dissabte, 24 de desembre de 2016

Novetats nadalenques, o res de nou sota del sol?

Ahir va fer un any del darrer enderroc patit en Can Ricart: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/01/any-nou-vells-costums.html L'aspecte que presenta el recinte es veu clarament reflexat en les dues primeres fotos que acompanyen aquest text. Semblaria que res ha canviat en el llarg procés de deteriorament progressiu del bé cultural d'interès nacional.

Avui ja fa un mes i 20 dies, des de que els bombers entraren en la part privada del recinte, per apagar el darrer incendi en les naus abandonades: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/11/bombers-que-es-trepitgen-la-manguera.html.

Des de llavors, la porta de la tanca del carrer Perú resta oberta, donant lliure accés a la part privada del recinte a qui vulgui passar. Això ens ha permés comprovar el canvi de perfil dels recollidors de ferralla. Fins ara, sempre eren homes que rondaven la cinquantena els que es dedicaven a aquestes tasques. Però resulta que també hi ha dones joves que "treballen" en aquest ofici. Mireu https://www.facebook.com/aavv.canricart/photos/?tab=album&album_id=1161014440660511 

Fins ara no havíem pensat en els sense sostre ferrovellers des d'una perspectiva de gènere, i ens caldrà reflexionar força al respecte. Quan més hi penso, més clarament me n'adono de les dificultats afegides que deu de patir en l'entorn en el que se veu abocada a conviure. El fet de ser jove i dona no li deu de posar gaire fàcil.

Potser seran les dates en les que ens trobem, o el fet de que en Poblenou els darrers estables desapareixessin de les lleteries cap el 1950, o que les naus de la part privada no tinguin porta, i que dones joves hi circulin..... Però a lo millor, lo següent que ens restaria per veure és que demà, dia 25, una embarassada donés a llum en l'antic recinte fabril. Com que coses més curioses s'arriben a veure, potser que anem preparant algun poema com aquest, de J.V. Foix, per si en Can Ricart hi hagués novetats... 


HO SAP TOTHOM, I ÉS PROFECIA

Ho sap tothom, i és profecia.
La meva mare ho va dir un dia
Quan m'acotxava amb blats lleugers;
Enllà del somni ho repetia
L'aigua dels astres mitjancers
I els vidres balbs d'una establia
Tota d'arrels, al fosc d'un prat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els nois que ronden per les cales
Hi cullen plomes per les ales
I algues de sol, i amb veu d'albat,
Criden per l'ull de les escales
Que a cal fuster hi ha novetat.
Els qui ballaven per les sales
Surten i guaiten, des del moll,
Un estel nou que passa el coll.

El coraller ho sap pel pirata
Que amaga els tints en bucs d'escata
Quan crema l'arbre dels escrits;
Al capità d'una fragata
Li ho diu la rosa de les nits.
L'or i l'escuma d'una mata
Clamen, somnàbuls, pel serrat:
A cal fuster hi ha novetat.

El plor dels rics salpa pels aires,
I les rialles dels captaires
Solquen els glaços del teulat.
Un pastor ho conta als vinyataires:
A cal fuster hi ha novetat.
El roc dels cims escampa flaires,
I al Port mateix, amb roig roent,
Pinten, pallards, l'Ajuntament.

El jutge crema paperassa
Dels anys revolts, a un cap de plaça,
I el mestre d'aixa riu tot sol.
El fum dels recs ja no escridassa
I els pescadors faran un bol,
Tot és silenci al ras de raça
Quan els ho diu l'autoritat:
A cal fuster hi ha novetat.

Els de la Vall i els de Colera
Salten contents, a llur manera,
I els de la Selva s'han mudat;
Amb flors de fenc calquen a l'era:
A cal fuster hi ha novetat.
De Pau i Palau-saverdera
Porten les mels de llur cinglera
I omplen els dolls de vi moscat.

Els de Banyuls i els de Portvendres
Entren amb llanes de mars tendres
I un raig de mots de bon copsar
Pels qui, entre vents, saben comprendre's.
Els traginers de Perpinyà,
Amb sang barrada en drap de cendres,
Clamen dels dalts del pic nevat:
A cal fuster hi ha novetat.

Res no s'acaba i tot comença.
Vénen mecànics de remença
Amb olis nous de llibertat;
Una Veu canta en recompensa:
Que a cal fuster hi ha novetat.
Des d'Alacant a la Provença
Qui mor no mor, si el son és clar
Quan neix la llum en el quintar.

La gent s'agleva en la nit dura,
Tots anuncien la ventura,
Les Illes porten el saïm,
I els de l'Urgell, farina pura:
Qui res no té, clarors dels cim.
La fe que bull no té captura
I no es fa el Pa sense el Llevat:
A cal fuster hi ja novetat.

dimarts, 13 de desembre de 2016

Ahir, avui, i demà: Foc, cendra i fum.


Ahir, unes 400 persones participaren en la manifestació de solidaritat amb els desnonats del Clot.  Recordem que la Generalitat de Junts pel Si demana penes de presó per resistir-se pacíficament a ser foragitats de casa seva (En l'era aquesta de la post-veritat, els consellers d'ERC St Martí estaven en la mani ) : https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1149538251808130/?pnref=story
A la ciutat occitana de Touluse també es va fer un altre concentració davant el consolat de l’estat espanyol, protestant pels mateixos fets: https://www.facebook.com/DalToulouse/videos/1438015556238641/?hc_location=ufi
També ahir, es comentava que el rescat de les autopistes radials dels voltants de Madrid ens costarà entre 5.000 i 5.500 milions d’Euros dels diners públics: https://medium.com/@gemmarj/a-qui%C3%A9n-vamos-a-pagar-con-nuestros-impuestos-por-las-autopistas-en-quiebra-e1d844cf0bb2#.28qnvuofp
Casualment, també ahir, es varen superar la vuitantena de pacients d’urgències de la Vall d’Hebron “ingressats” en camilles aparcades en un passadís, a l’espera d’habitació. El nou record resta establert en els 87: http://www.segre.com/noticies/guia/2016/12/11/col_lapsades_les_urgencies_la_vall_hebron_amb_malalts_esperant_habitacio_7973_1111.html
També ahir detenien 5 persones que cremaren fotos del rei espanyol, i que havien estat identificades gràcies a una actuació “d’ofici” de la conselleria d’interior: https://directa.cat/actualitat/un-informe-dels-mossos-insta-fiscalia-de-laudiencia-nacional-obrir-diligencies-crema-de
Ahir va continuar sent un dia “habitual” i tal, amb més competència entre la gent que remena contenidors de deixalles per sobreviure, i més refugiats que envegen el lloc dels qui remenen contenidors tant luxosos com els del nostre barri.  http://www.publico.es/sociedad/chatarrera-barcelona.html
 Ahir, igual que avui, continuarem provocant el canvi climàtic que ens exterminarà com a suposada “civilització” en pocs decennis, i seguirem fent veure que les coses no van amb nosaltres, que estem aquí per a passar-hi l’estiu, que ha de ser algú altre qui faci alguna cosa, que ho facin els polítics, que jo tinc altres feines...https://www.grain.org/es/article/entries/5619-historieta-juntos-podemos-enfriar-el-planeta
Avui seguim voler volar cada volta més amunt. Recordar la història d'Icar ens serviria de bàlsam per a les cremades que provoca la gran foguera de les vanitats que ens consumeix:  https://ca.wikipedia.org/wiki/%C3%8Dcar
Demà, si és que n’arriba a haver-hi, tot això ens passarà una mastodòntica factura, i no tindrem amb que poder pagar-la. Però de moment segueix la festa, ni que sigui per a uns pocs. Per a la resta, recordar els premonitoris versos de l'estimat mestre Martí i Pol:


Ara és demà
Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir
ni el foc d’avui i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d’esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d’ara mateix, el càntic que commou,
l’àmfora nova plena de bon vi.
Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d’amarar l’eixut.

Tot serà poc, i l’heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.  

dimecres, 7 de desembre de 2016

Quan les barbes del veí vegis cremar...

Afirma la dita popular que quan les barbes del veí vegis cremar, cal posar les teves a remullar. Abans d'ahir, en Can Batlló, la nau numero tretze va ser devorada per les flames. Mireu http://memoriadesants.blogspot.com.es/2016/12
/dues-flames-i-el-mateix-incendi i també no us deixeu de llegir http://el3.cat/un-incendi-crema-dues-naus-en-desus-de-can-batllo Enfront aquests senyals de fum, que s'està fent en Can Ricart?

Doncs en Can Ricart, la part privada en Novembre també va patir un incendi, concretament la nau veïna a les tres de les de l'antiga empresa Iracheta. Veure: http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/11/bombers-que-es-trepitgen-la-manguera.html 

Des de llavors, la porta (Trencada pels bombers per entrar a apagar l'incendi) resta oberta, sense que ningú s'hagi molestat en posar un cadenat nou.

Veure vídeo del dia 7 de Novembre: https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1111045648990724/?hc_location=ufi 

Veure vídeo del dia 3 de Desembre: https://www.facebook.com/aavv.canricart/videos/1143210649107557/?pnref=story 

A tot això, les entitats de "defensa" del patrimoni arquitectònic, les "entitats" veïnals subvencionades, els partits polítics, etc, encapçalats per l'ex-membre de la plataforma Salvem Can Ricart ( De la que ja fa molt temps que no queda ni l'antic web, no fos cas que l'hemeroteca destapés llur traïció) i actual conseller del districte X, "senyor" Muntaner, no diuen ni piu.  Després que ningú s'estranyi si el patrimoni històric protegit desapareix.... Entre tots varen matar-lo i ell tot sol es va morir. :-(

Literalment, ni una trista piulada en les xarxes socials, es digna la immensa majoria del "teixit social" davant la destrucció de l'únic bé cultural d'interès nacional de Sant Martí de Provençals. Ja té raó en Manuel Delgado en denunciar la restauració maragallana que estem patint http://cat.elpais.com/cat/2016/12/05/opinion/1480925449_845806.html

D'altre banda, el fet de que pre-adolescents arrisquin la seva integritat física passejant per les taulades de l'antic recinte fabril, caldria que fos pres seriosament, abans de patir un accident irremediable. Mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/06/adolescents-per-les-teulades-un-altre.html.

Recordem, per finalitzar, que aquesta tanca del carrer Perú va "moure's" misteriosament durant les vacances de setmana santa, deixant quasi sense vorera als vianants, mireu http://salvemcanricart.blogspot.com.es/2016/07/el-ralli-gimcana-del-c-peru.html.

dissabte, 3 de desembre de 2016

La xerrada en Can Batlló.


Ahir, en Can Batlló, l’equip responsable de la filmació del documental “En transición: El Poblenou” va fer una presentació de la seva feina. Després de visualitzar el film, hem tingut més d’una hora d’intercanvis d’opinions, respecte als processos de gentrificació que patim.
En un enriquidor diàleg s’ha pogut discrepar i reargumentar, amb molts més dubtes que certeses, respecte al que se pot fer enfront d’aquets fenòmens econòmics tant demolidorament poderosos. David davant de Goliat tenia moltes més opcions que nosaltres :-(
Però per no acabar amb condició pessimista, destaquem que la capacitat de conscienciació del documental, fàcilment farà engruixir les files dels proactius. Potser si tornéssim a ser legió les que reokupessim carrers i places, els mecanismes de contrapès requilibrarien de nou lo social i tal...