divendres, 24 d’abril de 2015

Volem un museu de l'especulació!!!!

Ara que estem en plena campanya electoral, i que aviat farà 30 anys del tret de sortida de la macroespeculació poblenovina, ( Amb allò de "A la vile de Barcelona" pronunciada per l'exalcalde franquista Samaranch http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2009/07/juan-antonio-samaranch-torello_07.html ), volem recordar com es mereix aquesta onomàstica, que tant està llastant nostre present. El fet que el sector de la rajola i el ciment  absorbís la major part de les inversions i dels llocs de treball en detriment d’altres sectors, ha engrandit de manera extraordinària la crisi econòmica que patim. I a més ha tingut efectes col·laterals de caire absolutament immoral. Ens referim a la corrupció generada, a l’avarícia que ha promogut l’enriquiment ràpid, a les complicitats propiciades per tal de convertir els ciutadans en col·laboradors d’un sistema insostenible que ha provocat el guany fàcil i descontrolat, desacreditant el treball.

Per a dignificar la memòria d'aquest trist període, que millor que dissenyar un centre d'interpretació de com la corrupció política generalitzada va provocar una bombolla mastodòntica curulla de no res: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2011/05/que-ha-passat-en-diagonal-mar.html. Resulta que el museu d'història de la ciutat ( Dirigit per l'antic "defensor" de Can Ricart "senyor" Joan Roca) té l'us de fruit d'un parell de naus, que la última volta estaven carregades de materials combustibles http://videos.lavanguardia.com/20120118/54245009696/interior-can-ricart.html Per què no s'aprofita l'avinentesa? Tindria una oportunitat d'or per a explicar en primera persona el perquè del seu canvi d'opinió, coincidint cronològicament amb el seu nomenament :-(Podrien parlar des de Narcís Serra http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2008/08/iii-narcs-serra-i-serra-desde-el-plan.html i Miquel Roca http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2013/04/miquel-roca-junyent.html com socis en el pelotazo de la vila olímpica, fins el Fòrum 2004 tripartit http://lagrancorrupcion.blogspot.com.es/2014/05/aniversario-forum-de-las-culturas.html Passant per les quasi 200 Ha del 22@ http://periferiesurbanes.org/?cat=231&lang=ca i les presumptes connexions amb les fortunes amasades pels Millet's, Pujol's, Bárcenas, Rato's, Felipe's Gonzalez, Isidre's Feiner's, Botin's, Garcies Bragados... Ens imaginem una façana monumental amb una enorme porta giratòria, i una suntuosa sala presidida per un forat, negre com el futur que ens espera i fosc com la consciència dels abans nomenats.
Així doncs, la potenciació d’una societat mancada de principis ètics és un fet més a afegir a la perversió del sistema viscut. No hi ha que oblidar, doncs, l’aspecte immoral del tema urbanístic. De manera que, a més de les greus conseqüències mediambientals i paisatgístiques http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2008/10/arquitectures-estellars-poblenou.html , de gran magnitud pel que fa a la destrucció del territori i al consum de recursos naturals, el actuar contra la natura, i atemptar contra la biodiversitat, s'ha fet des de la més perversa de les hipocresia http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html . I el resultat, nefast: Augment desbocat de l'index de pobresa, desenes de milers de famílies desnonades, centenars de persones suïcidades, i una generació sencera de joves universitàries servint cafès en algun bar de Londres :-(

diumenge, 12 d’abril de 2015

La façana més falaç, de totes les que es fan i es desfan.


En primera línia de mar, entre el nyap del Fòrum i el bunyol del 22@, hi ha un descampat que malbarata un grapat d'hectàrees desaprofitades pràcticament tot l'any, amb molt bones vistes. Quin hort urbà més guapo que sortiria !!!! Amb sacs de metre cúbic de terra vegetal damunt palets de plàstic, podrien produir milers de Kg de verdures ecològiques pels menjadors de les escoles bressols municipals, ( Veure http://soberaniaalimentaria.info/numeros-publicados/42-numero-20/197-los-comedores-escolares  ) bo i donant feina a persones amb risc d'exclusió social. I si cal moure la plantació per a que els de la Feria d'Abril puguin fer el seu Agost particular , amb uns transpalets es fa l'hort transhumant. Tant sols faria falta certa voluntat política i molt poc pressupost. Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html
S'aconseguiria augmentar la resiliència i minimitzar la petjada ecològica, bo i produint aliments de Km 0, garantint la manca d'agrotòxics en l'alimentació dels més vulnerables, sense augmentar el preu dels menús. Veure http://www.eldiario.es/aragon/sociedad/estafando-comida-hijos_0_391961846.html
Malauradament, l'ombra de la llunyana filera de gratacels és massa allargassada.  La publicitat electoral afirma no deixar ningú darrera, en un exercici de cinisme mentider tant estens que en aquesta esplanada no hi cap. Darrera els altius aparadors de vidre i acer, regidors amb la cara de formigó armat (i la campanya finançada pel banc o la caixa que s'ha tingut que rescatar amb els diners dels nostres impostos), prometen el que la gent vol escoltar. La resiliència ni està, ni se l'espera, ni se l'han presentat mai a la ciutadania ( de manera que no la troben a faltar) http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2013/10/resiliencia-predicant-mentre-van.html

Però la realitat, tossuda, no la podran aturar els agents dels antidisturbis de la guàrdia urbana. La resiliència que prediquen no consisteix en col·locar 4 fanals amb placa solar i aerogenerador en el passeig marítim, mentre es reprimeix amb pals a qui demana pa. El monocultiu del model turístic no resistirà la desaparició dels vols de baix cost que el pic-oil està a punt de provocar. La petjada ecològica per habitant de Barcelona la farà insostenible, com un gegant amb peus de ciment aluminós.

De tota manera, quan lo del ciment aluminós es va ensorrar, els diners del pelotazo ja feia molt que estaven ben arrecerats en un paradís fiscal. Quan la millor botiga del món tingui que abaixar definitivament la persiana, no seran els accionistes de les grans cadenes d'hotels els que s'aixopluguin sota un pont. De remenadors de contenidors per reciclar-ne la ferralla ja no se'n veuran, perquè cap habitant de la ciutat estarà en condicions de llençar res.