dimecres, 16 d’agost de 2017

No abracem cap esperança.

Abraçar cap esperança de que s'obri un debat rigorós respecte a la turismofòbia, és una quimera surrealista més digne del règim del 78 que del tarannà d'aquesta pàgina. La retòrica de la ciutat neoliberal que comercialitza amb l'espai públic, mercantilitzant tot el que es belluga i part del que deixa de bellugar-se, és tant potent com l'addicció al turbocapitalisme.

Ha quedat empíricament comprovat el grau d'hipocresia rastrera de qui afirmava que venia a canviar les coses i corre a genuflexionar-se davant els de sempre, amb un somriure als llavis que parla per ell sol !!!!

La criminalització de les resistències al model actual, passen des del reduccionisme a la rebequeria de nens malcriats, fins a les desqualificacions Kaleborroquistes de qualsevol dissidència.

La industria turística contamina més que el fum de les xemeneies, doncs fonamenta el seu enriquiment en una pedra filosofal depredadora. L'antic barri es transmuta en un "no lloc" curull d'espectres passavolants, orfe de tota vida comunitària i sense un espars fil de teixit associatiu que no s'amari del consumisme buit d'esperit. El naufragi ressacós que culminarà la fi d'aquesta festa, no el pot dissimular ni l'eufòria etílica que ennuega a propis i a aliens http://diario16.com/turismofobia-no-sobreexplotacion-pobreza/ .Que dura serà la caiguda :-(

Desesperats, desesperançats i desemparats per qui fa tot just dos anys prometia exactament el contrari de com estem, no ens donarem per captius i desarmats, ans el dret al patalejar indòmitament serà l'urna dels honors on aixoplugar les darreres engrunes de dignitat desobedient.