-los????

Afortunadament, les queixes, entre d'altres, del sindicat de jardiners Males Herbes  http://malesherbes.blogspot.com.es/2015/02/lajuntament-menteix-als-veins-i-la.html ha aturat la barbàrie a mitja feina, salvant alguns exemplars.

Els hi haurien de descomptar del sou el valor econòmic dels arbres sans, que la ciutadania honrada hem de pagar amb els nostres impostos. 

Però els desmais talats estan lluny de ser el pitjor error de disseny d'aquest parc. 
Un altre dels esperpents dissenyats en el parc central del Poblenou és el posar les pistes de petanca al costat d'uns vidres gegants. No cal tenir gaire neurones al terrat per a deduir-ne el resultat !!!!

 https://www.facebook.com/aavv.canricart/media_set?set=a.1001036056592394.1073741882.100000580261397&type=1&pnref=story
  
I encara rinxolarem el rinxol, el més vergonyós de tot el Parc Central és un forat plé de foscor. Se suposa que tenien que posar una càmera web en un parc de l'altre punta del món i que una tele de plasma dins del pou et permetria veure que passa en l'altre banda del globus en temps real. Se'ls hi escapava el "petit" detall que quan aquí és de dia, allà és negra nit i no s'hi veu res.

Però com a metàfora de futur, l'han encertat de ple: Estem en un pou sense fons, fosc com la gola del llop.

Pensar que en el seu dia (ara fa 10 anys), mentre ens contaven com zona verda la via del tramvia en el P.E.R.I. de Diagonal Mar, la construcció del pou del món era la reivindicació estrella de l'A.V. de Poblenou !!!! ( Veure http://www.tvclot.com/component/jtvcontent/article/3733-el-projecte-del-pou-del-mon-queda-escapcat ) . El col·laboracionisme amb el 22@ de les autoanomenades esquerres a canvi del "Que hay de lo mio" no podem oblidar-ho fàcilment. Sols així s'entén com han anat les coses urbanístiques pel barri :-(   http://salvemcanricart.blogspot.com.es/search?q=Diagonal+55



L'altre perla del pastís és Can Oliva-Artés, un bé cultural d'interès local del que hem parlat anteriorment en Agost del 2010 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2010/08/els-canvis-en-can-oliva-artes.html i també al Novembre del 2011 http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/11/oliva-artes-sense-sostres-per-tots.html. Avui el reflex, o miratge, o castell en els núvols, o aparador sense fonaments... La imatge de l'espectre fantasmagòric d'un mastodont amb peus de fang apareix damunt dels vidres del parc central, a l'espera de veure que s'hi acabarà fent realment..


Mireu també http://parkcentralpoblenou.blogspot.com.es/