dimarts, 23 de febrer de 2016

planificació urbanística i producció agrària.

De fa massa temps, la ciutat de Barcelona pateix un urbanisme depredador del territori, basat en el consum d'un recurs no renovable, el sol. S'ha deixat que les lleis del mercat capitalista "regulin" l'ordenació dels espais i s'ha potenciat que els operadors privats maximitzessin el seu lucre a costa del bé comú. 

En lògica conseqüència, els resultats dels plans urbanístics com els del 22@ ha estat l'enriquiment d'uns pocs amb els diners fàcils del canvi de qualificació. El veïnat, però, s'ha vist empobrit econòmicament per la bombolla immobiliària i empobrit culturalment. S'han perdut referències i escenaris comuns del barri, gentrificat escandalosament. Llocs que pertanyien a tothom i formaven part d'un patrimoni emocional, han sigut esborrats a punta d'excavadora. Onejant el nom del lucre curtplacista, ens han venut el pa per avui i la fam per el demà.
Tot intent de pal·liar aquest desastre, passa imprescindiblement per canviar de paradigma: cal una planificació que endreci i diversifiqui els usos, bo i limitant el creixement d'edificabilitat que hipoteca la sostenibilitat futura. L'escandalosa petjada ecològica de cada barceloní supera de llarg les 7 hectàrees, i cal legislar per tal d'anar reduint-la el màxim possible. 
L'actual alcaldessa de la ciutat, senyora Ada Colau; va signar l'Octubre de l'any passat el Pacte de Política Alimentària Urbana que s’ha celebrat a Milà. Veure http://blog.socium.cat/2015/10/que-diu-el-pacte-de-politica-alimentaria-urbana-que-ha-signat-ada-colau-a-mila/ . Malgrat això, el monocultiu del turisme i congressos defineix la nostra realitat diària, sense que veiem la més mínima perspectives de canvi veritable. La xerrameca ben intencionada no fructifica per enlloc :-(
Però ara ja no toca parlar de medi ambient, ara toca actuar essent coherent amb el discurs ecologista i plantar cara a les lògiques del mercat capitalista. Hem de tenir governança territorial per anar més enllà de la presó dels possibles, doncs s'ha fet impossible continuar com fins ara. El pla B enfrontat a la fal·làcia del creixement constant, inclou com un dels eixos fonamental la producció agrària http://www.lavanguardia.com/vida/20150907/54435152430/cultivar-tomates-en-8-de-tejados-de-zona-franca-abasteceria-10-de-barcelona.html

Cal impulsar que el 10% de les 200 Ha afectades pel 22@ siguin dedicades a projectes que generin aliments saludables. Espais no edificats pel Poblenou encara en queden de sobres per a triar. Veure http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/09/volem-horts-socials-en-els-descampats.html
Un 10% de la planificació urbanística dedicada a zona hortícola dins de la ciutat, permetria dissenyar un ecosistema permacultural autònom. Això potenciaria que Barcelona fora una ciutat en transició controlada cap el decreixement. També faria baixar la petjada ecològica, combatre el canvi climàtic, potenciar la biodiversitat, millorar el paisatge urbà, guanyar sobirania alimentaria i resiliència, generar teixit associatiu i espai de socialització per integrar persones amb risc d'exclusió, educar i conscienciar a les noves generacions http://huertoseducativos.org/el-huerto-un-aula-transversal/, compartir coneixements i investigar tècniques novelles,  generar cooperatives de productors i de consumidors ecològics que proporcionin llocs de treball en l'economia verda.... Veure http://unhortalbalco.blogspot.com.es/2015/02/lhort-social-comunitari-es-una-eina.html  En Resum, guanyar qualitat de vida enmig de la selva urbana actual. La ciutat de Rosario, a l'Argentina, fa temps que inclou el terreny agrícola dins del nucli urbà en el seu planejament territorial, amb un éxit més que notable. Veure https://www.youtube.com/watch?v=4ahG0WjQBeQ

Per tal d'aconseguir-ho cal voluntat política i destinar una generosa partida pressupostària de les administracions públiques. No podem dependre de la bona voluntat ciutadana que responguin, rascant-se la butxaca, a alguna campanya de micro-mecenatge http://xarxanet.org/ambiental/noticies/lhort-social-de-la-urv-impulsa-una-nova-campanya-de-micromecenatge-collabora-hi.

A més de la despesa econòmica, els terrenys de propietat pública haurien d'estar disponibles, per a que una comissió tècnica decidís quins es poden utilitzar en la producció alimentària. Pel que fa als terrenys de propietat privada, caldria utilitzar impostos com ara l'I.B.I. per perdonar-lo als propietaris que ofereixin l'us de fruit de l'espai fins tenir aprovats i finançats els plans d'edificabilitat prevista. Al propietari que no col·labori, se li triplica l'impost cada any que tingui l'espai sense cap us social. Aprovar una llei que permeti expropiar temporalment l'us de fruit dels solars abandonats, seria una mesura legal a implementar amb urgència. Això permetria fer polítiques eco-socials que no foren més brindis al sòl: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/03/ruralitzar-la-ciutat-es-posible.html

dimecres, 10 de febrer de 2016

Nou vídeo i antigues excuses.

La meitat de l'antic recinte fabril de Can Ricart continua essent propietat privada. No està catalogada com a bé cultural d'interès nacional, sinó tant sols com a zona d'influència del B.C.I.N. (Que sí que ho és l'altre meitat pública del recinte).

Complicat? No t'amoïnis, que de seguida ho entendràs, mirant aquest VÍDEO àgil de 5 minuts: CAN RICART, recull dels ENDERROCS 2007 i 2015 EN LA PART PRIVADA i descripció de l'abandonament de la ZONA D'INFLUÈNCIA, també en mans privades.

 Un vídeo realitzat per veïns de Can Ricart:

Can Ricart enderrocs 2007-2015

https://www.youtube.com/watch?v=n4L-GNZwLqk  (Si vols veure el vídeo en qualitat HD dona-li a la rodeta de la part inferior dreta de la pantalla, doncs per defecte youtube té configurada la visualització a baixa resolució 360p)


En aquest vídeo de 5 minuts ensenyem els enderrocs del 2007, 2008 i Desembre del 2015. També veureu els plànols i les volumetries dels plans urbanístics especulatius, que continuen estant vigents.
Voldríem una acció valenta que recuperi aquest patrimoni cultural i arquitectònic, amb un pla d'usos consensuat amb les veïnes. Però veurem que acaben fent els "nostres" representant polítics de l'ajuntament i la Generalitat....

La part pública de Can Ricart no dona exemple :-( 

De moment, en la part pública, les excavacions arqueològiques que feia la Universitat de Barcelona han quedat abandonades, presumiblement per manca de pressupost.... mireu:

 https://www.facebook.com/media/set/?set=a.923449811083643.

Ara fa just un any. ja dèiem estar en el dia de la marmota  http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2015/02/el-dia-de-la-marmota-i-els-cants-de.html en la part pública del recinte. Avui no tant sols es confirma aquesta afirmació, sinó que el vídeo que acabem de publicar ( també en Facebook https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/924220897673201/?pnref=story ) evidencia que la part privada del recinte està profundament immersa en la nit boirosa de l'oblit.Els cants de sirena institucionals al respecte, ens sonen a cançó de l'enfadós i a cantarella dringadissa: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2009/09/la-cantarella-dringadissa.html